Els Flashmobs són accions organitzades en les que un grup de persones que no es coneixen de res es reuneixen en un lloc públic, realitzen alguna cosa inusual i després es dispersen. Habitualment es convoca a les persones a través del mòbil o per les xarxes socials d’internet com el facebook, i no té altre objectiu que el fet de divertir-se, tot i que també es pot convocar per dur a terme una acció de protesta.

El grup més conegut són els novayorquins improve everywhere. Lluites de coixins al bell mig d’un espai públic o anar en calces i calçotets amb transport públic són algunes de les accions que duen a terme aquest grup:

El primer flashmob que es va realitzar a Barcelona va ser l’any 2003 i va consisitir en donar patades a llaunes de Cocacola al Born i després dispersar-se.

A més, també trobem Flashmobs a Madrid sota el nom de Madridmobs o Flashmob a Mèxic.

Aquestes mobilitzacions tenen la finalitat de trencar els esquemes, divertir-se, alliberar-se o trencar amb la rutina. En aquest terreny també trobem grups informals d’amics que es troben amb la finalitat de trencar la rutina i els esquemes establerts en els espais públics, és el cas dels Freak Riders, els quals tant poden irrompre de cop i volta a una classe d’una universitat per posar-se a ballar aeròbic, com poden perseguir un pollastre per la biblioteca de les aigües de la Ciutadella:

Ara bé, tal hi com comentàvem en l'apartat anterior, les noves TIC també han transformat les formes de mobilitzar-se dels moviments socials. És molt habitual que per tal de dur a terme una acció de protesta es convoqui a les persones mitjançant una cadena de missatges de mòbil, correus eletrònics o a través de les xarxes socials per internet.

Un cas curiós és el col.lectiu d’Ariadna Pi, un nom fictici que aixopluga totes aquelles persones que assisteixen a una convocatòria a una hora i un lloc concret. Es rep un missatge firmat per Ariadna Pi (que no és ningú i és tothom) on hi diu el lloc, l'hora i allò que cal portar (un pijama, un paper groc, un barret...). Sovint moltes persones que hi assisteixen no saben ben bé quina acció es durà a terme i un cop allà es deixen endur per la massa.

Per concloure, creiem interessant reflexionar entorn dues qüestions:

• quines noves formes de mobilitzar-se poden ser útils des del punt de vista de l'associacionisme i el voluntariat?
• fins a quin punt les noves TIC poden servir per fomentar la creativitat i l'espontànietat en el món de l'associacionisme?