“La UE ha d'aplicar sancions als governs que no tenen en consideració la discriminació de les persones d'ètnia gitana i la violència cap aquests col·lectius”, ha declarat l'ONG.

Els 6 milions de persones d'ètnia gitana que es calcula que viuen als països de la UE estan molt per sota dels indicadors de desenvolupament humà: 8 de cada 10 persones gitanes es troben en risc de pobresa i només 1 de cada 7 adults joves ha acabat l'educació secundària.

Els desallotjaments forçats de persones gitanes segueixen sent la norma i no l'excepció a països com Romania, Itàlia, França i Espanya. La seva educació està segregada a Txèquia, Grècia i Eslovàquia, contràriament a les lleis nacionals i a les directrius de la UE que prohibeixen la discriminació racial.

A Hongria i Bulgària també s'han viscut episodis de violència contra el col·lectiu gitano, episodis no investigats per les autoritats dels països, segons AI.

AI té en marxa una ciberacció al respecte a www.actuaconamnistia.org

L'any 2000 la UE va adoptar la Directiva d'Igualtat Racial, que prohibeix la discriminació basada en la raça o l'ètnia en els centres de treball, l'educació, l'habitatge i l'accés a serveis. La Carta de Drets Fonamentals de la UE, del 2009, va també en aquesta línia. AI recorda que la Comissió Europea té facultats per sancionar els Estats membres que no compleixin les directrius legals de la UE.

AI també assenyala que fins ara no s'han produït aquestes accions respecte a polítiques i pràctiques que discriminen a les persones gitanes o d'una altra minoria ètnica.

“El que veiem és una Comissió que sanciona als països per qüestions tècniques com el transport o els impostos, per exemple, però no aborda qüestions de vital importància com els desallotjaments forçosos, la segregació i els atacs motivats per l'odi racial. La UE, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau, té en les seves mans posar fi a unes pràctiques discriminatòries esteses en molts dels seus Estats membres”, segueix assenyalant Amnistia Internacional.