La crisi climàtica és un problema sistèmic: el sistema capitalista és un sistema tòxic que, si bé d’un costat ens ha permès gaudir de grans avenços en molts camps, es devora a si mateix, a la humanitat i a la resta del món. També hem de tenir present que els qui hem gaudit de determinats avenços som una petita part de la població mundial. En general, Àfrica, Llatinoamèrica, grans zones d’Amèrica del Nord, Àsia (incloent la Rússia asiàtica) i algunes poblacions d’Austràlia han estat i són el rebost que permet mantenir el confort a Europa, Canadà, Estats Units, Austràlia, Japó i algunes altres poblacions. I, fins i tot dins d’aquestes àrees geogràfiques afavorides, diferents sectors de la població viuen en condicions molt diferents.

Podem canviar el terme confort per privilegi, i rebost per extractivisme i opressió. És aquí on se sustenta la crisi ecosocial i climàtica.

Del 30 de novembre al 12 de desembre se celebra la COP28 a Dubai, un dels principals productors de petroli del món. La vint-i-vuitena edició té lloc l’any que s’han batut tots els rècords de calor arreu del món. Els gasos d’efecte hivernacle són els principals responsables de l’augment global de temperatures. Però ens enfrontem a molts d’altres problemes relacionats: l’extractivisme vinculat tant a l’obtenció de combustibles fòssils com a materials per a aparells electrònics (entre d’altres), l’amenaça de la mineria industrial, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació per microplàstics, entre d’altres.

Les reunions de la COP han fracassat o han estat insuficients des de la seva primera edició el 1995. Els nostres representants polítics ens han conduït a una situació alarmant. Els estudis científics mostren que mantenir l’augment global mitjà de les temperatures per sota de 1,5 graus ja no és factible i que superarem aquest llindar en els propers anys. Tot i això, cada dècima de grau que no augmenti ens estalvia morts i sofriment.

A principis de 2023, Al-Jaber, director de la principal petrolera de Dubai (Adnoc), va ser nomenat president de la COP28. El mes de juny va saltar a la premsa la notícia que Adnoc havia tingut accés als correus electrònics de l’oficina de preparació de la COP i que fins i tot havia donat instruccions de com respondre als periodistes. Al cap de poc, l’oficina de preparació de la COP va canviar de servidor.

Ja abans d’iniciar-se la COP Al-Jaber va fer declaracions que lluny d’apuntar cap a la reducció de la dependència dels combustibles fòssils, anunciava que els països productors eren responsables de capturar les emissions amb tecnologies encara emergents i la implantació de les quals requereix l’extracció d’una gran quantitat de minerals i materials (més mines, que contaminen milers de litres d’aigua, empobreixen les condicions de vida de grans masses de població i amenacen la biodiversitat) difícils o impossibles de reciclar.

El mes de maig Christiana Figueres, ex-secretària executiva de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i persona amb un paper destacat en la redacció de l’Acord de París, advertia de la perillositat de l’enfocament que Dubai estava donant a la COP i l’amenaça que suposava per a la supervivència dels països més vulnerables.

El mateix Al-Jaber va afirmar que no hi ha evidències científiques que justifiquin la necessitat de reduir el consum d’energies fòssils. Els estudis científics el desmenteixen. El físic del clima Jean-Pascal van Ypersele i el científic Michael E. Mann destaquen la necessitat d'eliminar els combustibles fòssils.

No estem en posició d’ignorar l’evidència científica. La natura no negocia.

A més, les afirmacions d’Al-Jaber xoquen frontalment amb les declaracions del Secretari General de l'ONU, António Guterres: "La ciència és clara: el límit de 1,5 graus només és possible si deixem de cremar combustibles fòssils. No reduir-los, sinó eliminar-los totalment i amb un pla clar". Guterres també destaca la incoherència d'aquesta cimera dient que “no podem salvar un planeta en flames amb una mànega de combustibles fòssils”. El president de Colombia, Gustavo Petro, va denunciar dins els actes de la COP que la "barbàrie i el genocidi" que s'està cometent contra el poble palestí és un exemple del que espera als països del Sud Global davant la crisi climàtica. Recordem que en les darreres setmanes la premsa internacional ja ha reconegut que el genocidi de Gaza està motivat per l’explotació de nous jaciments d’energia fòssil.

Es va trigar més de dues dècades en què aparegués l'expressió 'combustibles fòssils' a les conclusions d'una COP. En aquesta edició no està clar que s'arribi a un acord per a l'eliminació progressiva dels mateixos. Tampoc s'aconsegueix que es destinin els fons necessaris per als paisos més afectats per la crisi climàtica. En canvi, no hi ha cap problema en incrementar o doblar la despesa armamentística.

La pressió dels lobbies petroliers i econòmics i la necessitat del consens entre tots els països provoquen que els acords siguin absolutament insuficients i no aliniats amb el que demana la ciència. Davant de tot això, el passat dissabte 2 de desembre, ens vam manifestar davant la seu de la Unió Europea a Barcelona per a protestar contra la inacció política. El dissabte següent, dia 9, Rebel·lió Científica es va encadenar al Museu de les Arts i les Ciències de València pels mateixos motius.

En aquest marc, les accions individuals són molt importants, però també insuficients. Des del moviment internacional Rebel·lió o Extinció (Extinction Rebellion, XR) renunciem a culpar i avergonyir a persones individuals, entenent que això és contraproductiu. El canvi real ha de ser sistèmic i, per tant, cal que els governs i les grans empreses també es desafiïn a formar-ne part. La lluita real rau en la col·lectivitat, l’únic espai de victòria.

La nostra funció no és alliçonar, sinó aconseguir espais de llibertat i agència ciutadana per a governar-nos a nosaltres mateixos de forma real. Per a això assenyalem les desigualtats sistèmiques i mostrem exemples de resiliència comunitària. No volem menys aigua per usos bàsics, volem menys aigua per regar camps de golf i pistes d'esquí. I aquest tipus de plantejaments, aplicats a totes les necessitats i sectors econòmics.

XR sosté quatre demandes bàsiques: la justícia social, dir la veritat, actuar ara i decidir junts. Aquesta darrera demanda s’ha d’articular a través d’assamblees ciutadanes vinculants. Ens hem cansat de la retòrica buida. Creiem que la societat, a partir de la formació experta i la deliberació, és capaç de decidir el seu propi futur.

Actualment s'està duent a terme la 1a Assemblea Ciutadana pel Clima a Catalunya. Exigirem que les propostes que se'n derivin siguin aplicades pel govern de la Generalitat, tal i com s'ha compromès.

És moment de la ciutadania, és hora de la democràcia del poble. Exigim accions concretes i urgents. Exigim una Assemblea Ciutadana pel Clima vinculant.