Subscribe to SOS Racisme feed SOS Racisme
Associació creada per treballar en la defensa dels drets humans des de l'acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l'acción de base.
Updated: fa 23 hores 53 minuts

PRESENTACIÓ INFORME 2023

Dm, 02/04/2024 - 10:17

RECOPILACIÓ D’IMATGES DE LA PRESENTACIÓ DE L’INFORME INVISIBLES 2023.

Més informació

El passat 21 de març, vam fer la presentació del nostre informe inVisibles 2023, un recull de les dades, analitzades en profunditat, que rebem al SAiD a través de les denúncies que hem atès durant l’any 2023. Volem agrair a totes les persones i col·lectives antiracistes que van venir a escoltar-nos i a reflexionar amb nosaltres.

És imprescindible continuar treballant en conjunt per a unir la nostra lluita i abordar el racisme com un eix principals de les opressions sistemàtiques exercides pel sistema.

Agraïments:
Ponents: Paula Rossi, Kaire Ba Dejuan, Blanca de Gispert, Cheikh Drame i Gemma Ferreón.
Moderació: Marcel Alcántara
Espai: Ateneu del Raval, Barcelona.

La entrada PRESENTACIÓ INFORME 2023 se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

SOS Racisme alerta d’una pujada “alarmant” dels casos de racisme a les escoles

Dm, 02/04/2024 - 09:51

Notícia escrita per Augusto Magaña – Social.cat

Set de cada deu casos que arriben a l’entitat acaben sense ser denunciats, segons el darrer informe anual de l’associació

SOS Racisme alerta d’una pujada “alarmant” dels casos de racisme als centres escolars catalans. Actualment, l’entitat està portant deu casos de situacions racistes en l’àmbit educatiu, de les quals la meitat s’han donat només en l’últim any. Marilda Sueiras, del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de l’entitat, apunta que en la majoria d’aquests casos l’escola com a institució és o bé l’agent discriminador o bé un agent permissiu davant d’aquestes discriminacions. Unes situacions de racisme que en la majoria dels casos acaben sense denúncia: en set de cada deu casos que es comuniquen a SOS Racisme no es denuncien els fets. Tot i això, en l’actualitat l’entitat està assumint l’acompanyament de 280 denúncies per casos de racisme, dels quals 110 van tenir lloc el 2022 i 170 corresponen a processos d’anys anteriors que encara estan en marxa, segons les dades del darrer informe anual InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya.

El fill de la Grisel Almeida va ser expulsat del col·legi internacional on estudiava sense cap expedient sancionador que expliqués els motius d’aquesta decisió. Abans d’això, aquest estudiant de 12 anys va ser convocat a un claustre disciplinari per un conflicte amb un altre alumne on ell havia sigut l’agredit. Se’l castigava per no voler reconèixer que, suposadament, ell havia provocat l’agressió. Després d’aquests fets va arribar l’expulsió, que la família va denunciar davant del Síndic de Greuges i la Fiscalia com a delicte d’odi, ja que consideraven que hi havia una motivació racista darrere del maltractament i els abusos rebuts pel seu fill per part de l’escola i dels seus companys. No obstant això, encara avui en dia la família no ha aconseguit reparació per aquests danys. 

Tot i que Almeida reconeix l’esforç del Síndic de Greuges d’arribar “fins al final de l’assumpte”, la Inspecció d’Educació va considerar que el centre educatiu tenia tot el dret d’expulsar l’alumne només pel fet de tenir tres faltes lleus —una de les quals era arribar tard a una classe— i la Fiscalia va acabar arxivant el cas i va qüestionar el fet que hi hagués discriminació. Finalment, Almeida va decidir acudir al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) d’SOS Racisme per intentar reobrir el cas i que es reconegui la discriminació racista que ha patit el seu fill. “El greuge que li han fet al nostre fill és irreparable. És la nostra responsabilitat denunciar-ho perquè no li passi a cap altre infant”, assenyala la mare. 

El d’Almeida és un dels 110 casos que l’entitat ha assumit l’últim any, dels quals un 17% té a veure amb situacions de discriminació en l’accés i el gaudi de drets socials com poden ser l’habitatge, la tutela judicial efectiva o l’educació. Una tipologia de situacions discriminatòries que, com assenyala Sueiras, ha tingut un increment sostingut en els últims anys a Catalunya: dels 21 casos identificats per l’entitat el 2017 s’ha passat als 69 que es van notificar el 2022. No obstant això, encara que SOS Racisme acabi identificant-les, la majoria d’aquestes situacions de racisme acaben sense ser denunciades, un 72%. De fet, en general, de les 337 situacions de racisme que va identificar l’entitat el 2022, set de cada deu van acabar sense denúncia. Paula Rossi, membre de l’equip del SAiD, explica que els motius que poden portar a una persona a no denunciar un incident racista són molt diversos, però en un 28% dels casos és la mateixa víctima qui renuncia a fer la denúncia, en la majoria dels casos per por o temor a represàlies.

De la infradenúncia als casos judicials exitosos

Dels casos que sí que acaben en denúncia i que SOS Racisme acaba assumint, aquest 2022 la majoria han tingut a veure amb discriminacions i abusos per part dels cossos de seguretat pública, un 22%. Es tracta del primer cop en els 30 anys de funcionament del SAiD que les denúncies relacionades amb la policia superen aquelles que tenen a veure amb els conflictes entre particulars (que el 2022 van suposar el 19% dels casos). No obstant això, encara que les denúncies contra els cossos de seguretat són les més nombroses entre els casos assumits per l’entitat, Sueiras destaca que aquest 2022 s’ha detectat el percentatge més alt d’infradenúncia dels últims anys: només un 35% dels casos on l’agressor és un agent policial s’acaben denunciant. Segons Sueiras això es deu al fet que hi ha una “impunitat generalitzada dels cossos de seguretat” i a què en l’àmbit judicial hi ha una presumpció de veracitat respecte als testimonis dels agents policials que fa molt difícil portar les denúncies per la via judicial. 

A banda, la major part de l’infradenúncia té a veure amb les situacions de discriminació que es donen entre particulars, ja que només un 27% acaben en denúncia encara que continuen sent la tipologia de casos més nombrosa de totes les que identifica SOS Racisme. Només el 2022 es van identificar 77 situacions de discriminació racial entre particulars, de les quals 21 les ha assumit l’entitat i han acabat en denúncia. Suerias remarca que en aquests casos és molt difícil fer intervencions per la via penal, ja que és molt difícil aportar proves dels fets, i per aquest motiu l’entitat està explorant mecanismes com la mediació o la intermediació directa del SAiD. En aquest sentit, l’advocat encarregat de la part penal d’SOS Racisme, Bruno Alegre Maestro, subratlla que un dels principals problemes que hi ha en el sistema penal és la revictimització. “El sistema penal instrumentalitza la víctima a la recerca de fets i sancions, però no es fixa en la reparació del patiment”, subratlla. 

Tot i això, l’advocat de l’entitat destaca que SOS Racisme ha aconseguit dos èxits judicials l’últim any, amb condemnes per delictes d’odi en fets que havien tingut lloc al carrer. Un d’ells és la condemna a una dona a Lleida que va agredir i intentar arrencar-li el vel del cap a una altra dona al carrer. El segon d’aquests èxits judicials és el de la condemna a un conductor de TMB per agredir també a una dona que portava el vel a l’autobús i que va tenir un problema tècnic amb els bitllets de transport d’una de les seves filles. En aquest darrer cas, Alegre Maestro subratlla el fet que la sentència ha sigut per a sis mesos de presó i nou mesos de multa per delictes d’odi i que s’ha establert una indemnització de 4.000 euros per a les víctimes —la dona i les seves filles— per danys morals, la qual anirà a càrrec de TMB si el condemnat no se’n fa càrrec (tenint en compte que els fets s’han donat mentre ell estava treballant). 

El SAiD arriba al 30è aniversari

En els 30 anys de funcionament del SAiD, l’entitat ha arribat a atendre un total d’11.837 persones. Segons les dades del darrer informe anual d’SOS Racisme —InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya—, el 2022 l’entitat va atendre més de 580 persones en 98 municipis diferents, una xifra que per segon any consecutiu és més del doble de la mitjana anual de casos identificats. D’aquestes persones, 414 era la primera vegada que s’adreçaven a SOS Racisme i tot i que hi ha un 19% d’aquestes consultes que tenien a veure amb qüestions administratives —com rebre informació sobre els processos de regularització o com accedir a certs recursos, per exemple—, quatre de cada cinc van ser identificades com a situacions constitutives de racisme. 

Rossi remarca que aquest 2022 ha sigut el primer any en la història del SAiD en què hi ha una majoria de dones denunciants que homes: un 55% de persones que s’identifiquen com a dona enfront d’un 44% que ho fan com a homes. A més, també ha sigut la primera vegada en els trenta anys de funcionament del servei que en la majoria de casos nous atesos les víctimes són persones estrangeres en situació regular (un 50%), quan normalment les persones amb nacionalitat espanyola eren la majoria en els anys anteriors (un 35% aquest 2022). Tot i això, Rossi assenyala que encara queda molta feina per fer per arribar a les persones que es troben en situació irregular, ja que només un 10% de les persones ateses es trobaven en aquesta situació. “Denunciar és un privilegi”, remarca la membre del SAiD. 

 

La entrada SOS Racisme alerta d’una pujada “alarmant” dels casos de racisme a les escoles se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

SOS Racisme, sobre el cas Vinícius: “S’està posant la mirada en la víctima i no en els agressors”

Dc, 27/03/2024 - 15:08

Notícia publicada al Món a Rac 1.

Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, considera que el racisme és molt present a la nostra societat i això es reflecteix també al futbol

Després de setmanes de polèmica, aquest dimarts es va disputar al Santiago Bernabéu el partit entre les seleccions d’Espanya i el Brasil en contra del racisme. Un partit que tenia com a protagonista Vinícius, erigit en un símbol contra la lluita racista pels insults constants que rep als camps de futbol i que van fer que esclatés en plors en la roda de premsa prèvia a l’amistós.

Vínicius, però, també és protagonista moltes vegades de disputes amb rivals i aficions de l’equip contrari, i moltes veus justifiquen els insults que rep pel seu comportament als camps. Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, assegura a El món a RAC1 que el futbol, com la societat, és racista. I critica durament que “s’està posant la mirada en la víctima i no en els agressors”.

Granados considera que tenim una forma de racionalitat racista i que precisament per això es configuren aquests atacs com una manera normal de relacionar-se. “El cas de Vinícius s’integra en el context de la força del futbol”, apunta. I respecte de les crítiques, defensa que Vinícius sí que pot ser un exemple de la lluita contra el racisme.  

Posa com a exemple les veus que es queixen que Vinícius no anés a declarar en el cas de racisme que havia patit perquè estava de vacances. Per Granados, això és un exemple més de com es posa el focus en el futbolista i no en aquells que l’insulten, als quals s’hauria de perseguir i sancionar. “Cap dels motius que devia tenir era el fet de no estar compromès amb la lluita contra el racisme”, conclou l’advocat.

El problema, assegura SOS Racisme, és que les institucions no tenen la lluita contra el racisme com una prioritat. El partit entre Espanya i Brasil “simbòlicament dona un missatge vàlid, però no es pot quedar aquí”, afegeix. Però creu que es va desaprofitar l’esdeveniment i no es va transmetre una gran idea antiracista.

En definitiva, Granados creu que la solució va molt més enllà i passa “perquè les institucions comencin a castigar les expressions de racisme”. Tant la Lliga, com la Federació Espanyola i la Catalana “s’han de posar les piles”. Però també els mitjans, que defensa que han de deixar de fer una lectura partidista en aquests casos, i els aficionats, que creu que han de fer “una reflexió profunda sobre com han d’actuar quan van als camps de futbol”. I, en darrer lloc, els jugadors blancs, que demana que es solidaritzin més amb els seus companys negres, independentment de si juguen al seu equip o al rival.

Recupera l’entrevista sencera a Josep Granados, advocat del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme:

La entrada SOS Racisme, sobre el cas Vinícius: “S’està posant la mirada en la víctima i no en els agressors” se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

Oferta laboral: Tècnica de formació i projectes.

Dll, 25/03/2024 - 13:24

Treballa amb nosaltres!

SOS Racisme Catalunya és una associació que fa trenta-cinc anys que treballa en la defensa dels drets humans a Catalunya des de l’acció antiracista, de manera independent, democràtica i des de l’acció de base. És una entitat que lluita per a l’erradicació del racisme en totes les seves manifestacions i en tots els àmbits de la societat, a través de l’atenció a persones, la sensibilització, la formació i la incidència política.

Descripció de la plaça:

A SOS Racisme Catalunya busquem una persona per cobrir una baixa de maternitat. Les tasques principals serien donar suport a la formulació, seguiment i justificació de projectes així com executar activitats formatives essencialment destinades a perfils professionals i agents de l’administració pública, en el marc de l’execució de projectes diversos, i en vinculació amb el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de l’entitat.

El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) és un servei gratuït i especialitzat que ofereix atenció a persones, grups i col·lectius que han patit una discriminació o violències racistes o un delicte d’odi racista. El SAiD té com a objectiu restituir els drets vulnerats i acompanyar en la reparació el dany, a través de l’acompanyament psicosocial i jurídic l’assessorament i/o la representació legal. A més d’identificar problemàtiques estructurals per a incidir en la transformació política i social.

Funcions principals:

–        Seguiment i execució de projectes

–        Suport a la formulació i justificació de projectes assignats i seguiment d’indicadors.

–        Disseny i execució de formacions a professionals de contingut antiracista adaptades a la demanda i vinculades a projectes subvencionats per l’administració pública, en coordinació amb l’àrea del SAID i de formació. 

–        Execució de formacions vinculades a encàrrecs independents.

–        Valoració, execució i seguiment d’encàrrecs independents en coordinació amb la resta d’àrees. 

–        Dissenyar i/o executar projectes per aconseguir els objectius de l’associació dirigit a administracions públiques i entitats privades.

–        Participar dels espais associatius i institucionals rellevants.

Funcions derivades:

Tasques pròpies de la vinculació amb el SAiD:

–        Participar de les reunions internes setmanals del Servei d’Atenció i Denúncia

–        Extracció d’informació de les bases de dades i eines de gestió del servei

–        Redacció d’informes, justificacions i altres documents derivats dels projectes

–          Participar en la formulació de projectes derivats del SAiD  de presentació de casos del SAiD

 

Requisits de la plaça:

  • Experiència en l’elaboració de diagnòstics o estudis qualitatius, capacitat d’anàlisi i de redacció de propostes que permetin avançar en la prevenció del racisme i la no discriminació dins l’administració pública. Experiència rellevant com a formador a perfil adult i professional, preferiblement en l’àmbit dels drets humans, la igualtat de tracte i la no discriminació.
  • Coneixements i interès per la lluita contra el racisme i per la defensa dels drets humans i identificació amb els valors i objectius de SOS Racisme.
  • Persona metòdica, amb capacitat resolutiva i de gestió del temps.
  • Imprescindible capacitat de treball en equip.
  • Imprescindible nivell alt de català i castellà.
  • Imprescindible nivell alt d’ofimàtica i gestió de bases de dades (qualitatives i quantitatives)

Es valorarà positivament:

–        Tenir coneixements de dret o de l’àmbit jurídic (no calen estudis de dret, però és preferible tenir certs coneixements ja siguin adquirits per experiència professional o via formació).

–        Coneixement en l’acompanyament a víctimes de violència. Es valorarà especialment l’acompanyament a víctimes de discriminació i vulneració de drets humans.

–        Proactivitat i autonomia amb respecte pels acords i les línies de treball.

–        Capacitat d’aprenentatge i comoditat davant les situacions noves.

–        Coneixements i experiència en la realització d’estudis de recerca qualitativa

–        Coneixements sobre el món associatiu, participatiu i moviments socials i institucions públiques.

–        Persones menors de 30 anys, persones aturades de llarga durada, persones inscrites al programa de garantia juvenil, persones amb diversitat funcional reconeguda (+33%) o persones en risc d’exclusió social amb dificultats especials per accedir al mercat laboral.

D’entre les persones que compleixin el perfil requerit es prioritzarà la contractació de persones racialitzades (no blanques), migrades i/o pertanyents a col·lectius infrarepresentats a l’entitat.

Condicions de la plaça:

–        Contractació de 25h setmanals.

–        Contracte de substitució per baixa de maternitat (6 mesos).

–        Sou brut: 1.338,22€/mes en 12 pagues.

–        Lloc de treball : Barcelona (Carrer de la Reina Amàlia, 3)

Informació requerida:

–        Currículum vitae

–        Imprescindible carta de motivació.

*Només les candidatures seleccionades seran convidades a una entrevista.

Data límit de recepció de candidatures: 15 d’abril del 2024 a les 23:59.

Data prevista d’incorporació: immediata.

Adreça electrònica on fer l’enviament: coordinacio@sosracisme.org

Referència de la plaça: Tècnica de formació i projectes.

Organització: SOS Racisme Catalunya

La entrada Oferta laboral: Tècnica de formació i projectes. se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

(In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2023.

Dij, 21/03/2024 - 14:02
/*! elementor - v3.20.0 - 11-03-2024 */ .elementor-widget-text-editor.elementor-drop-cap-view-stacked .elementor-drop-cap{background-color:#69727d;color:#fff}.elementor-widget-text-editor.elementor-drop-cap-view-framed .elementor-drop-cap{color:#69727d;border:3px solid;background-color:transparent}.elementor-widget-text-editor:not(.elementor-drop-cap-view-default) .elementor-drop-cap{margin-top:8px}.elementor-widget-text-editor:not(.elementor-drop-cap-view-default) .elementor-drop-cap-letter{width:1em;height:1em}.elementor-widget-text-editor .elementor-drop-cap{float:left;text-align:center;line-height:1;font-size:50px}.elementor-widget-text-editor .elementor-drop-cap-letter{display:inline-block}

 

(function (d) { var js, id = "genially-embed-js", ref = d.getElementsByTagName("script")[0]; if (d.getElementById(id)) { return; } js = d.createElement("script"); js.id = id; js.async = true; js.src = "https://view.genial.ly/static/embed/embed.js"; ref.parentNode.insertBefore(js, ref); }(document));

La entrada (In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2023. se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

Acte de presentació de l’informe anual: Invisibles. ‘L’estat del racisme a Catalunya’

Dij, 14/03/2024 - 09:38
Enguany, des de SOS Racisme Catalunya, presentem el 15è informe anual: ‘Invisibles. L’estat del racisme a Catalunya’, l’anàlisi de la informació recopilada i analitzada sobre les denúncies de racisme que rebem.   En el marc de la presentació també comptarem amb diverses ponències de la mà de professionals en l’àmbit de l’antiracisme i els drets humans.

SOM CONCIENTS QUE L’ACTE COINCIDIRÀ AMB L’HORA DE L’IFTAR.

PER AIXÒ, COMPTAREM AMB DÀTILS I LLET PELS ASSISTENTS QUE HAGIN DE TRENCAR EL DEJUNI.

Hi esteu totes convidades!   No és necessària inscripció. Dijous 21 de Març a les  18h a  l’Ateneu del Raval, (carrer reina Amàlia,3.)

La entrada Acte de presentació de l’informe anual: Invisibles. ‘L’estat del racisme a Catalunya’ se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

Entitats socials de Manresa denuncien violència policial i racisme contra joves migrats a la ciutat

Dm, 27/02/2024 - 12:02

Demanen que es deixi de vincular la migració amb la criminalitat i exigeixen que l’administració es responsabilitzi

Notícia de social.cat. Dimecres, 21 de febrer de 2024 | 09:30 h

Diverses entitats denuncien que s’estan duent a terme identificacions i intervencions racistes a joves d’aparença magrebina a Manresa i alerten que aquests dispositius policials són desproporcionats i van acompanyats d’un discurs islamòfob i criminalitzador promogut per alguns grups polítics de la ciutat. Així mateix, denuncien que l’increment de presència policial als carrers augmenta la violència i el racisme vers certs col·lectius i insten a l’Ajuntament de Manresa i la Generalitat a responsabilitzar-se. 

Les entitats denuncien que a la ciutat bagenca s’està promovent una relació falsa entre els grups de joves d’origen migrat i un suposat augment de la criminalitat. Denuncien que des del mes de setembre de 2023 s’està intensificant la sobrevigilància del col·lectiu per part dels Mossos d’Esquadra, policia local i policia nacional. 

SOS Racisme, en un comunicat de suport a entitats territorials manresanes com Càritas Manresa, o Bages per tothom, alerta que, a banda de les batudes policials, a la capital del Bages s’han celebrat diverses manifestacions per part d’entorns propers a l’extrema dreta apel·lant a la seguretat a través de la formació “Manresa diu prou”. “Els convocants estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica dels adolescents, joves i infants migrats per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura”, denuncien. 

Davant aquestes mobilitzacions, diversos col·lectius socials, populars i comunitaris de la ciutat van publicar un comunicat per denunciar la situació. Tres mesos més tard, els col·lectius asseguren que l’administració no ha actuat front l’augment del racisme. Exigeixen que cessin les batudes policials, ja que aquestes, alerten, “se sustenten sobre els criteris de fenotip, perquè a més de ser il·legals, atempten contra la dignitat de les persones, en aquest cas infàncies i adolescències, i són elements que dinamiten la cohesió social i contribueix a relacionar migració amb delinqüència”, denuncien al comunicat. Reclamen també que es posi fi  a les narratives que situen a la infància en situació de vulnerabilitat com a infància perillosa, especialment els joves migrats sols.

Reiteren que la relació directa entre migració i criminalitat no existeix, ni a Manersa ni arreu de Catalunya. Apunten que segons les dades de diversos estudis la taxa de delinqüència és menor entre els nascuts a l’estranger que entre els nascuts al país. “Concretament a la ciutat bagenca, l’increment d’inseguretat que denuncien alguns sectors és absolutament falsa”, alerta SOS Racisme al comunicat. Asseguren que les dades delinqüencials entre el gener i l’agost del 2023 indiquen que no hi ha hagut un augment significatiu dels delictes a Manresa respecte a l’any anterior, segons dades dels Mossos d’Esquadra. 

“L’associació entre migració i delinqüència, per desgràcia tan arrelada a l’imaginari social a l’Estat espanyol, no té a veure amb dades objectives, sinó amb narratives racistes i islamofòbia”, denuncia SOS Racisme. Posen el focus en els prejudicis racistes que hi ha darrere del disseny del model de seguretat i les polítiques racistes que implementen aquest model. Apunten també que la violència i discriminació policial està emmarcada i protegida per lleis com la d’estrangeria, el sistema penal i altres institucions públiques. “Per assolir una verdadera seguretat cal garantir igualtat de drets i una societat lliure de racisme”, reivindiquen. 

La entrada Entitats socials de Manresa denuncien violència policial i racisme contra joves migrats a la ciutat se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

50 migrantes denuncian en los juzgados agresiones policiales con “puñetazos y patadas en la cabeza” en el CIE de Madrid

Dv, 23/02/2024 - 14:14

Notícia publicada a elDiario.es.

Migrantes encerrados en el Centro de Internamiento para Extranjeros han enviado un escrito al juzgado para denunciar presuntas agresiones cometidas por agentes de la Policía Nacional contra varias personas internas. La Policía evita dar información concreta sobre los hechos que tuvieron lugar el 14 de febrero

Medio centenar de migrantes encerrados en el Centro de Internamiento para Extranjeros (CIE) de Madrid ha enviado un escrito al juzgado de instrucción número 20 de Madrid, con competencias en el control de estos espacios, para denunciar presuntas agresiones cometidas por agentes de la Policía Nacional contra varias personas internas. “Han agredido brutalmente a varios internos con porras, patadas en la cabeza, puñetazos, además de insultarnos y tratarnos como animales”, dice la misiva adjunta en la queja, a la que ha accedido elDiario.es, presentada en el juzgado por varias ONG para solicitar la investigación de los hechos.

Algunos internos aseguran tener diferentes marcas en sus cuerpos a consecuencia de los supuestos golpes de la Policía y, para probarlo, han mandado al juzgado una serie de fotografías a las que no ha accedido este medio. Los internos han añadido también en su carta el número de placa de uno de los agentes que, según su testimonio, les golpeó. Fuentes de la Jefatura General de la Policía aseguran que “en caso de haber algún incidente” en el CIE “se trata de utilizar la fuerza mínima imprescindible”, sin entrar a dar información concreta sobre los hechos denunciados del 14 de febrero.

Los denunciantes aseguran que el pasado 14 de febrero, entre las once y las doce de la noche, irrumpieron en el CIE 11 agentes que “cometieron actos de extrema barbaridad” contra los internos. Según el texto escrito a mano por uno de los migrantes y firmado por medio centenar de ellos desde el interior del centro de internamiento, los policías agredieron a varios internos “con porras, patadas en la cabeza y puñetazos”.

La misiva alerta al juzgado de que varias personas han resultado heridas, entre ellas un hombre del que los denunciantes aseguran desconocer su paradero. “Uno de los heridos ha salido de aquí inconsciente, además de estar sangrando mucho. Ha desaparecido, no tenemos ni idea de donde puede estar esta persona, ya que algunos internos se han puesto en contacto con su familia y su familia dice que no lo encuentra en ningún hospital”, indican en la carta que ha llegado a manos del juzgado encargado del cumplimiento de la normativa en los CIE, los centros donde son privadas de libertad  personas extranjeras durante un máximo de 60 días por su situación irregular (lo que supone una falta administrativa, no un delito) con el objetivo de proceder a su expulsión.

Aunque el CIE cuenta con servicio médico privado, aquella noche los servicios de emergencias sanitarias de Madrid recibieron un aviso desde el centro de internamiento de Madrid a las 23:30 horas. Según confirma una portavoz del Samur, una ambulancia básica fue enviada al centro de internamiento de Aluche para atender a una persona, de la que no consta ningún dato más, con “dolor músculoesquelético”. El paciente fue atendido in situ “sin requerir traslado hospitalario”.

Más allá de lo ocurrido el pasado 14 de febrero, los internos también han denunciado en su misiva una presunta agresión a una mujer ocurrida tres días antes: “Otro hecho atroz ha ocurrido hace tres días: un agente ha estrangulado a una interna hasta dejarla inconsciente”, indica el escrito. Los migrantes cuestionan también los “cacheos” realizados por los agentes en las celdas o supuestas “visitas” de los policías en las habitaciones de los migrantes para “golpear a los internos, aprovechando que en las habitaciones no hay cámaras”.

Las personas firmantes del escrito reconocen el “miedo a represalias” de los internos que han sido testigos de los hechos, por lo que no incluyen sus números identificativos en la denuncia, pero se muestran “dispuestos a declarar lo que han visto a un juez o a cualquier ONG que nos conceda una entrevista en persona”. El escrito fue mandado por los internos por Whatsapp el pasado 15 de febrero a las ONG acreditadas para realizar visitas en el CIE de Aluche: Observatorio de Derechos Humanos Samba Martine, Coordinadora de Barrios y Mundo en Movimiento.

Las ONG han solicitado al juzgado la investigación de los hechos. Entre otras diligencias, las organizaciones piden el reconocimiento por parte de un médico forense de las posibles lesiones que puedan presentar las personas denunciantes, el traslado de la víctima y testigos a dicho juzgado para tomarlas declaración, así como la suspensión de la expulsión de las personas agredidas con el objetivo de evitar la repatriación de los denunciantes. Las organizaciones también han presentado una queja ante el Defensor del Pueblo.

La Plataforma CIEs No lleva años denunciando la deportación de internos que denuncian posibles irregularidades cometidas por los agentes de la Policía Nacional en el interior de estos centros, así como de los testigos de los hechos, lo que en muchas ocasiones frustra la investigación. 

Debido a la frecuente expulsión de denunciantes o testigos de supuestas agresiones policiales en el CIE, en 2020 el Defensor del Pueblo pidió al director general de la Policía la emisión de una instrucción que incluyese “un protocolo de tramitación de quejas y denuncias de malos tratos de las personas privadas de libertad” en los CIE. La institución recalcó entonces que el protocolo debería incluir “el principio de realización de una investigación efectiva” y “la no expulsión de un interno o interna mientras determina si existen indicios de que ha sido víctima de un hecho disciplinariamente reprochable o delictivo”. También exigió a la Policía establecer la forma en la que debe ser enviada la “información oportuna a juzgado” que corresponda para investigar debidamente los hechos denunciados.

Estas nuevas quejas llegan dos meses y medio después de la reapertura del CIE de Madrid, que permaneció casi un año cerrado por obras. “Es inconcebible que cada vez que el CIE está en funcionamiento, en distintos momentos, tods los años, diferentes personas internas denuncien una y otra vez hechos muy similares y jamás se deriven consecuencias jurídicas de estas denuncias porque siempre terminan por archivarse”, han alertado en un comunicado la plataforma CIEs NO Madrid.

Mientras, los migrantes que siguen en el centro de internamiento piden mejores condiciones y el cese de los malos tratos denunciados. “Solicitamos la ayuda de los derechos humanos. No aguantamos más ser tratados peor que a los animales. Lo único que pedimos es ser tratados como seres humanos”, concluyen los internos desde el interior del CIE de Madrid. 

La entrada 50 migrantes denuncian en los juzgados agresiones policiales con “puñetazos y patadas en la cabeza” en el CIE de Madrid se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

COMUNICAT: PROU RACISME EN NOM DE LA SEGURETAT

Dm, 20/02/2024 - 10:20

Des del mes de setembre de 2023,  a Manresa s’estan estenent dispositius policials conformats per Mossos d’Esquadra, Policia Local i Policia Nacional per parar, identificat i intervenir a joves i menors d’edat d’aparença magrebina, intensificant una sobrevigilància sobre aquest col·lectiu. Aquestes batudes racistes, amb una gran desproporció de dispositius policials,  venen acompanyades d’un discurs islamòfob i criminalitzador  per part d’alguns grups polítics interessats a presentar Manresa com una ciutat  que pateix violència extrema a l’espai públic. Així doncs, de forma interessada estableixen una relació falsa entre els  grups de joves d’origen migrat i un suposat augment de la criminalitat. 

La realitat, però, és que ni a Manresa ni arreu de Catalunya, hi ha una relació directe entre criminalitat i migració. De fet, si ens atenem a les dades, analitzades a diversos estudis, : més d’un segle d’estudis indiquen que la taxa de delinqüència es menor entre els nascuts a l’estranger que entre els nascuts al país. Concretament a la ciutat bagesana, l’increment d’inseguretat que denuncien alguns sectors és absolutament falsa: , els Mossos d’Esquadra asseguren que les dades delinqüencials entre el gener i l’agost d’enguany indiquen que no hi ha hagut un augment significatiu dels delictes a la ciutat respecte a l’any anterior.

Els resultats a l’Estat espanyol són similars. Ha estat el país europeu con el major creixement de població immigrant i  la taxa de delinqüència d’Espanya ha descendit lleugerament, sent Espanya el tercer país europeu amb menor taxa de delinqüència segons dades d’Eurostat. 

L’associació entre migració i delinqüència, per desgracia tan arrelada a l’imaginari social a Espanya, no té a veure amb dades objectives, sinó amb narratives racistes i islamofòbia. Tot i així, caldria també reflexionar que si hi hagués una relació directa entre immigració i delinqüència només indicaria una necessitat de replantejar-se el model de seguretat, atès que la clau està en què entenem per seguretat i sobretot qui té el poder per decidir sobre: el que és la seguretat, a qui hem de protegir i de què l’hem de protegir, així com quins són els mecanismes i límits que tenim per imposar aquesta seguretat. Cal parlar dels prejudicis racistes que hi ha darrere del disseny del model de seguretat, i també de la inseguretat de les persones migrades i/o racialitzades que es veuen exposades a les polítiques racistes que implementen aquest model. Per assolir una verdadera seguretat cal garantir igualtat de drets i una societat lliure de racisme.

El problema és que aquestes narratives racistes estan recolzades pel sistema policial, quan de manera sistemàtica es sobre identifica a la població migrada i racialitzada no blanca. A partir de les parades policials basades en marcadors racials, es deriven multitud d’altres violències com son la brutalitat policial, les deportacions, els tancament a CIE, la generació d’antecedents policials infundats, entre d’altres.

A més a més, aquesta violència i discriminació policial està emmarcada i protegida per l’entramat legal, com la llei d’estrangeria, el sistema penal i altres institucions públiques. 

Paral·lelament a les batudes policials,s’han convocat manifestacions per part d’entorns propers a l’extrema dreta , apel·lant a la seguretat a través de la formació “Manresa diu prou”. Al seu manifest es parla “d’una Manresa digna”. Els convocants de “Manresa diu prou” estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica dels adolescents, joves i infants migrats per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura. 

Però assenyalar només a l’extrema dreta seria obviar la responsabilitat de l’Ajuntament de Manresa i del govern català en reproduir el racisme estructural. Les batudes racistes que s’estan duen a terme a la ciutat -liderades  pels Mossos d’Esquadra, la Policia Local i la Policia Nacional espanyola-,duta a terme tant al carrer com a les mateixes cases dels nens i joves detinguts, és una mostra més del tracte desproporcionat i excepcional cap a tota la juventut migrada, i en aquest cas vulnerant flagrantment els drets dels infants. Una reacció acarnissada -impensable si els implicats haguessin estat persones blanques.

A Manresa nombrosos col·lectius socials, populars assistencials i comunitaris (entre ells Càritas Manresa, Bages per tothom i a l’Aguiat Manresa) s’han unit per fer front a un racisme que va en augment i que s’està plasmant en batudes policials racistes al Passeig. En un primer moment, les entitats de la ciutat Bagenca, van publicar un comunicat  per denunciar la situació i reclamar prou racisme en nom de la seguretat. Més d’un centenar de persones i col·lectius van adherir-se a la denúncia pública. 

Avui, passats tres mesos i davant la inacció de l’Administració,  els col·lectius i les entitats antiracistes ens han demanat suport a SOS Racisme per publicar una nova denúncia pública per seguir dient prou al racisme en nom de la seguretat. Reclamem que es deixi d’intentar solucionar amb repressió policial  qüestions que són resultat de desigualtats globals i estructurals i que, no només no canviaran amb més presència policial als carrers, sinó que aquest increment pot representar un augment de la violència i el racisme policial vers certs col·lectius. 

Desde col·lectiu Hourria, juntament amb altres companyes i ciutadanes, vam ser testimonis de la batuda racista i l’escarni públic dut a terme per la policia local de Manresa, Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional Espanyola al Casino a quarts de vuit de la tarda al mateix centre de la ciutat el dijous 28 de setembre, on es van posar contra la paret, identificar i atemorir una trentena d’infants i adolescents dels 12 als 17 anys amb un desplegament policial de pel•lícula i on els veia tota la ciutadania i els culpava de baralles i altres fets ocorreguts recentment a la ciutat pel fet de ser racialitzats. Vam arribar a veure infants de 12 anys emmanillats. L’Ajuntament de Manresa va aprovar al 2018 la primera declaració dels Drets dels Infants per unanimitat, reconeixent la convenció de 1959 en aquest sentit. Des d’aleshores el consistori la ratifica cada any i fa organitza diferents activitats per tal de donar-los a conèixer. Des del col•lectiu hourria ens demanem de quins infants parla quan fa aquesta aprovació per Ple perquè el passat dijous 28 de setembre ens va quedar molt clar que no era els dels infants de famílies racialitzades.

La Convenció dels Drets dels Infants de 1959 i totes les seves ratificacions es fonamenten en 4 grans principis:

• PRINCIPI 1 – LA NO DISCRIMINACIÓ Tots els infants tenen els mateixos drets sense importar el color de la pell, la religió, la procedència o les idees dels seus pares.

• PRINCIPI 2 – L’INTERÈS SUPERIOR DE L’INFANT Qualsevol decisió, llei o política que pugui afectar la infància ha de tenir en compte què és el millor per als nens i nenes.

• PRINCIPI 3 – EL DRET A LA VIDA, LA SUPERVIVÈNCIA I EL DESENVOLUPAMENT Tots els nens i nenes tenen dret a viure, a desenvolupar-se i a assolir el seu màxim potencial en la vida.

• PRINCIPI 4 – LA PARTICIPACIÓ Els menors d’edat tenen dret a ser consultats sobre les situacions que els afectin i que les seves opinions es tinguin en compte.

Exigim, per tant, que cessin immediatament totes les batudes que s’estan fent avui dia i que se sustenten sobre els criteris de fenotip, perquè a més de ser il·legals, atempten contra la dignitat de les persones, en aquest cas infàncies i adolescències,  i són elements que dinamiten la cohesió social i contribueix a relacionar migració amb delinqüència.

També exigim que es posi fi  a les narratives que situen a la infància en perill (infància adolescències i joves estrangers no acompanyats) com a infància perillosa, atès que aquest discursos no només suposen l’elusió dels deures i obligacions de totes les administracions vers el compliment de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants; sinó que a més alimenta una construcció estigmatitzada i racista com a problema social i en conseqüència, no s’adopta una lògica de protecció, sinó una lògica punitiva.

La entrada COMUNICAT: PROU RACISME EN NOM DE LA SEGURETAT se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

SOS Racisme Catalunya porta a judici els dos neonazis acusats d’agredir a famílies musulmanes a Sant Feliu de Llobregat

Dv, 16/02/2024 - 14:49

Notícia publicada a la Directa, per David Bou.

Nou anys i vuit mesos de presó pels delictes de lesions amb instrument perillós, amenaces col·lectives i contra l’exercici de drets fonamentals i les llibertats públiques, amb agreujants de reincidència i de comissió per motius discriminatoris. Aquesta és la petició de SOS Racisme contra Antonio Castellón Domenech, un neonazi que malgrat fa anys que acumula causes judicials, avui dia segueix en llibertat. En aquesta ocasió, l’entitat antiracista actua com a acusació particular en representació de tres ciutadanes catalanes d’origen marroquí i els seus fills, que van ser agredides i vexades per Castellón i la seva parella, Alba Sánchez Fernández.

Després de més de sis anys i mig, el judici s’ha celebrat divendres 16 de febrer. Segons ha informat a aquest mitjà l’acusació particular, finalment s’ha arribat a un acord de conformitat subscrit per totes les parts del procediment penal. Els termes de l’acord son la condemna a dos anys i quatre mesos i mig de presó per Antonio Castellón pels delictes de lesions i amenaces, una pena que comportarà el seu ingrés a presó. Per Alba Sánchez la pena pactada és de set mesos i mig de presó, que quedaran en suspensió i no haurà de complir entre reixes. A més, hauran de pagar 2.440€ a la víctima principal per les lesions i dos-cents euros a cadascuna de les sis víctimes pels danys morals causats.

Els fets van succeir el 2 de juliol de l’any 2017 a Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), a tocar d’un bar on es reunien Castellón, Sánchez i altres membres de Democracia Nacional (DN), grupuscle neonazi que actualment està pràcticament extingit a Catalunya. No obstant això, en aquell moment aquest partit d’ultradreta estava duent a terme una campanya anomenada “Stop islamización” a diversos municipis, entre els quals Sant Feliu, on aleshores hi havia el projecte de traslladar la mesquita del municipi a una ubicació més àmplia. Contra aquest projecte, igual que per evitar –sense èxit– l’obertura d’un oratori al carrer Japó de Nou Barris (Barcelona), DN va posar la població musulmana al seu punt de mira.

Tant les denunciants com els seus fills menors han patit períodes d’ansietat i de por que els han portat a canviar hàbits, com sortir sols a terminades hores o no freqüentar alguns espais públics

En aquesta ocasió, les víctimes i testimonis presencials de l’episodi a la capital de la comarca del Baix Llobregat relaten que la canalla jugava en una plaça fins que es van acostar als pares i mares molt espantats.  En aquell moment, els van comunicar que mentre miraven encuriosits uns fulletons de la manifestació convocada per DN contra l’islam, Antonio Castellón els havia increpat amb insults com “tú, maricón, vete a tu puto país” o “me cago en vuestro profeta”. Al mateix temps, el neonazi els perseguia “amb ànim d’acovardir-los i menyscabar la seva integritat personal, mostrant obertament la seva animadversió a l’origen i religió dels menors”, segons consta a l’escrit d’acusació remés per SOS Racisme al jutjat d’instrucció 6 de Sant Feliu, que ha assumit la causa fins a l’obertura de la vista oral.

Posteriorment, les denunciants –que volen preservar la seva identitat per por a represàlies– asseguren que es van dirigir a la parella de neonazis per recriminar-los la seva actitud. La resposta de Castellón, segons consta a la documentació judicial, va ser: “Te voy a dar un navajazo. Vete de aquí, moro, que estás en España y te crees que puedes hacer lo que quieres”. La seva parella, que portava un objecte metàl·lic a la mà, també va participar dels insults, vexacions i amenaces cap a les dones de les dues famílies. Finalment, veient l’agressivitat de la parella de neonazis i per evitar problemes majors, el pare de família va decidir abandonar l’indret, moment en el qual Antonio Castellón es va treure la samarreta i el va perseguir a crits brandant una navalla que s’havia tret de la butxaca. L’home va ser advertit i en girar-se va ser colpejat per Castellón amb el ganivet a la cara i va caure a terra, en un atac que es va aturar perquè diverses persones es van interposar.

L’atac va causar-li una ferida greu a la zona superior del llavi, que va requerir cinc punts de sutura, dues setmanes de curació i una cicatriu de per vida. Les físiques no han estat les úniques seqüeles, ja que tant les denunciants com els seus fills menors han patit períodes d’ansietat i de por que els han portat a canviar hàbits, com sortir sols a terminades hores, no freqüentar alguns espais públics o voler mudar-se de ciutat, tal com denuncia SOS Racisme. Per tot això, l’acusació particular també demana quatre anys i nou mesos de presó per Alba Sánchez, sengles ordres d’allunyament de tots dos cap a les víctimes per llargs períodes de temps, a més d’indemnitzar-les per les lesions i pels danys morals i a la dignitat causats.


Del carrer Japó al casal Tres Voltes Rebel

Minuts després de l’agressió, Antonio Castellón va ser dentingut pels Mossos d’Esquadra i, aquell mateix dia, les víctimes van personar-se a comissaria per interposar una denúncia que va comptar amb les declaracions de diversos veïns i testimonis. Posteriorment, el fiscal va sol·licitar el seu ingrés a presó provisional, donades les circumstàncies de multireincidència i que tenia antecedents penals, però el jutge va considerar pertinent deixar-lo en llibertat dictaminant, això sí, una ordre d’allunyament d’un quilòmetre respecte de les víctimes i la prohibició d’entrar a Sant Feliu de Llobregat.

Castellón i tretze membres més de DN van acceptar penes d’entre un any i dos anys i mig de presó pels atacs a un oratori de Nou Barris, després d’un pacte amb les acusacions que els va evitar entrar a presó

Just en el mateix període, Castellón i una quinzena de companys de DN duien a terme una sèrie d’accions contra l’obertura d’un oratori islàmic al districte barceloní de Nou Barris. El local del carrer Japó va patir nombrosos desperfectes com ara el bloqueig dels panys amb silicona, pintades com “Espanya cristiana, no musulmana”, enganxades d’adhesius, danys a les persianes de seguretat i fins i tot la col·locació d’embotits de porc a la porta. Els assenyalaments van tenir el seu moment àlgid entre els mesos de març i novembre de l’any 2017 i arran de tot això es va obrir un procediment judicial contra els neonazis que es va tancar el novembre de 2023 a l’Audiència de Barcelona.

Finalment, catorze d’ells, entre els quals Castellón, van acceptar penes d’entre un any i dos anys i mig de presó pels atacs a l’oratori, després d’un pacte amb les acusacions que els va evitar entrar a presó a canvi de reconèixer els fets, abonar una indemnització i dur a terme un curs de drets humans i contra la discriminació. Tot i la campanya islamòfoba, l’oratori va aconseguir obrir les portes després de rebre el suport d’associacions veïnals, culturals i religioses del barri de la Prosperitat i del conjunt del districte, que amb un manifest públic i diverses mobilitzacions van aïllar socialment la campanya opositora.

Antonio Castellón amb el seu íntim amic Juan De Haro, qui era líder de Democracia Nacional a Catalunya|ARXIU

L’any següent de l’agressió a Sant Feliu i dels atacs a l’oratori de Nou Barris, Antonio Castellón va protagonitzar un altre episodi greu a Nou Barris. Era 24 de juliol de 2018, quan després d’una manifestació per rebutjar les pintades i cartells feixistes que havien aparegut la nit anterior al Casal Popular Tres Voltes Rebel, una quinzena de neonazis van atacar l’espai social i van ser repel·lits per les activistes. L’agressió es va saldar amb Castellón, quatre ultres més i un antifeixista detinguts, els quals van quedar en llibertat amb càrrecs dies després. En aquesta ocasió, el mes de gener de 2020 el Jutjat Penal número 7 de Barcelona va condemnar els neonazis a quinze mesos de multa per un delicte d’agressions amb l’agreujant de discriminació ideològica. A més a més, contra Castellón va recaure una altra condemna d’un any de presó per un delicte de tinència d’armes prohibides, en concret, una porra extensible rígida.

Castellón va ser condemnat a un any de presó per un delicte de tinència d’armes prohibides i a quinze mesos de multa per agressions amb l’agreujant de discriminació ideològica, arran de l’atac al casal Tres Voltes Rebel

Castellón no va trigar ni dos mesos a tornar a actuar després que les seves fotografies de l’atac al casal Tres Voltes Rebel, amb el pit descobert i símbols nazis tatuats, omplissin les xarxes. El 9 de setembre del mateix 2018, Vox va intentar sense èxit aglutinar l’extrema dreta de tot l’Estat en una marxa que només va portar 8.000 persones a Barcelona. Un cop desconvocat l’acte van transcendir dues agressions feixistes al barri del Clot i al Poble-sec. En un d’aquests incidents, diversos neonazis van colpejar al cap un grup de persones que estaven prenent un refresc a un bar del carrer Blai. Entre els membres del grup agressor es va identificar, de nou, Antonio Castellón, militant de Democracia Nacional.

L’últim episodi violent d’Antonio Castellón que ha transcendit públicament va ser la nit del 17 d’octubre de 2019 a Barcelona. Amb la protecció dels Mossos d’Esquadra, en la vigília de la vaga general que va paralitzar el país per protestar contra la sentència als líders socials i polítics del procés, el grup de dos-cents ultres va baixar des de Sarrià fins a l’Eixample. La marxa d’ultradreta va acabar amb la brutal agressió a un antifeixista a la cruïlla dels carrers de Balmes amb Rosselló, després d’un trajecte liderat per feixistes de Vox i de grupuscles com Democracia Nacional i Último Bastión, que van proferir insults i amenaces constants contra el moviment independentista i antifeixista català.

La entrada SOS Racisme Catalunya porta a judici els dos neonazis acusats d’agredir a famílies musulmanes a Sant Feliu de Llobregat se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

Pel dret a la salut i a l’educació, pel padró per a totes. Discriminació ni a Ripoll ni enlloc.

Dll, 05/02/2024 - 13:13

COMUNICATArticle de l’organització Coordinadora Obrint Fronteres. 30 de gener de 2024.

Després de la trobada mantinguda dissabte 20 de gener amb algunes veïnes i de la coordinació establerta amb les persones residents a Ripoll, denunciem la vulneració de drets dels veïns i veïnes del municipi davant les traves de l’Ajuntament per empadronar-los. Denunciem també la vulneració del dret a l’educació dels infants i del dret a la salut.

En les darreres setmanes hem conegut, de primera mà i a través dels mitjans, la situació de veïns i veïnes de Ripoll a qui se’ls ha negat l’atenció al CAP per no disposar de targeta sanitària. Sigui per manca d’informació o per manca de professionalitat, hem sabut que diverses persones han acabat per no rebre l’atenció sanitària d’urgència que necessitaven i que és un dret universal de les persones recollit també en la normativa catalana.

Recordem que existeix un conveni entre Creu Roja i CatSalut perquè les persones en situació de vulnerabilitat puguin tramitar la targeta sanitària mentre no disposen del padró, cosa que no s’està fent a Ripoll segons la informació rebuda de les mateixes persones afectades, dels testimonis recollits pels mitjans de comunicació i de la informació que la mateixa Creu Roja dona a El Periódico.

A més, des de la direcció del CAP Ripollès s’admet que no s’està utilitzant el circuit per sol·licitar targetes sanitàries a persones sense padró i amb necessitat assistencial i ni tampoc tenen una treballadora social sanitària que pugui atendre aquestes situacions d’extrema vulnerabilitat.

Volem assenyalar com a responsable d’aquesta situació no només a l’Ajuntament de Ripoll, sinó també al CatSalut per la seva omissió del deure de protegir la salut d’aquestes persones i complir la seva pròpia llei de sanitat universal. 

També es vulneren els drets dels infants, a ser vacunats/vacunades per la falta d’accés als serveis de salut o a ser escolaritzats/des, un dret recollit ja en la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides. 

Recordem que l’educació bàsica (dels 6 als 16 anys + 2 anys de repetició) és obligatòria i gratuïta i la llei orgànica 8/1985 del 3 de juliol reconeix que “els estrangers residents a Espanya tenen dret a una educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat” i “tenen dret a accedir a nivells superiors d’educació, sense que en cap cas l’exercici d’aquest dret estigui subjecte a discriminacions degudes a la capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència de l’alumne”. 

Tot i això, hem detectat diversos casos d’infants no escolaritzats i altres que, quan després de mesos d’espera aconsegueixen ser escolaritzades, se’ls adjudica plaça en centres concertats, les despeses dels quals són inassumibles per les famílies i sense accés a beques. 

Totes aquestes vulneracions són fruit i conseqüència de les traves deliberades que imposa l’Ajuntament de Ripoll per accedir al padró a les persones estrangeres. L’allargament dels terminis inclosos en la llei per a casos en què cal fer comprovacions, s’aplica fins i tot a persones que ja presenten tota la documentació per poder donar-se d’alta al padró, una pràctica arbitrària i discriminatòria. També hi ha una falta d’informació a la ciutadania sobre les vies d’empadronament sense contracte de lloguer o documents acreditatius del domicili, igualment incloses en la llei que regula el padró. Uns impediments injustificats que aboquen a moltes veïnes del municipi a no poder rebre atenció de salut bàsica ni poder escolaritzar a les criatures.

Davant d’aquests fets, des de la Coordinadora Obrim Fronteres i la PASUCat amb les persones i organitzacions de Ripoll implicades, exigim:

  • A l’Ajuntament de Ripoll que garanteixi de manera immediata l’accés al padró de totes les persones residents en el seu municipi.
  • Als Departaments de Salut i d’Educació de la Generalitat, que prendre mesures per garantir que totes les persones poden rebre atenció sanitària i que totes les criatures i joves fins a 16 anys estan escolaritzades i ho siguin en escoles públiques quan així ho sol·licitin. 

Per últim, recordem que, tot i que Ripoll és el cas més mediàtic ara mateix, són molts els ajuntaments que incompleixen la llei en relació amb el padró i neguen l’accés a aquest tràmit, així com als serveis bàsics de salut, educació o serveis socials.

Per tot això, seguim organitzades per donar suport a les veïnes de Ripoll que veuen els seus drets vulnerats. Seguim vigilants i seguirem denunciant qualsevol discriminació cap a la població d’origen estranger a Ripoll o a qualsevol municipi. 

SUMA’T AL COMUNICAT

Adhesions

PASUCat

Coordinadora Obrim Fronteres

LOITA, despatx d’advocades

SOS Racisme Catalunya

Col.lectiu Hourria

COF Garraf

La Conca Terra d’Acollida

Igualad’Acull

CFA Rius i Taulet

Rebel·lió Atenció Primària

Associació Stop Sida

Acollim Cerdanyola-Ripollet

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)

Mujeres Brasileñas Contra el Fascismo y el Racismo (MBCF – BCN)

Emergencia Frontera Sur — EFS Bcn

Psicomigra

XARXA DE DONES PER LA SALUT

Associació Reus Refugi

Papers i Drets per a Tothom

Jo Si Sanitat Universal Catalunya

La PAICAM | Plaforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS

StopMaremortum-Badalona Acull

Associació Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans

Coordinadora entitats SAP Muntanya

Plataforma Antifeixista del Ripollès

La Floresta Contra Fronteres (LFCF)

Marea Blanca de Catalunya

Institut de les Desigualtats

Esquerra Eixample Acull

Barcelona en Comú

Catalunya en Comú

Procés Constituent

La capçalera

Associació IURTA

Medicus Mundi Mediterrània

Associació Trans* Girona

Oxfam Intermon

Tanquem els CIE

+ 41 adhesions individuals

La entrada Pel dret a la salut i a l’educació, pel padró per a totes. Discriminació ni a Ripoll ni enlloc. se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

XI MARCHA POR LA DIGNIDAD – TARAJAL

Dv, 02/02/2024 - 12:24

10 años exigiendo verdad, justicia y reparación

Información extraída de las redes sociales de las Marchas por la Dignidad.

Cada mes de febrero desde hace 10 años se celebra la Marcha por la Dignidad sobre el suceso en el Tarajal. ¿Qué pasó el 6 de febrero de 2024? La madrugada del 6 febrero, centenares de personas fueron bombardeadas en el espigón que separa Ceuta de Marruecos. La policía, en vez de velar por la seguridad de estas personas, lanzó gases lacrimógenos, pelotas de goma y salvas detonadoras.

Esa misma mañana a las 7.40 h ya habían arrebatado la vida de 14 jóvenes y realizaron 23 devoluciones en caliente. La tragedia tuvo lugar en la playa Ceutí del Tarajal. Este suceso fue un punto de inflexión que definió la política migratoria del Estado español y dejó en evidencia el racismo Institucional que se ejerce hacia la población migrante procedente del Sur Global.

Desde el año 2014, se realizan las Marchas por la Dignidad, la primera se realizó días después de la masacre. Es un acto que denuncia la vulneración de los Derechos Humanos de las personas migrantes y, además, exige verdad, justicia, reparación y vela porque esta masacre no vuelva a suceder. 

#10añostarajal
#tarajalnoolvidamos
#ceuta #fronterasur
#marchaporladignidad

La entrada XI MARCHA POR LA DIGNIDAD – TARAJAL se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

El Govern espanyol reclama a l’alcaldessa de Ripoll un informe exhaustiu sobre la gestió del padró

Dll, 22/01/2024 - 16:30

Artículo de el Público.es

El consistori encapçalat per Sílvia Orriols té 20 dies per remetre el document, on ha de constar com es tramiten els expedients, quins requisits s’exigeixen i quins són els terminis

El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carles Prieto, ha demanat explicacions a l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, sobre la gestió de l’empadronament al municipi. Ho ha fet després de les informacions aparegudes en els darrers dies a El Periódico i que apunten que la batllessa hauria modificat el procés i els protocols per dilatar-lo al màxim.

El Govern espanyol ha donat 20 dies hàbils al consistori perquè presenti un informe sobre com s’està exercint aquesta competència i com s’estan complint la normativa estatal vigent. També ha sol·licitat dades sobre com s’estan tramitant aquests expedients, quins requisits s’exigeixen i quin és el termini de resolució de les peticions.

La entrada El Govern espanyol reclama a l’alcaldessa de Ripoll un informe exhaustiu sobre la gestió del padró se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

Movilizaciones en 91 municipios abarrotan las calles para reclamar al Gobierno el fin del genocidio en Gaza

Dll, 22/01/2024 - 16:25

Artículo de El Salto – Redacción (20.01.2024)

Entre las 12 y las 19.30h se celebran concentraciones en 91 municipios del Estado para reclamar al Gobierno que ponga fin a la compraventa de armas con Israel y apoye la demanda presentada por Sudáfrica, entre otros puntos.

Hasta 91 municipios se han movilizado hoy para pedir el fin del genocidio del pueblo palestino en la Franja de Gaza. Convocadas por la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina (RESCOP), las primeras movilizaciones han arrancado a las doce del mediodía en las ciudades de Alacant, Cádiz, Castro Urdiales, Cuenca, Guadalajara, Santa Cruz de Tenerife, Sevilla, Teruel y Zamora, entre otras. La convocatoria alcanza una larga lista de 91 municipios que celebran concentraciones o manifestacines en el tramo de 12 a 19.30h. Las más multitudinarias han tenido lugar en Madrid —más de 50.000 personas—, Barcelona y València. Mientras que en Euskal Herria, Bilbao, Gasteiz e Iruña han calentado motores para la manifestación nacional del próximo sábado en Ordizia —Donostia ha rendido homenaje a Palestina al inicio de la tamborrada—.

En València, la Policía ha impedido a los manifestantes salir a la hora acordada y han retrasado el inicio 30 minutos, mientras los manifestantes se agolpaban en las inmediaciones de la plaza de Toros antes de recorrer la calle Colón. En Palma de Mallorca, un vecino ha echado agua a los manifestantes desde su casa. En Bilbao, agentes de la Ertzaintza han identificado a 20 asistentes sin motivo alguno, ha denunciado el BDS.

Las demandas han sido unitarias. La plataforma ha reclamado al Gobierno español seis puntos: liderar un alto el fuego inmediato y permanente; poner fin a la compraventa de armas y de tecnología militar y de seguridad con Israel; apoyar la demanda presentada por Sudáfrica en el Tribunal Internacional de Justicia contra Israel por genocidio; recuperar la jurisdicción universal e incrementar el apoyo del Estado español a la Corte Penal Internacional; romper relaciones diplomáticas, institucionales, económicas, deportivas y culturales con Israel; y poner fin a la persecución y criminalización de la solidaridad con Palestina y derogar la Ley mordaza.

Mientras el mundo asiste al primer genocidio emitido en directo, sin que ninguna organización internacional lo impida, los actos de protesta contra esta matanza, que acumula casi de 25.000 asesinatos y muertes por heridas de guerra a la población civil, se suceden por distintos países. El derecho internacional prohibe bombardear instalaciones como hospitales, pero el ejército de Israel los ha bombardeado todos en Gaza, a lo que hay que añadir el bloqueo y la falta de suministros, incluida la anestesia. El médico Hani Bseiso explicó hace cuatro días que tuvo que amputarle el pie derecho a su propia hija adolescente, herida en un bombardeo, en su propia casa para evitar que se desangrara. La petición de boicot a productos israelíes afecta a empresas como Carrefour, HP y Puma. 

19:01. No hay suficientes zapatos en las zapaterías de Gasteiz para representar a todos los niños asesinados

Miles de personas en Gasteiz han salido a apoyar al pueblo palestino a las 18h frente al Parlamento Vasco. Abrigados hasta las orejas, han coreado “No es una guerra, es un genocidio” en una concentración en la que han denunciado el negocio de las armas y la complicidad de los gobiernos, indica Mitxel Elortza. “La organización también ha simbolizado con los zapatos de los niños todos los niños asesinados y que no hay en todas las zapaterías de Gasteiz suficientes pares de zapatos para cubrir los pies de todos los niños asesinados en Palestina”, señala Elortza. En la concentración se ha pedido a los asistentes que acudan a la manifestación nacional del próximo sábado en Ordizia para denunciar las vías de tren que está construyendo la CAF en las colonias ilegales de Cisjordania.  

18:56. Un vecino echa agua a los manifestantes de Palma de Mallorca

“Hay miles de personas”, resume Iñaki Aicart, sobre la manifestación que recorre Palma de Mallorca. Ha salido de la plaza del Tub para insertarse en las avenidas que rodean el centro, entrando por la calle peatonal San Miquel. Hay muchas banderas de Palestina y cánticos, con gente de distintas edades, “desde niños a gente mayor”, indica Aicart. En la calle San Miquel, desde un terrat, alguien ha echado agua a los manifestantes.

18:26 18:26. Más de 10.000 personas abarrotan la calle Colón de València antes de que la Policía deje avanzar la manifestación

“Va a caer, va a caer el Estado de Israel”. Más de 10.000 personas han coreado este eslogan, y muchos otros, por las calles de València en solidaridad con el pueblo palestino. “No es una guerra, es un genocidio”, recordaban esta tarde desde las inmediaciones de la plaza de toros hasta el final de la calle Colón, una calle que, según los propios manifestantes, está llena “de punta a punta”, informan Jose Ángel Sanchez Rocamora y Gabriel Rodríguez. La movilización estaba prevista que arrancara a las 17h, pero las patrullas de policía no han cortado la calle hasta las 17.30h, impidiendo que la cabecera saliera a la hora registrada y dando pie a que los manifestantes realizaran diversas sentadas durante el acto. Pasadas las 18.20h, aún hay gente en el inicio de la manifestación. Delante de los establecimientos que han mostrado su apoyo a Israel, como la cafetería Starbukcs, manifestantes han parado y gritado contra la cadena.

18:13. Ada Colau se une a la marcha de Barcelona

Desde la estación de Sants, en la plaza Països Catalans, a las 17h miles de personas han empezado a recorrer las calles del centro de Barcelona hasta la avenida Reina Maria Cristina pidiendo la libertad para Palestina y el boicot a Israel. La movilización organizada por Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina ha contado con la representación de la CUP, la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Ginardó, el Sindicat de Barri del Poble-sec, la Crida LGTBI y la asociación Atzagaia, entre muchas otras. La exalcadesa Ada Colau, de Barcelona en Comú, también ha participado en la manifestación.  

15:51. La Ertzaintza identifica a 20 manifestantes en Bilbao

Alrededor de 20 personas han sido identificadas y registradas por agentes de la Ertzaintza en los alrededores de la plaza Moyua tras la concentración convocada por el BDS de Bizkaia en Bilbao. El colectivo ha denunciado en sus redes que las identificaciones han tenido lugar “sin ninguna excusa” y que responden a una estrategia para “criminalizar la solidaridad con el pueblo palestino”.

13:38. Bilbao calienta motores para el próximo 27 de enero en Ordizia

Centenares de personas se han concentrado a las 12.30h en la plaza Moyua de Bilbao, frente a la sede del Gobierno civil, con motivo de exigir al Ejecutivo español y las instituciones vascas medidas concretas contra el genocidio en la Franja de Gaza “si no quieren en convertirse en cómplices de uno de los episodios más crueles de nuestra historia”. Desde el movimiento BDS han recordado que una de las reivindicaciones históricas del pueblo palestino es el fin de la compraventa de armas y tecnología militar con Israel, señala Miriam Najibi. En esta línea, insisten en la ruptura de relaciones diplomáticas, comerciales, culturales y deportivas con la entidad de Israel. Para cerrar la concentración han animado a las asistentes a asistir el próximo sábado 27 de enero a la manifestación convocada en Ordizia hasta Beasain para denunciar a la empresa de ferrocarriles vasca CAF.

13:24. Más de 10.000 personas en Granada

Más de 10.000 granadinas piden el alto al fuego inmediato en Gaza y el fin del genocidio de plaza del Triunfo al paseo del Salón.

12.52. En Sevilla, también miles de personas claman por el fin del genocidio en Gaza

Miles de personas claman en Sevilla por el fin del genocidio en Gaza y por el cese del comercio de armas del estado español a Israel. 

12.38. Más de 50.000 personas llenan el tramo que discurre entre Atocha y Cibeles en Madrid

Más de 50.000 personas, según los cálculos de la organización, discurren entre Atocha y Cibeles en la ciudad de Madrid para apoyar al pueblo palestino. Desde la cabecera a la cola de la manifestación, los manifestaciones ocupan todo el tramo de la manifestación, utilizando uno de los carriles del Paseo del Prado. A la movilización se han unido personas a título individual y se ha podido ver a distintas representantes de la política, como Ione Belarra, Isa Serra y Miguel Urbán, del movimiento sindical (CC OO, CGT, CNT), asociaciones memorialistas y el sindicato de estudiantes, además de feministas, antimilitaristas, comunistas y animalistas, además del movimiento BDS.

Entre las demandas de la Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina, plataforma que ha organizado la convocatoria, figura reclamar al Gobierno español, formado por PSOE y Sumar, que deje de vender armas y tecnología militar a Israel. Se escuchan muchos cánticos que vinculan la responsabilidad de Europa y del gobierno Español con la masacre, debida a su inacción.

En la lectura del manifiesto, la organización ha recordado el ejemplo que ha dado Sudáfrica, cuando el pasado 29 de diciembre presentó la denuncia contra Israel ante la Corte Internacional de Justicia e informan de que más de 375 organizaciones de todo el Estado han lanzado una petición para que el gobierno español proceda al embargo del comercio de armas con Israel. “Comprar armas a Israel es comprar injusticia, represión. Deberíamos rechazar su compra porque termina atentando contra los derechos humanos, sociales y políticos”, han añadido. Mientras, los manifestantes no paraban de llegar a Cibeles, punto final de la manifestación.

La manifestación en defensa del pueblo palestino en Madrid ha acabado con un emotivo minuto de silencio, antes de la actuación de la Solfónica.

12:27. “No és una guerra, és un genocidi”, corean centenares de personas en Castelló de la Plaza

En la plaza Santa Clara de Castelló de la Plana, varios centenares de personas de distintas edades se han reunido a las 12h para apoyar al pueblo palestino. Al grito de “No és una guerra, és un genocidi”, los manifestantes han recordado los crímenes de lesa humanidad que está cometiendo el estado de Israel. También han coreado “Palestina lliure” y “Dónde están, no se ven las sanciones a Israel”.

12.19. Varias miles de personas recorren las avenidas de Vigo

Arranca la manifestación contra el genocidio del pueblo palestino en la ciudad de Vigo. Ya desde las 11.30h varios miles de personas se han ido agrupando en la intersección de dos de las grandes avenidas de la ciudad frente a la nueva estación de tren.

Convocadas por la agrupación local del movimiento BDS, decenas de banderas palestinas se han alzado a la cabeza de la movilización y han comenzado los primeros cánticos: “Non é unha guerra, é un xenocidio”. Las y los manifestantes recorrerán el centro de la ciudad hasta la Porta do Sol donde leerán el manifiesto. 

Desde la ofensiva israelí del mes de octubre sobre la Franja de Gaza, ninguna de las manifestaciones convocadas en la ciudad más grande de Galicia había convocado a tanta gente. Y no han sido pocas, casi una a la semana. A medida que la movilización avanza por el centro de la ciudad de Vigo, más y más personas se siguen uniendo al grito de “¡Palestina vencerá!”.

Remata la movilización en Vigo con la lectura del manifiesto exigiendo al Gobierno del Estado español que ponga fin al comercio de armas y a cualquier tipo de relación diplomática con Israel: “Pola liberdade do pobo palestino”.

La entrada Movilizaciones en 91 municipios abarrotan las calles para reclamar al Gobierno el fin del genocidio en Gaza se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

El asesinato de un migrante a tiros por un agente en A Coruña reabre el debate sobre la violencia policial

Dc, 17/01/2024 - 16:16

Artículo publicado en El Saldo por Javier H. Rodríguez

Colectivos antirracistas y antirrepresivos denuncian el “uso desproporcionado” de la fuerza contra un hombre que portaba una vara de hierro mientras los sindicatos policiales dicen que era “un delincuente que intentó asesinar a un Policía Nacional”.

La Policía Nacional asesinó este lunes a tiros a un hombre migrante de 35 años que, según el relato policial, había estado golpeando con una barra de hierro cristales de vehículos en una gran avenida en la ciudad gallega de A Coruña, con la supuesta intención de obtener algo de dinero. Siempre según el relato policial, después de “desobedecer” los primeros avisos de los agente y debido a su actitud “muy violenta”, los agentes habrían utilizado sin éxito una pistola táser antes de dispararle con un arma de fuego y causarle la muerte.

El asesinato a tiros en el polígono de A Grela del hombre armado solamente con una barra de hierro ha puesto de nuevo sobre la mesa el debate sobre la violencia policial y la desproporcionalidad en el uso de la fuerza por parte de los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado. ¿Estaban los agentes implicados lo suficientemente formados para reducir a la persona fallecida empleando la superioridad numérica y no causándole la muerte? En caso de cumplirse la presunta y todavía no contrastada necesidad de abrir fuego contra él, ¿los agentes estaban capacitados para ejecutar disparos a zonas no vitales que contuviesen a la víctima pero que no acabasen con su vida de forma inmediata? ¿Ha influido en la decisión de matarlo que fuese una persona racializada?

Sobre esta actuación policial, la principal organización de defensa de los derechos humanos centrada en el racismo y la xenofobia, SOS Racismo Galicia, tiene claro que ha sido “una actuación totalmente desproporcionada”. “A primera hora del día [ayer, lunes], la causa del fallecimiento era que le habían disparado a las piernas y que tras revolverse, lo matan fortuitamente”, critica Esther Lora, de SOS Racismo. “Ahora, la versión ha cambiado totalmente para decir que el hombre le iba a pegar a un policía con una barra de hierro en la cabeza”, explica Lora. La diferencia entre ambas versiones, emitidas por los sindicatos y las fuentes policiales a través de los medios de comunicación de masas de Galicia, es fundamental: “Si la primera es la correcta, ¿quieren decir que han matado a un hombre que se escapaba para pararlo? Es gravísimo”. 

En el propio baile de versiones que ha habido en las últimas 24 horas, parecía quedar claro que la persona asesinada por la Policía Nacional solamente habría roto las ventanillas de varios coches y causado desperfectos en cajeros automáticos de algunas sucursales bancarias. “Es muy peligroso normalizar disparar a una persona que se estaba escapando”, matiza Esther Lora. Algo que comparten plenamente desde el colectivo Coruña Antifa: “Si esto no se esclarece, puede sentar un precedente terrible de impunidad para otros agentes en futuras actuaciones”.

Ambas organizaciones exigen que se abra una investigación que esclarezca los hechos: “No es lo mismo disparar por la espalda a una persona que esta huyendo y matarlo, que dispararle supuestamente a zonas no vitales porque iba a atacar a un agente y matarlo también. En ambas versiones creemos que es un actuación intolerable”, argumentan desde SOS Racismo. El gran número de agentes personados en la zona también es un agravante para los y las integrantes de sendos colectivos: “Fue en un descampado. ¿Realmente era necesario llegar a eso?”. Y la otra pregunta clave: “¿Hubiesen actuado de la misma manera si la persona no hubiese sido un hombre negro? La hemeroteca y las estadísticas nos dicen que no”, recalcan en SOS Racismo.

Desde Coruña Antifa inciden también en una potencial voluntad de la Policía Nacional de “encubrir una posible negligencia” que, a su juicio, también abona el campo para la aparición de “un racismo extremo” en las redes sociales: “Cualquiera puede echar un ojo a todas las manifestaciones racistas y xenófobas ayer en los comentarios de redes de las noticias en prensa”. Algo que ellos y ellas atribuyen a la legitimación durante el último lustro de los partidos de extrema derecha españoles y la “radicalización a la que ha llevado a los cuerpos policiales”.

Deshumanización en la prensa gallega

Tanto SOS Racismo como Coruña Antifa reprueban sin matices la actuación de los grandes medios de comunicación gallegos que solamente han dado la versión del Sindicato Unificado de Policía, “aunque esto significases ir cambiándola sobre la marcha y caer en contradicciones en apenas horas de diferencia”. Además, el enfoque en radios, televisiones y prensa escrita ha tratado de despersonalizar y deshumanizar lo ocurrido. “La Policía abate”, “Un hombre violento muere”… “¿Estamos hablando de un ciervo o de una persona? ¿Se ven en la necesidad de explicar una y otra vez que era supuestamente violento para legitimar el asesinato? Es intolerable esa falta de profesionalidad”, se pregunta Esther Lora, de SOS Racismo. 

Los sindicatos policiales piden “más seguridad”

La versión ofrecida por el Sindicato Unificado de Policía se centra ahora en que el hombre “intentó asesinar” a un agente de la Policía Nacional, hasta que este lo mató en las inmediaciones del polígono de A Grela, en un descampado junto a las antiguas vías del tren de A Coruña. Según esa versión, los agentes tuvieron que pedir refuerzos a los policías municipales, algo que aprovecharon para pedir “medidas en la ciudad” sobre seguridad. 

En la versión policial, siempre difundida a través de la prensa, también se ha bailado en el relato de la utilización de una pistola táser previa al uso del arma de fuego. En unos primeros testimonios, la pistola táser no habría funcionado porque el hombre “era muy corpulento”, en las últimas versiones, lo que limitó el efecto fue “las capas de ropa” que llevaba. “La violencia no puede medirse en abstracto, tiene que traducirse en algo concreto y, por ahora, no ha habido ninguna prueba que hay trascendido de que eso fue así. Es muy necesario que se investigue de manera independiente”, rematan desde SOS Racismo. 

La entrada El asesinato de un migrante a tiros por un agente en A Coruña reabre el debate sobre la violencia policial se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal

Gràcies a la pressió i seguiment que ha fet la societat civil organitzada, Interior expulsa als sis Mossos d’Esquadra acusats de tortures i agressió racista

Dc, 17/01/2024 - 11:33

Notícia sencera en El Diarario.es

Avui rebem la notícia que per fi s’hagi fet efectiva l’expulsió dels sis Mossos d’Esquadra condemnats per tortures i agressió racista. Així i tot, lamentem profundament que hagi de ser la societat civil la que faci la labor d’exercir pressió i seguiment perquè la Generalitat de Catalunya faci la seva feina. El Departament d’Interior de Catalunya no només ha sigut partícip en les estratègies de corporativisme policial que han fet més difícil per a la víctima tot el procés judicial; sinó que no s’ha dignat a fer efectiva l’expulsió quan tocava, amb una sentència ferma que es va ratificar el setembre passat. Han hagut de passar quatre mesos en els quals aquests agents seguien als seus llocs de treball, amb el perill per a la població que implica que uns policies torturadors estiguessin en actiu, perquè, i NOMÉS DESPRÉS DE LA PRESSIÓ EXERCIDA PEL MOVIMENT ANTIRACISTA, la institució reaccionés.

Les raons que al·leguen per justificar la demora de l’expulsió -que no havien rebut el document- són totalment falses. L’expulsió es podria haver fet el mateix setembre, quan el mateix tribunal va expressar que la sentència era ferma. A més, ni SOS Racisme Catalunya, ni la víctima hem rebut cap notificació oficial, ni cap resposta per part del Departament d’Interior de Catalunya. Tota la informació la tenim a través dels mitjans de comunicació. Aquest és un cas exemplificador de la falta de voluntat política per abordar el racisme institucional i policial i de com és d’important un moviment antiracista fort que faci pressió a les institucions.

Destaquem també que en aquest procés, la victima sempre ha estat al capdavant de la denuncia, fins i tot en els moments més durs i humiliants. Sempre ha reivindicant que una agressió així no podia quedar impune,sobretot perquè no li passi mai més a ningú. És important entendre que ha sigut un procés molt dur i revictimitzador en el qual la víctima hi ha hagut de suportar coses horribles que no tothom n’és capaç. D’aquesta manera, continuem treballant i lluitant contra el racisme i reivindiquem de nou, l’enorme importància de denunciar el racisme. Sense una denúncia aquesta agressió hagués quedat impune i els sis agents racistes encara seguirien en actiu.

La entrada Gràcies a la pressió i seguiment que ha fet la societat civil organitzada, Interior expulsa als sis Mossos d’Esquadra acusats de tortures i agressió racista se publicó primero en SOS Racisme.

Categories: Feeds temporal