Com construïm una Catalunya més social?

Tornem a votar, tornem a fer-ho abans d’hora i tornem a començar de nou. Una vegada més. Que els governs siguin curts i inestables s’ha convertit en la tònica habitual de la darrera dècada i aquesta és una de les lloses que impedeixen avançar en polítiques socials realment transformadores i sòlides. Dit d’una altra manera, és impossible reduir la pobresa i exclusió crònica perquè materialment no dona temps a consolidar les polítiques socials necessàries per revertir aquesta situació. Entre que el Govern pren possessió, es posa a treballar, traça la seva estratègia i elabora els plans corresponents, la legislatura ha acabat i tornem a començar.

Cada decisió política té un impacte en les persones. L’exemple és la convocatòria d’eleccions anticipades que ha implicat que normatives i mesures que s’havien d’aprovar a la recta final de la legislatura, i que milloraven la vida de la ciutadania, se n’han anat pràcticament a la paperera o han quedat aturades previsiblement durant mesos, després de molta feina. Cal compromís i responsabilitat per consolidar l’estat del benestar i garantir els drets socials.

Compromís i responsabilitat perquè el futur Govern i el Parlament reprenguin immediatament tot allò que estava a punt de portar-se endavant i no caiguin en la temptació de guardar-ho en un calaix. Són projectes i lleis treballades des del consens i no aprofitar-ho seria la pitjor decisió en termes de gestió pública.

Construir una Catalunya més social implica tres compromisos: apostar per les polítiques socials, blindar els drets socials i enfortir el tercer sector social, corresponsable de bona part de les polítiques públiques del país. Tot això s’ha de materialitzar en decisions concretes. Per exemple, cal crear un model d’actualització de l’IRSC consensuat amb el tercer sector; cal fer efectiu el traspàs de l’ingrés mínim vital a Catalunya per a una gestió integrada amb la renda garantida de ciutadania; cal aprovar i desplegar l’Estratègia de Lluita contra la pobresa infantil i el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat. També és prioritari complir amb els compromisos pendents del conveni que regula la pobresa energètica; desplegar el Marc d’Acció per a l’abordatge del sensellarisme i aprovar definitivament el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge.

Al Parlament, cal reprendre amb urgència la tramitació parlamentària de la proposició de llei per modificar la renda garantida, la de mesures transitòries i urgents per fer front el sensellarisme i la de la gent gran, i el futur Govern ha de recuperar el projecte de llei de l’Agència d’Atenció Integrada Sociosanitària i la reforma de la Cartera de Serveis Socials 2025-2029.

En clau de sector, les entitats demanem que es reprengui la tramitació i aprovació dels diversos marcs legals de reconeixement del sector: la Llei del Tercer Sector Social, la Llei de l’Economia Social i Solidària i la llei dels instruments de provisió del sistema públic de Serveis Socials, però també volem que es continuï desplegant el 4t Pla de Suport i consolidar la millora de la convocatòria de subvencions del Departament de Drets Socials per al 2025.