Les adolescències i les joventuts estan caracteritzades per la presa de decisions que, de vegades, poden marcar l’itinerari vital o el projecte de vida. Aquestes preses de decisions estan condicionades per les pròpies expectatives, certeses i inseguretats, i, també, per influències externes.

Tot i que existeixen moltes metodologies d’acompanyament socioeducatiu, sovint es tenen converses en una postura estàtica i, fins i tot, asseguts en cadires amb una taula enmig i en format entrevista. El temps de dedicació a cada entrevista o trobada pot estar delimitat per altres tasques a fer abans i després i pel propi format metodològic de l’acompanyament. Caminar contempla el camí que s’està fent i el camí que encara hi ha per fer. Cada passa és una decisió, que es fa o bé per inèrcia o bé a partir de cert criteri, sigui estètic, sigui filosòfic, sigui pragmàtic. Caminar esdevé una valuosa metodologia per a l’acompanyament socioeducatiu a adolescents i joves, ja que es comparteix un espai, un temps, un camí, el silenci, comentaris sobre el camí, comentaris sobre l’entorn, comentaris sobre situacions que adolescent o jove i educador o educadora viuen en aquell moment, etc.