infància

Aquesta primera anàlisi exhaustiva dels riscs climàtics des de la perspectiva dels infants posa de manifest que aquests nens i nenes que pateixen l'impacte de la crisi climàtica viuen en un dels trenta-tres països considerats de molt alt risc de patir els efectes de l'escalfament climàtic. L'estudi destaca que països com la República Centreafricana, el Txad, Nigèria, Guinea i Guinea-Bissau són els més vulnerables a patir els efectes que posen en perill la salut, l'educació, la protecció dels infants, alhora que els exposa a malalties mortals.

A Catalunya, en els últims anys, s’observa un augment en el nombre de famílies que adopta una alimentació vegetariana o vegana, i per tant, també, en el nombre d’infants i/o adolescents que sol·liciten aquesta pauta alimentària a l’escola. Paral·lelament, va augmentant el nombre de centres escolars que ofereixen menús vegetarians.

El document, elaborat a partir d’enquestes, grups focals, entrevistes i observacions, aborda els efectes directes dels confinaments, que han estat dels més llargs del món a molts països de Llatinoamerica, en l’educació, la salut física i mental, l’alimentació i les relacions familiars en diversos grups de nens, nenes i joves d’entre 2 i 29 anys.

La crisi econòmica i social arran del Covid-19 està ampliant el perfil de família que sol·licita les beques per a les activitats d’estiu de la Fundació Pere Tarrés. el 30% de les famílies que han estat becades no havia demanat ajuda abans.

Informe elaborat amb l'objectiu d'analitzar una realitat que s'ha vist agreujada amb la pandèmia del Covid-19: les condicions de vida d'infants i famílies en situació de vulnerabilitat i com l’habitatge s'ha convertit en un del indicadors més sensibles a la pobresa i l’exclusió social en la infància.

Des de l'any 2011, s'han presentat milers de denúncies per casos de robatoris de menors. A Espanya, són moltes les persones que desconeixen aspectes vitals sobre si mateixes i sobre el seu passat. El document analitza aquesta problemàtica i la manca de resposta per part de l'estat.

L'anàlisi dels indicadors socials i de salut d'aquest estudi mostren l’enorme efecte que exerceix la classe social en la salut del infants. Per tant, evidencien que els previsibles efectes socials devastadors que pot causar la pandèmia, faran empitjorar les situacions de desigualtat i vulnerabilitat dels nens i de les nenes pel que fa a la seva salut.

Recull de vivències que pretenen servir d’inspiració i referència per a totes aquelles entitats, institucions o espais educatius que treballin amb infants i joves que vulguin millorar els seus processos participatius.

En el document s’estableixen les pautes que han de permetre que les activitats d’educació en el lleure que es realitzen durant el curs escolar continuïn essent, com ho han estat durant l’estiu, unes activitats segures (i fins i tot protectores) enfront de la pandèmia COVID-19.

La Fundació Pere Tarrés ha elaborat un informe amb la participació dels equips de coordinadors i monitors de les colònies i casals, en el qual fa un balanç dels principals encerts i dificultats en la gestió de la campanya d'estiu durant la crisi sanitària de la covid-19.

L'aprenentatge de vida que defineix el lleure ha quedat totalment alterat amb l’arribada d'aquest virus. Però malgrat la complexitat de la conjuntura, la Fundació Pere Tarrés ha prioritzat, en tot moment, continuar amb les activitats d’estiu amb l’objectiu de propiciar una experiència educativa, inclusiva i de reconnexió i socialització per als infants, adolescents i joves després d’un confinament llarg.

El lleure era més necessari que mai i amb un esforç col·lectiu per poder organitzar les activitats ha estat possible. La coordinació entre els agents implicats, doncs, ha estat clau per poder preservar i cuidar el lleure com un dret per als infants i les seves famílies.