El Tinglado és una associació que es dedica a l'arquitectura per a la transformació social. En parlem amb Usue Belandia, una de les seves membres.

Qui sou i què feu?

Som un col·lectiu d’arquitectes i treballem en base a quatre línies: urbanisme i territori, arquitectura i serveis, dinamització i participació, i investigació i acció. Volem aconseguir la transformació social de l’hàbitat perquè la gent pugui millorar les seves condicions de vida sent conscient de les eines que tenen al seu abast.

Quina forma jurídica teniu?

Som associació i ens agradaria ser cooperativa.

Quins valors teniu?

Formem part de la XES i compartim els valors de l’Economia Social i Solidària, intentem treballar de manera horitzontal entre nosaltres, funcionem amb assemblees i reunions periòdiques, fa poc hem aprovat el protocol antiassetjament de la XES, i intentem estar al dia dels requeriments del sector.

Creieu que l’arquitectura està allunyada de la gent?

Cada cop menys, però pensem que a les escoles d’arquitectura, almenys en el moment en què nosaltres hi vam accedir, sí que estava allunyada. Hi ha un model d’arquitectes tradicionals homes amb dinàmiques allunyades de les que ens interessen, figures que sembla que ho facin tot quan els despatxos, en realitat, funcionen en equip, i aquesta és una feina que no es visibilitza mai.

Hi ha un tipus de projecte tradicional que té implicacions ètiques i morals preocupants, que no té en compte les necessitats de les persones que faran servir els espais. Per això teníem ganes de decidir quins projectes volíem fer. També hem de dir que venim d'altres cooperatives d'arquitecte i que aquest model també el vam conèixer a la universitat. Per tant, s'obre aquesta possibilitat i penso que cada cop serà més accessible.

En la línia de dinamització i participació, com és acompanyar processos col·lectius?

Hi ha una manca de cultura participativa, nostra i de la gent que hi participa. Et trobes que les mateixes veïnes implicades en algunes associacions estan decidint totes les accions que es duran a terme i acaben cremades perquè se'ls hi exigeix molt. No acabem arribar a altres perfils i això és un repte. Tothom té dret a parlar i a decidir com vol viure.

Hi ha eix socioeconòmic i cultural?

Totalment. Ens costa arribar, per exemple, a les persones migrades. Hi ha persones que pensen que les seves opinions no seran tingudes en compte i s'entén que no vulguin participar. Ens falta temps real per fer un bon treball participatiu. Això no ens permet tenir aquest espai per desenvolupar xarxes afectives i transmetre credibilitat. Les eines de participació online poden ser útils per això, però també hi ha una escletxa digital.

L'ús dels espais ha canviat els últims temps?

La pandèmia ens va fer repensar el tema de l'habitatge. Mai ha deixat d'estar en crisi, apareix permanentment i no hem après a resoldre'l. També s'ha evidenciat la turistificació que feia que no poguéssim ocupar alguns espais urbans. Vam fer un estudi sobre les plantes baixes i els comerços a Ciutat Vella i Sant Antoni, a Barcelona. Molts negocis dirigits al turisme van haver de tancar.

Ens hem adonat que l'accés als equipaments i al comerç fa més sòlides les xarxes veïnals i fa que tinguin més incidència política en el seu entorn. Això s'hauria d'incentivar. Hi ha gent treballant per tenir una ciutat més sostenible, per exemple, amb el bicibus. Hem de tornar a recuperar els carrers i la mobilitat, decidir com ens volem moure i com no volem viure. Encara hi ha moltes desigualtats, per exemple, en l'accés als espais verds.

Són oportunitats que creieu que sabrem aprofitar?

Vam veure la possibilitat de revertir el model, però s’havien de prendre mesures i això no ha passat. Però ha estat un bon simulacre, ni tan sols ens ho havíem imaginat. Ara almenys sabem que es pot, ho hem vist. Esperem que no calguin més pandèmies mundials per revertir-ho.

Hi ha algun projecte que us faci sentir especialment orgulloses?

Hem treballat a Navarra fent un estudi d'habitatge cooperatiu sobre com està el panorama. Ens ha agradat veure que hi ha coneixements en territoris com Catalunya que podem transmetre a altres que encara s'estan organitzant.

Aquest any hem treballat al barri de Can Baró per estudiar possibles millores i intervencions en una plaça. Hem pogut incorporar la nostra perspectiva tècnica i la participació ciutadana. També hem fet un projecte sobre l'accessibilitat als espais de joc i és un eix que volem seguir treballant. Si la ciutat no és accessible per a tothom no ho és per a ningú.