• Entitats internacionals que obren delegació a Catalunya, a iniciativa de col·lectius catalans, com ara Save the Children o Amnistia Internacional.

• Organismes Internacionals que deleguen en ONG catalanes la seva representació a Catalunya o a nivell internacional, com ara l'International Peace Bureau-IPB, de la qual la Fundació per la Pau és membre des de 1985, i té la representació per al sud d'Europa des de 1996.

• Organitzacions que sumen esforços a través d'una fusió de partenariat, com ara Intermon i Oxfam Internacional, o que des de Catalunya assumeixen el rol de capçalera i motor de les xarxes Internacionals, com el cas de Mountain Wildernes, on com ens comenta Jordi Quera s’han unit per endegar un projecte sense precedents que vol avaluar l'esperit Wilderness de les muntanyes de tot el món.

• Entitats que des de fa ja molt temps formen part d'un entrellaçat internacional amb el que interactuen, com és el cas de Caritas, Creu Roja o Justícia i Pau, per exemple.

• Entitats catalanes que tenen un llarg currículum de reconeixement internacional, com les membres de la FOCIR, Federació d'Entitats Catalanes Internacionalment Reconegudes, on trobem molts exemples recollits en la col·lecció de llibres “Casos d’internacionalització” que va començar l’any 2010 amb l’exemple de l’Escoltisme Català, en el qual Josep Castells explica amb tot detall com la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge es va veure empesa a l’aventura de replantejar el seu estatus internacional per les incomoditats que el sector patia el 1978 en el marc estatal. També comentem aquí sobre la projecció del Centre UNESCO de Catalunya-Unescocat que, com ens explica Daniel Muntané, va néixer el 1984 a partir de la iniciativa de diverses fundacions que es van constituir en associació, per fer present la UNESCO a Catalunya i la cultura i llengua catalanes a la UNESCO.

• Entitats que fan partenariat amb institucions europees com en el cas del Servei Voluntari Europeu, iniciativa de la Unió Europea, per la qual nombroses entitats catalanes han acollit joves voluntaris de països europeus o de l'òrbita europea, o han “enviat” voluntaris a l'exterior o coordinen l’acolliment de voluntaris internacionals a les entitats catalanes com fa la COCAT, Coordinadora d'Organitzadors de Camps de Treball, que com ens deia l’Oriol Josa en una trobada internacional celebrada a Barcelona el desembre passat, s’han proposat afrontar reptes globals amb la col·laboració de mes de 80 organitzacions i xarxes d’arreu del món.

• Entitats que s'adhereixen de forma activa a campanyes internacionals, com ara la Campanya “Armes sota control” o la xarxa Qui deu a qui?

• O altres en les quals la internacionalització ja forma part de la pròpia missió, com les ONG de cooperació pel desenvolupament, per la pau o pels Drets Humans. i les iniciatives “sense fronteres”.
  
• Altres entitats que focalitzen la seva acció en l'àmbit nacional, però troben en federacions o confederacions internacionals un espai de coneixement i intercanvi. Un exemple estès d'aquesta vessant de projecció exterior són les entitats o grups d'ajuda mútua que treballen contra una malaltia específica. O una altra vessant, a iniciativa personal, com la Fundació Josep Carreras de lluita contra la leucèmia o una altra iniciativa personal, la Fundació Pasqual Maragall per a la recerca sobre l’Alzheimer.

• Entitats que treballen el tema del turisme responsable, o el comerç just. “Enviant” turistes a fer turisme sostenible o important productes de comerç just per al seu consum a Catalunya, com fa la xarxa Alternativa 3.

• Entitats que organitzen camps de treball periòdicament, “enviant” voluntaris catalans a l'exterior, en partenariat amb entitats locals d'altres països, com ara el Servei Civil Internacional, Setem, Sodepau o la COCAT, Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball de Catalunya.
  
• Entitats, col·lectius i xarxes que participen activament en processos de transformació social com el Fòrum Social Mundial (FSM), i altres espais, quan, per exemple, es promouen a casa nostra mobilitzacions i alternatives consensuades en aquest procés d'elaboració de propostes de transformació social que és el FSM.

• També trobem, en el món de la tecnologia, organitzacions com iWith.org que des de Catalunya donen serveis tecnològics a projectes no lucratius de tot el món.

I segur que durant aquest II Congrés Europeu de Voluntariat tindrem ocasió d’inspirar-nos en multitud d’iniciatives que no caben en l’espai d’aquest article.

Catalunya és oberta al món, i són moltes les organitzacions de la societat civil que tenen el “sense fronteres” en la seva agenda. I si bé l'àmbit de la cooperació internacional pel desenvolupament és potser, i per definició, el que té més presència en el món de la projecció exterior de la societat civil catalana, també els àmbits social, cultural, acadèmic, i empresarial en el camp de la responsabilitat social corporativa, hi són força presents.

Podeu contribuir amb altres experiències d’internacionalització en l’àrea de comentaris.

Visita el reportatge sobre el II Congrés Europeu del Voluntariat.

Dóna la teva opinió sobre aquest tema al Congrés Obert