L’urbanisme i l’arquitectura tenen un impacte en la percepció i qualitat dels espais que utilitzem i transitem en el dia a dia. Aquesta percepció és canviant segons el rol de gènere. És en aquest context que parlem de l’urbanisme feminista, definit pel col·lectiu Punt 6 com “el conjunt de pràctiques i teories que proposen un canvi de prioritats en la societat actual, situant la vida quotidiana de les persones en el centre de les decisions urbanes, per a transformar així les desigualtats que el sistema capitalista, patriarcal i colonial ha reproduït.”

En l'actualitat ens trobem en el moment de qüestionar l'urbanisme i l'arquitectura reproduïts fins al moment per tal de desenvolupar una visió crítica que millori els mètodes de treball i disseny del nostre entorn.

El subconscient femení té en compte els recorreguts que fa per moure’s d’un lloc a un altre i aquests els pot modificar segons l’hora del dia i depenent, també, si aquest recorregut es fa sola o acompanyada. Aquest habitual que moltes dones compartim en pensar: “no passo per aquest carrer”, “aquella cantonada no m’agrada”, “si he de tornar sola portaré el mòbil a la mà” o “m’avises quan hagis arribat”, entre moltes altres frases, es pot millorar? La resposta és clara, sí. Podem millorar i planificar l’urbanisme dels nostres pobles i ciutats.

Sent conscients que tenim la possibilitat de millorar, quines haurien de ser les actuacions que es portin a terme i de qui és responsabilitat? Els resultats urbanístics que tenim actualment han estat planificats en la majoria de casos i durant segles per homes. Fruit d’això la dona, el 50% de la població, no ha pogut intervenir en la planificació d’aquests espais tot i ser el 50% de les usuàries.

Des d’un punt de vista de les cures, sent evident que les dones en la major part són les responsables de les atencions familiars i domèstiques, les ciutats es poden millorar garantint un transport públic amb franges horàries adaptades i àmplies, generant espais de descans com bancs amb zones ombrívoles, garantint paviments continus i ben conservats, diversificant els serveis en els diversos barris o zones de la ciutat i creant parcs on els infants hi pugin jugar.

Des d’un punt de vista de la percepció de la seguretat, les característiques de les que podem dotar a les ciutats per millorar aquesta percepció són la bona senyalització dels recorreguts o zones, una bona il·luminació, la instal·lació de sistemes de vigilància, una vegetació controlada i que permeti una visió completa de la zona i un bon manteniment dels espais.

El resultat de crear espais més segurs ens proporciona pobles i ciutats inclusives i respectuoses amb tota la població. Tot i que el masclisme sigui un problema social endèmic de difícil solució, des de l’urbanisme i l’arquitectura podem contribuir a reformar els espais o generar-ne de nous tenint en compte l’urbanisme feminista i amb perspectiva de gènere. Les dones tenim molt a dir en aquest sentit i gràcies a l’esforç i constància de totes les predecessores en l’actualitat aquest objectiu està sobre la taula.