Els professionals d’intervenció directa amb usuaris d’edat, en un gran nombre d’ocasions atenen persones que experimenten un procés de dol i que tenen unes necessitats específiques. És fonamental considerar que si no hi ha capacitat de respondre aquestes necessitats, es pot generar un major patiment a les persones ateses.

La vellesa és l’etapa del cicle vital en la què es viuen més pèrdues en un breu període de temps provocant un augment de símptomes depressius a llarg termini. A més, s’evidencia una significativa dificultat per a elaborar les pèrdues i la consciència de la pròpia mort. És fonamental parar un moment i especificar, que el dol és la resposta natural de les persones davant algun fet que genera dolor. Per tant, les persones grans tenen una acumulació de pèrdues que són font de dolor, a més de les pèrdues per mort de persones significatives, la pèrdua de l’autonomia, la reestructuració de rols, canvi de residència, pèrdues per malaltia, canvis en la dimensió sexual i consciència de la pròpia mort.

El dol en les persones grans és un procés que pot estendre’s significativament en el temps arribant, habitualment, a ser una experiència que és viscuda fins a la pròpia mort. Si aquesta experiència no és acompanyada, pot promoure el procés d’evitació de les interaccions socials en un context en el qual el dol és una experiència present en gairebé totes les persones.

Objectius:

• Aprofundir en la conceptualització de què és un procés de dol i els seus elements constitutius.
• Facilitar la diferenciació entre un procés de dol adaptatiu i un procés de dol amb factors de risc.
• Reconèixer les necessitats de les persones en dol en les diferents dimensions del procés.
• Obtenir estratègies d’intervenció per a acompanyar a persones ateses, familiars i companyes de treball.
• Promoure la intervenció grupal en dol que faciliti una cultura d’acompanyament als processos de dolor en l’entitat.