Quina és el paper de les dones en la governança de les ONG? La seva presència fa que les entitats siguin més feministes? Aquestes són algunes de les preguntes que, en el marc d’una tesi doctoral, es planteja la UVic-UCC i obre un qüestionari per a que les representants d’entitats puguin explicar el seu punt de vista.

L’estudi, impulsat per la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic-UCC, el Grup de Recerca ’Societats inclusives, Política i Comunitats‘ de la UVic-UCC i el Programa Interuniversitari d'Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques de la UB, UAB, URV, UdG i UVic vol conèixer el pes de les dones a l’hora de prendre decisions analitzant les dinàmiques formals i informals que es generen en aquests espais que faciliten o dificulten la seva participació considerant l’ètnia, el nivell socioeconòmic, la discapacitat, tenir cura de persones a la llar

Montse Fernández, l’autora de la tesi doctoral, parteix de la hipòtesi que “hi ha diferències en la participació de les dones segons règims de Benestar. És a dir, les diferents tradicions per a gestionar el benestar i la cura de la ciutadania que hi ha a Europa -model mediterrani, anglosaxó, escandinau i continental-, pot influir en les dinàmiques de participació”.

Tal i com explica Fernández, el tercer sector social és un sector altament feminitzat en el conjunt d'Europa. Les xifres de diferents estudis fets a Catalunya , Alemanya i Anglaterra apunten al fet que els equips remunerats estan formats en més del 65% per dones, i l'activitat voluntària també es troba copada per dones.

La participació en els òrgans de govern acostuma a ser equilibrada entre dones i homes. Per contra, tot i que a les bases la presència de dones és molt elevada, es creu que la seva participació en els espais de presa de decisió no és un mirall de les bases i ho hauria de ser ja que “la presència de les dones en els òrgans de govern és necessària, tot i que encara no sabem si suficient, per incorporar una agenda feminista en les entitats”. Per aquest motiu, l’estudi també pretén contrastar si una alta participació de dones en els espais de govern contribueix a la incorporació d'objectius estratègics feministes en les organitzacions i quina és la qualitat i quantitat d’aquests.

La metodologia que està seguint l’estudi combina mètodes i dades tant qualitatives com quantitatives. El mètode quantitatiu es basa sobretot en l’elaboració d’un qüestionari i l’anàlisi de les dades aquest. Aquest qüestionari, el qual estarà obert fins el febrer i es respondrà de manera anònima, va adreçat a totes aquelles dones que participen en l’òrgan de govern d’un entitat a Europa i ocupen càrrecs dins d'una junta, assemblea, patronat o consell rector d'una entitat social, ja sigui en qualitat de presidentes, vicepresidentes, tresoreres, secretàries, vocals o patrones.

El qüestionari es realitza de manera online i està traduït al català, el castellà, l’anglès i el francès per respondre un total 30 preguntes que es poden estructurades en quatre blocs: el primer amb 3 preguntes d’informació bàsica que ajuden a verificar si la persona que contesta compleix els requisits per a participar. El segon bloc incorpora preguntes del perfil sociodemogràfic, com ara l’edat i el nivell d'estudis. Al tercer bloc es pregunta per les característiques de l'entitat i al quart i darrer bloc les preguntes giren entorn la participació.

Quin impacte pot tenir l’estudi en el tercer sector?

Segons Montse Fernández, el feminisme és un eix essencial per avançar en la justícia social, on les entitats tenen un rol molt important. Els espais de presa de decisions de les entitats són l'arena política del tercer sector social la qual permet aprofundir en com es produeix la participació de les dones i quina és la seva capacitat d’acció. La dona ha de poder contribuir a la millora d'aquests òrgans, tant en termes de composició com de dinàmiques internes.

Tot i ser un sector amb una altíssima presència de dones, les entitats podrien posar les dones al centre de la transformació social per tal d’aportar pistes per avançar en l’agenda feminista del tercer sector social.