1. Què és web 2.0
  2. Què és la web 3.0
  3. Seguretat en la web 2.0
  4. Escollir una contrasenya segura
  5. Els tràmits en línia
  6. Seguretat en el nostre ordinador
  7. On puc trobar un programa per...
  8. La gestió dels projectes
  9. Què són les llicències creative commons

Què és web 2.0

La web 2.0 és un terme utilitzat per referir-se a un conjunt d'aplicacions i pàgines web que trobem a la xarxa. Aquestes pàgines web es diferencien de les webs tradicionals (o webs 1.0) i sovint van molt més enllà pel que fa a les funcionalitats que ofereixen, convertint-se en aplicacions, eines 2.0 o en autèntic programari en línia.

En una pàgina web 2.0:

  • Deixem de ser “lectors” d'una web per convertir-nos en “usuaris actius”.

  • Son espais que permeten la interacció amb altres usuaris.

  • Podem crear comunitat i xarxes socials.

  • Son espais de col·laboració.

  • Hi podem aportar el nostre contingut: comentaris, escrits, fotografies, vídeos...

  • Integra tecnologies mòbils i de geolocalització.

  • Les aplicacions web estan en constant desenvolupament, els usuaris ens convertim en conillets d'índies de les millores introduïdes.

Per saber més sobre la web 2.0:

Què és la web 3.0

Es fa servir el terme web 3.0 per referir-se a les noves tecnologies web que s'estan desenvolupant, tot i que encara no s'apliquen en la Internet actual. Hi ha qui dubta que es pugi parlar ara mateix de web 3.0 ja que, per una banda, la web 2.0 està en constant desenvolupament i millora. Per l'altra banda, s'entén que la web 3.0 suposa un canvi en la manera d'entendre la web que encara no s'ha produït.

Aquesta web 3.0 aprèn encara més de les persones i utilitza el llenguatge natural: és l'inici de la web semàntica, en la que les aplicacions web s'apropen al ser humà i empren un llenguatge similar al nostre, fent ús de tecnologies d'intel·ligència artificial. Aquestes aplicacions aprenen de la interacció que realitzem les persones amb les diferents aplicacions de la xarxa, creant patrons de conducta que permetran predir i oferir-nos continguts abans que nosaltres els cerquem per la xarxa.

Cal dir que, tot i que s'estiguin investigant aquestes possibilitats, encara no s'han portat la pràctica, i no podem parlar avui en dia d'aplicacions web 3.0.

Seguretat en la web 2.0

Navegar per la xarxa sempre comporta certs riscos. La seguretat en la web 2.0 ha de tenir en compte dos grans conceptes:

  • la seguretat del usuari, i

  • la seguretat del equip informàtic.

Moltes aplicacions que utilitzem en la web 2.0 (xarxes socials, plataformes de compartició de continguts) demanen que creem una compte d'usuari per poder gaudir dels seus serveis. Al crear aquestes comptes, estem acceptant les condicions d'ús de la plataforma. Cal revisar aquestes condicions, i un cop acceptades, revisar les configuracions de privacitat. Fins on arriba la informació que publiquem?

Es important no publicar informació personal, ni pròpia ni de tercers. Cal posar especial atenció en la publicació de fotografies o vídeos que puguin malmetre la imatge d'una persona, sobretot si és menor d'edat. Cal revisar l'avís legal quan emprem continguts extrets d'altres webs, comprovant que els drets d'autor permetin la difusió dels continguts.

Per fer front als riscos que pot córrer el nostre equip informàtic, cal seguir unes pautes bàsiques de seguretat. Hem de mantenir actualitzat l'equipi tot el programari que hi tinguem instal·lat, fer ús de contrasenyes segures en totes les comptes que tinguem, comprovar la legitimitat dels llocs web que visitem, revisant la URL que ens mostra el navegador, i descarregar arxius, programes o complements només de llocs webs de confiança.

Per més informació llegeix Privacitat i seguretat en la web 2.0

Escollir una contrasenya segura

Les formes més habituals de robatori de contrasenyes o claus de pas són:

  • Endevinar-lo (dates d'aniversari, noms familiars, etc.).

  • Per diccionari (fent servir les paraules més habituals en funció del llenguatge usat: noms propis, combinacions de noms i números, etc.). Es diu que aproximadament el 50% de les contrasenyes es formen així, i per tant, són vulnerables a un atac de diccionari.

  • Per força bruta (intentant totes les combinacions possibles de caràcters, amb o sense sentit, es necessita més temps en funció de la longitud i composició de la contrasenya).

Recomanacions a l’hora de seleccionar una contrasenya:

  • El que NO s’ha de fer:

    • usar com a clau la mateixa paraula que com a nom d’usuari

    • una paraula relacionable amb l’usuari/ària, com poden ser: la marca del cotxe, el nom dels fills, de mascotes, adreça o telèfon

    • usar una paraula existent a un diccionari

    • usar patrons del teclat, com “qwerty” o “aabbcc”

    • usar la mateixa contrasenya en diferents llocs i comptes

    • escriure la contrasenya en un missatge de correu, etc.

  • El que SÍ s’ha de fer:

    • usar entre 6 i 8 caràcters, mai menys de 6

    • barrejar lletres majúscules i minúscules, no només la primera lletra

    • usar caràcters especials, com punts, parèntesi, etc.

    • canviar freqüentment la contrasenya

Si es segueixen totes aquestes recomanacions, el temps requerit per descobrir la contrasenya passa a ser exageradament llarg.

Hi han tècniques generals per generar contrasenyes segures:

  • usar dues o tres paraules curtes no relacionades (“veu” i “cases”: veucases) o agafar la primera lletra de cada paraula d’una frase (amb “a l’estiu tota cuca viu” obtindríem el password: aletcv)

  • combinar majúscules i minúscules (vEucAses, o aLetcV)

  • incloure sempre caràcters especials (vEu(Ases, o @Le_tcV )

  • fer faltes d’ortografia expressament (bEu(Ases o @Lë_tcV)

En aquesta web podeu descobrir quan tardaria un atac informàtic de diccionari o de força bruta en descobrir la vostra contrasenya:

Els tràmits en línia

Les administracions catalanes posen a disposició dels ciutadans un nombre cada cop més gran de tràmits que es poden realitzar des de casa o des de l'oficina, evitant la necessitat de desplaçar-se fins a la seu real més propera.

Per realitzar aquests tràmits, l'administració ens demana que complim uns mínims requisits de seguretat, que permetrà per una banda la identificació de la persona física o jurídica de realitzi el tràmit, i per l'altre assegurarà la integritat de les dades utilitzades per fer el tràmit.

Seguiu els passos indicats en el recurs El certificat digital per poder utilitzar la administració electrònica de forma segura.

Seguretat en el nostre ordinador

L'equip informàtic s'ha convertit en una eina de treball clau dintre del dia a dia de la nostra entitat. Cada cop que l'equip es connecta a Internet, o que accedeix a un dispositiu de memòria extern, corre el risc de posar-se en contacte amb programari maliciós. Seguir unes pautes de protecció mínima reduirà el risc de malmetre el nostre equip.

  • No fer servir l'usuari administrador del sistema per a altres tasques que no siguin les d'administració. La major part de Sistemes Operatius permeten crear usuaris “sense permisos” per poder realitzar tasques del dia a dia.

  • Mantenir el sistema actualitzat. A través de les diverses actualitzacions que ofereixen els programadors del nostre Sistema es corregeixen errades i forats de seguretat, tornant el nostre ordinador més segur davant de possibles atacs.
    Sovint, el nostre sistema operatiu ens avisa que existeixen actualitzacions de programari i complements. És necessari acceptar-les per corregir les vulnerabilitats detectades fins al dia d'avui.

  • Instal·lar un antivirus actualitzat que ens ajudin a defensar-nos.
    Podem trobar diferents antivirus gratuïts per a ús personal que protegiran la nostra estació de treball.

  • Realitzar amb regularitat un manteniment del equip informàtic, desintal·lant programari que no estigui en ús i realitzant neteja d'arxius temporals i registres. Per aquesta tasca, recomanem l'ús de la eina Ccleaner.

La combinació d'aquestes quatre pautes reduiran, però mai eliminaran, les amenaces informàtiques existents.

Llegeix el recurs complet sobre Les amenaces informàtiques: protegim els nostres ordinadors!

On puc trobar un programa per...

La elecció d'un bon programari és una tasca fonamental. Per una banda, escollir els programes adequats implica una reducció del temps invertit en realitzar les tasques de gestió, deixant-nos temps per als objectius principals de la nostra associació. Per l'altra, un bon programa no alterarà ni malmetrà el funcionament del nostre equip informàtic.

El programari lliure és aquell conjunt de programes que es distribueixen sota alguna llicència que permeti la lliure utilització, distribució, còpia i modificació d'aquest. Donades aquestes quatre llibertats, és relativament senzill disposar d'aplicacions informàtiques d'alta qualitat, traduïdes al català i amb una inversió zero per a la nostra entitat. Softcatalà és una associació que agrupa a un conjunt de programadors i traductors que ho fan possible, i a través de la seva web ens faciliten la descàrrega de tot el que necessitem.

Més informació a Alternatives lliures al nostre programari habitual.

La gestió dels projectes

La web 2.0 ens ofereix tot un seguit d'eines que fomenten la col·laboració entre diverses persones, i ens faciliten la gestió dels nostres projectes.

Per una banda, podem fer servir un gestor de projectes. És un programa que ens pot ajudar a planificar i dur a terme un projecte, definint tasques, assumint responsabilitats i compartint la feina que cadascú fa. Aquesta família de programes recolzen i donen suport a maneres de treballar col·laboratives, si ja estem acostumats a treballar en equip no ens serà difícil incorporar-ho en la gestió de la nostra entitat.

  • Us recomanem que doneu un cop d'ull al teambox!

Per altra banda, podem fer servir altres eines que posen a la xarxa la nostra oficina. Aquestes aplicacions web fan que el nostre ordinador estigui dispers per la xarxa, ja que per una banda ja no és necessari instal·lar cap programa específics per fer les nostres tasques, i per l'altre ens permet emmagatzemar i compartir tota la nostra documentació.

Què són les llicències creative commons

Creative commons és una organització sense ànim de lucre que desenvolupa, dona suport en les tasques administratives, legals i tècniques que permeten llicenciar les nostres produccions sota llicencies lliures.

Quan publiquem qualsevol document de la nostra entitat (el butlletí, la nostra web, fotografies de la última activitat realitzada) adquirim automàticament una sèrie de drets: els drets d'autor. Dintre d'aquests drets, s'ens atorga el dret de còpia, sent els únics que tenim la capacitat legal de copiar i distribuir aquesta documentació.

Però si ens interessa difondre els nostres continguts, ja sigui a través de la xarxa o en altres suports, potser ens interessa permetre que altres persones puguin copiar legalment els nostres continguts, seguint sembre algunes condicions definides per nosaltres:

  • permetre que les persones que copiïn la nostra obra puguin fer-ne us comercial (o no)

  • permetre que les persones que copiïn la nostra obra puguin fer-ne alteracions i crear una obra derivada (o no)

  • permetre que les persones que copiïn la nostra obra puguin canviar-ne les condicions de distribució(canviar-ne la llicència) (o no)

El dret que mai ens prendran és el de reconeixement de l'autoria de la obra.

Continua llegint sobre les llicències creative commons en la seva web!