Adrià Varela presideix l'associació Resist Pro Wrestling, una organització juvenil que gestiona una escola de lluita lliure al barri barceloní del Clot.

Com va néixer l’associació?

Va néixer a partir d'un grup de joves, que volia poder gestionar una escola de lluita lliure que ja existia d’una manera més democràtica.

I quin és l'objectiu?

Difondre una cultura que no té exposició. Tenim una vocació cultural, però també tenim present fer-ho assequible i que arribi a la màxima quantitat de gent possible. Per això, totes les activitats que podem les fem gratuïtes.

No té visibilitat la lluita lliure?

Creiem que és una cultura que té unes arrels que poden sentir-se llunyanes. Tenim la visió d’espectacle hollywoodenc de gent súper forta, amb moltes llums i milers de persones. Som esportistes, però som persones properes. Hi ha valors de la lluita lliure entesa d'aquesta manera que no compartim, que estem deconstruint. Estem generant una cultura bastant des de zero.

"Hi ha valors de la lluita lliure tradicional que no compartim, que estem deconstruint"

Quins són els vostres valors?

La nostra lluita lliure té una part creativa d'intentar explicar una història que depèn de l'entorn social i de les persones involucrades. Tenim gent diversa que vol explicar històries diferents i que reflecteixen l’entorn juvenil.

Tenim gent d'altres països que volen representar les seves arrels, tenim persones de col·lectius que volen visibilitzar noies que saben que són i volen ser referents per a altres noies en aquest espai que és tan masculinitzat, persones trans que també volen donar peu a què altres persones no se sentin cohibides...

Parles d'històries i de personatges com si fos una pel·lícula.

Sí, és gent que fa moviments, una lluita simulada. Expliquem històries de per què rivalitzem i ens creem un personatge fictici segons els nostres interessos, per exemple, una estrella del rock.

És una performance?

És un teatre on cadascú pot fer de qui vulgui i llavors hi ha un equip de guió que ho connecta tot.

Això pot ser una eina de resolució de conflictes o d'exploració de la identitat?

És un espectacle per ser qui vols ser. Depèn com t'ho prenguis, pots generar conflictes amb el públic, observar reaccions internes...

Com us sosteniu econòmicament?

Ara mateix, amb les donacions dels socis. Estem buscant formes de redactar projectes per aconseguir subvencions per millorar-lo. Tirem com podem i ens autogestionem, però ens agradaria que tingués més exposició.

Tenim socis que fan una donació mensual per sostenir l’activitat i col·laboradors, que ens donen un suport essencial, com poden ser els dissenyadors de cartells.

Quina relació teniu amb el Clot?

Volíem fer vida al barri i a la ciutat de Barcelona. Vam trobar un espai a Sants per fer activitat habitual i vam reduir els espectacles al barri, però ara els estem recuperant i estem començant a contactar amb entitats com el casal de joves.

És un entorn masculinitzat.

Cada cop menys, però segueix sent-ho. Abans tenia aquesta cosa de "Lluitem perquè som tios i som forts i hem de ser forts perquè som tios" i entrem en un bucle de toxicitat masclista. Ara ha passat a un altre pla, que és explicar històries de com es relaciona cadascú. Sortim de la baralla de galls per entrar en qüestions personals.

Fem esforços per trencar amb això. És difícil quan els que ho gestionem la majoria som homes que venim d'aquest entorn. Aprenem com podem però ens falten dones. Tenim present aquest conflicte de la desmasculinització. Amb els recursos que tenim el que trobem més efectiu és anar oferint les màximes referents. Portar lluitadores nacionals o internacional i que el públic pugui veure-les. Que es pugui trencar aquest estigma. El wrestling femení tira igual o més que el masculí.