El cas que s’abordarà parteix del següent:

“ENE, bessona d'EME, es desmaiava cada dos per tres. El rebombori causat per aquests episodis era notable. La seva tutora estava desbordada i no sabia què fer. La sala de professors era una olla de cols.”

Més enllà de la simptomatologia manifesta, veurem com les orientacions aconsegueixen apaivagar el malestar i, de retruc, permeten a la jove trobar la manera de sortir-se'n. Per si fos poc, el fet que ENE tingui una germana bessona, que no manifesta cap d'aquests símptomes, ens permet posar en entredit teories deterministes o genètiques. El cas, extret del context educatiu, ens permetrà copsar que la possibilitat del treball conjunt i d'aprendre plegats és possible.

A càrrec de: Joan Gibert, mestre, catedràtic d'orientació educativa i psicoanalista.