La implicació de la ciutadania en temes socials -drets socials, educació, salut...- és una realitat, a través del voluntariat, l'activisme en moviments socials, el suport econòmic puntual o continuat, però no és una opció majoritària. Ho analitza l'estudi britànic: com fer més petita la distància entre l'opinió pública i la lluita contra la pobresa.

Tot i que l'estudi analitza el cas britànic, es poden fer algunes extrapolacions. L'estudi és més aviat pessimista respecte els valors que condicionen la implicació ciutadana; falten empatia, solidaritat i s'eviten responsabilitats, indica.

Cal considerar que aquests conceptes, voluntariat, activisme, opinió pública... tenen diverses lectures segon el país i la cultura, també entre els països del “món occidental”

El punt de partida de l'estudi és una campanya internacional de fa alguns anys (cap al 2005), Make Poverty History (Pobresa Zero, aquí), que va aconseguir milions d'adhesions i euros per l'ajuda al desenvolupament. La campanya, però, no va canviar el plantejament assistencial de la ciutadania, afirma l'estudi, ni la percepció de les causes de la pobresa estructural cap a un activisme madur i crític. L'estudi indica que és molt difícil implicar la ciutadania en la defensa dels drets humans, la qualitat dels serveis socials, contra la corrupció, contra la pobresa i per la convivència en la immigració.

L'estudi assenyala que l'èxit real d'una campanya, o un canvi d'aquestes percepcions superficials per part de la ciutadania, està en posar sobre la taula valors com l'empatia i altres que modifiquin les motivacions, pel canvi d'actituds i en conseqüència del comportament davant les necessitats que té la major part de la població mundial. Què ha de canviar per anar d'un compromís superficial, o manca de compromís, a una ciutadania coneixedora, implicada a nivell individual, i organitzada, és la finalitat objecte de l'estudi.

Un exemple clar, el posa l'estudi en la immigració. La percepció ciutadana és que hi ha un problema, caracteritzat per una “invasió” d'immigrants que competeixen amb la ciutadania “autòctona” pels serveis socials, sanitaris i l'ocupació. Es té aquest prejudici, i l'opinió púbica debat qui és el responsable i qui pot aportar la solució. No sol considerar-se, assenyala l'estudi, que hi ha un fracàs estructural a l'hora de reduir desigualtats i crear oportunitats en els seus països d'origen.

Per percebre aquest fet, l'opinió pública ha de cercar altres responsabilitats, algunes potser en els propis governs dels estats d'acollida. Llavors els immigrants serien refugiats econòmics, protegits per lleis similars a les que protegeixen els refugiats polítics, un canvi de percepció difícil per l'opinió pública si no pren força un canvi de valors en la ciutadania davant la pobresa mundial. L'estudi indica la importància de les accions del tercer sector en aquest canvi de valors, que construeixen una ciutadania activa i implicada.