"Amb el títol L'exèrcit recluta el futur, El País (21/2/2010), en el seu suplement Domingo, va publicar un documentat article de José Luís Barberia. Encara que sense citar-me, em vaig sentir al·ludit ja que en els últims temps he escrit nombrosos articles i informes sobre l'economia de defensa a Espanya en els quals he posat en dubte l'eficiència de la I+D militar. No es tracta d'argumentar aquí objeccions pacifistes o de tipus moral “les armes serveixen per a matar”, encara que evidentment han de tenir-se en compte. Sinó de qüestions més prosaiques: la indústria militar espanyola dintre del nostre PIB és insignificant, un 0’4%, i és en la seva majoria parasitària de l'estat, doncs viu de les seves ajudes, entre unes altres, de la I+D, i sense competència (EADS, Eurocopter, Navantia, Santa Bàrbara) són monopolis en el seu subsector d'armament.

La qual cosa solament produeix negatius i perversos resultats per a l'economia realment productiva. La I+D és la pedra angular del problema, el govern (i els successius) des de 1997, per a finançar l'engegada dels nous armaments per un valor de 20.000 M€ (avui ja són 40.000 M€) en els pròxims 20 anys, va idear una fórmula d'enginyeria “financera”, uns crèdits reemborsables que avui acumulen la xifra de 14.201 M€ (les dades són meves) i tan sols s'han retornat 81 M€. Algú es creu que seran retornats? Jo no. Eren ajudes encobertes per a finançar aquestes armes.

Barberia apunta la prova de foc per a fer versemblants les excel·lències de l'I+D militar: Saber quants dels descobriments sorgits de l'I+D militar han estat patentats en la indústria per a la seva aplicació en la producció civil. No ho sap, jo tampoc. Mentrestant, la I+D militar aquí i als Estats Units són, parlant clar, i si no ens demostren el contrari, una pèrdua d'oportunitat per a l'economia productiva."

Centre Delàs, Justícia i Pau