Titllats de «fanàtics i acusats de practicar una «superstició abominable», els cristians foren, ja al segle I dC, objecte de repressió per part de les autoritats de l’Imperi romà. Les anomenades «Actes dels màrtirs» es fan ressò de manera tan emotiva com, a voltes, tendenciosa, de llur coratge davant de les persecucions i, en algunes ocasions, posen èmfasi en la incompatibilitat existent entre l’adhesió al cristianisme i la vinculació a les estructures sociopolítiques de l’Imperi.