El sistema de salut català i espanyol ha pogut assumir des de fa ja dècades l'atenció sanitària a les persones immigrants, amb papers o “sense papers”. El sistema català, per la seva qualitat i eficàcia, ha rebut molta d'aquesta pressió assistencial, ja sigui de “turistes sanitaris” comunitaris o de la població immigrant a Catalunya, independentment de la seva situació legal.

S'estima que a Espanya hi ha 500.000 “sense papers”, uns 120.000 d'ells a Catalunya (font: El Periódico)

Les ONG -La Taula del Tercer Sector, Fedelatina, ECAS, SOS Racisme...- no només posen sobre la taula els drets humans, la sanitat universal i l'estat del benestar, sinó que es pregunten si la decisió representa un estalvi econòmic real. Si els immigrants són irregulars, no paguen IRPF però paguen impostos indirectes.

Les ONG critiquen que les administracions enviïn diners per cooperació i al mateix temps deixin sense cobertura sanitària a ciutadans immigrants del nostre entorn. Hi ha estudis que indiquen que la població immigrant dóna més que rep en les comunitats d'acollida, i altres estudis indiquen que aquesta població no fa un sobre-ús de la sanitat pública.