Aquesta temporada, l’humorista Peyu ha presentat el projecte ‘Fora de Barcelona’ per fomentar que les espectadores surtin de la capital catalana per anar a veure teatre, en aquest cas, a Calldetenes, a la comarca d’Osona. Arran d’aquesta campanya, hem volgut fixar-nos en altres referents que també són responsables d’impulsar i dinamitzar la vida cultural de poblacions petites, més enllà de les capitals i les grans ciutats.

Estem parlant dels grups amateurs de teatre, una xarxa de companyies no professionals que s’estén per tot Catalunya per omplir de vida les programacions culturals dels seus pobles.

En molts casos, aquestes associacions són “un dels pilars de la vida cultural del municipi”, tal com afirma clarament Inma Queralt, membre del Grup de Teatre Pere Sans del Centre Cultural Recreatiu d’Ulldecona (el Montsià). Representen les seves obres i, des del 1982, acullen al seu local grups d’arreu del territori, en el marc de les jornades de teatre de tardor, “finançades íntegrament per la venda de les localitats”.

Inma Queralt: “El Centre Cultural Recreatiu d’Ulldecona és un dels pilars de la vida cultural del municipi”

Teatre a la Conca de Barberà

Fem un salt cap a la Conca de Barberà i aterrem a Santa Coloma de Queralt. El 2009, també amb l’objectiu d’animar culturalment el poble, Rosa Almenara i Mercè Piqué van crear Naltrus Teatre perquè al municipi no hi havia cap grup teatral. Mercè Ballabriga, presidenta de l’entitat, explica que la intenció és “fer una obra a l’any, tot i que portem uns anys una mica col·lapsats”.

A més, des de fa vuit edicions organitzen el concurs de grups amateurs de teatre, fet que implica tenir propostes al teatre municipal durant vuit diumenges, entre setembre i novembre.

Joves amb molta empempta a la Cerdanya

Hem començat a l’extrem sud de Catalunya i ara passem al nord, a la Cerdanya. Allà hi trobem Bellver de Cerdanya, on un grup de joves va crear l’Associació Teatre Jove Bellver. És un grup teatral d’autogestió juvenil, un dels pocs que hi ha a Catalunya, nascut el 2016, quan les seves integrants tenien 15 i 16 anys.

“Amb 9 o 10 anys, escrivíem les nostres històries i les gravàvem. Vam anar fent fins que ens vam fer més grans i vam dir, ‘ens agradaria fer-ho millor’. Però els recursos eren els que eren i els coneixements eren els que eren i vam creure que era més fàcil fer teatre”. Són paraules de Marc Pont, membre del grup, que ens explica com va començar tot.

Representen una obra a l’any i l’estrenen “en temporada baixa”, és a dir, cap al febrer, “per donar vida al poble més enllà de les temporades altes de la Cerdanya, com l’estiu i la Setmana Santa, quan la gent d’aquí està més ocupada”, ens expliquen. Després, fan gairebé una desena de bolos, tant per la comarca com per altres poblacions catalanes.

Li preguntem si creu que amb la seva activitat fomenten que les joves vagin al teatre o apostin per la cultura, i Pont sosté que n'està segur perquè suposa "que és la manera d’ensenyar que això també ho podem fer nosaltres i que això també pot anar amb nosaltres”. Prova d’això és que han creat la Generació Dos, un grup amb joves d’entre 14 i 16 anys.

Dinamitzar culturalment el poble més enllà del teatre

Totes aquestes entitats no només fan teatre, sinó que s’impliquen encara més en l’oferta cultural dels seus pobles i proposen altres activitats. A Ulldecona, el Centre Cultural Recreatiu (CCR) es va fundar el 1947 per oferir a les ulldeconenques “una sana distracció en les hores de descans”, segons Queralt, amb activitats com cant coral, vetllades, exposicions, taules rodones, festivals, festes populars, excursions i balls. “No és fins al 1957 quan es crea la secció de teatre com la coneixem avui dia”, puntualitza.

L’entitat ha estat una peça clau per reprendre les foguerades de Sant Joan, ja que és qui s'encarrega de la festa de Sant Antoni i va ser la primera a posar una parada de llibres i roses per Sant Jordi, a més d’organitzar concursos de redacció i de pessebres.

Marc Pont: “L’Associació Teatre Jove Bellver és l’altaveu de la veu jove del poble”

De recuperar tradicions que s’havien deixat de fer també en sap el jovent de Bellver, que ha tornat a organitzar una festa de carnestoltes i un concurs de disfresses, en el seu “rol transversal” que han agafat, segons Pont, per implicar-se en “alguna altra activitat cultural que no és pròpiament teatre”. Com són de les úniques entitats juvenils de Bellver, es defineixen com “l’altaveu de la veu jove del poble” perquè “també ens mullem sobre altres temes” (van arribar a organitzar un parell de fires ecològiques, per exemple).

Pel que fa a Naltrus Teatre, Ballabriga comenta que la seva altra finalitat és, com a grup de teatre, participar en les associacions i amb els actes culturals que es fan al poble (com el pregó de festes) “i donar una mica de vida al teatre municipal”, puntualitza.

Amb quines dificultats i inconvenients es troben aquests grups?

A Santa Coloma de Queralt i Bellver de Cerdanya coincideixen a reconèixer el suport dels respectius ajuntaments a l’hora de tirar endavant els seus projectes, tot i que Pont matisa que, en general, “el suport de les institucions és nul i tracten les entitats com a empreses amb relació a aspectes legals que s’han de presentar per poder tirar endavant”.

Des d’Ulldecona, Queralt posa el focus en un dels problemes que han d'afrontar principalment: “la falta de suport econòmic per part dels ens públics en moments de crisi, ja que sempre és la cultura la que en surt perjudicada, la que rep menys pressupost”.

Mercè Ballabriga: “A Santa Coloma de Queralt falta gent per fer teatre perquè no s’impliquen en venir a assajar i a estudiar el guió”

Ballabriga afegeix un altre inconvenient: en el seu cas, considera que falta gent per fer teatre. Si bé el públic respon, poques persones s’animen a actuar perquè no hi ha la implicació “de venir a assajar, a estudiar el guió i, és per això, que aquests últims anys hem estat més parades”. Relacionat amb això últim, Queralt lamenta la falta de relleu generacional.