La sentència es fonamenta en la doctrina del Tribunal de Justícia de la UE que va declarar il·legal el cànon vigent a Espanya.

La resolució reconeix que la SGAE té dret a aplicar el qüestionat cànon sobre els suports digitals venuts a particulars, encara que no a empreses i professionals. N’hi ha prou amb acreditar que alguns dels compradors d'aquests suports digitals van ser empreses públiques i privades per advertir que en aquest cas el cànon "s’aplica indiscriminadament, fins i tot a supòsits en què clarament no estan destinats a la còpia privada".

D'altra banda, lligat també amb la propietat intel·lectual trobem en la Llei d'Economia Sostenible una sèrie de mesures “molt discutibles” tendents a protegir els interessos de la indústria cultural.

La Disposició final quarantena tercera de la llei avala la creació d'una Comissió de Propietat Intel·lectual dependent del Ministeri de Cultura que estarà composta per dues Seccions. Una tindrà funcions de mediació o arbitratge.

La segona Secció podrà adoptar mesures tendents a interrompre la prestació d'un servei de la societat de la informació que vulneri drets de propietat intel·lectual o per retirar els continguts que vulnerin els citats drets sempre que el prestador, directa o indirectament, actuï amb ànim de lucre o hagi causat o sigui susceptible de causar un dany patrimonial.

Convé destacar que aquesta última expressió és molt ambigua i pot donar lloc a abusos.

Abans de procedir a l'adopció d'aquestes mesures, el prestador de serveis de la societat de la informació haurà de ser requerit a fi que en un termini no superior a les 48 hores pugui procedir a la retirada voluntària dels continguts declarats infractors o, si escau, realitzi les al·legacions i proposi les proves que estimi oportunes sobre l'autorització d'ús o l'aplicabilitat d'un límit al dret de Propietat Intel·lectual.

Transcorregut el termini anterior, si escau, es practicarà prova en dos dies i es donarà trasllat als interessats per a conclusions en termini màxim de cinc dies. La Comissió en el termini màxim de tres dies dictarà resolució. La retirada voluntària dels continguts posarà fi al procediment.

Actualment els drets de propietat intel·lectual estan tutelats pel dret civil – Article 138 del Reial decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual - i pel dret penal.

És necessari crear aquest procediment administratiu i dotar de competència a la jurisdicció contenciosa? Si la justícia és lenta caldrà adoptar les mesures oportunes per agilitar-la a través de l'aplicació de les tecnologies i la simplificació de tràmits processals. No obstant això, sembla que és més fàcil crear organismes i lleis que reformar les existents.

D'on sortiran els mitjans econòmics per sostenir la Comissió de Propietat Intel·lectual dependent del Ministeri de Cultura? No persegueix la Llei d'Economia Sostenible l'austeritat en l'Administració?

Llegir més