Si l’entorn d’una persona no és prou estimulant, pot patir privacions sensorials. El contacte físic i la proximitat corporal i emocional, són els mitjans centrals que potencien la trobada amb l’altra persona, independentment de la seva edat, discapacitat, dificultats sensorials, coeficient intel·lectual, nivell d’activitat i capacitat comunicativa simbòlica.

En aquesta formació pràctica i vivencial, els i les professionals reflexionaran sobre la importància d’escoltar a la persona, detectar les seves necessitats bàsiques, sense oblidar les seves capacitats per poder acompanyar-la des d’aquí a través d’una mirada global, sense parcel·lar-la en àmbits d’actuació, promovent nous aprenentatges i afavorint el seu desenvolupament.