L’estiu ja és aquí i això per a molts infants i joves és sinònim de campaments. Enguany, més de 18.000 persones participaran en un total de 800 campaments escoltes organitzats pels 200 agrupaments membres de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG). Per la seva banda, Esplais Catalans (Esplac) ha observat com les seves entitats cada vegada aposten més pels campaments i les rutes, aquest estiu 67 esplais de l’Esplac realitzaran un total de 135 activitats: 55 campaments, 32 rutes i 29 colònies. L’any passat el nombre de campaments en el si dels esplais ja va superar al de colònies, una tendència que s’ha consolidat i que segons l’Esplac té a veure en que es tracta d’una "oportunitat més directa i vivencial d’interaccionar amb la natura i aprendre a conviure sense les facilitats que tenim el dia a dia".

Les entitats d’educació en el lleure destaquen que els campaments d’estiu fan de la natura i el grup una oportunitat única per educar en valors a través d’activitats i jocs. Per al moviment escolta i guia, no són activitats d’estiu puntuals, sinó que "formen part del projecte educatiu que els infants i joves duen a terme durant tot el curs al seu agrupament, en les trobades al cau que fan cada dissabte", explica la FCEG. Al llarg del curs els mateixos infants i joves ajuden a organitzar els campaments assumint diferents responsabilitats segons l’edat, tot seguint la filosofia educativa de l’escoltisme i guiatge per treballar valors com el compromís, la responsabilitat o el servei a la societat.

Les entitats d’educació en el lleure destaquen que els campaments d’estiu fan de la natura i el grup una oportunitat única per educar en valors a través d’activitats i jocs.

Per als esplais, l’arribada de l’estiu també suposa la culminació de la tasca educativa desenvolupada durant l’any, "els campaments, colònies i rutes són un moment únic i ideal per a posar en pràctica i seguir aprenent tot el que l’esplai ens aporta", manifesten des de l’Esplac. La convivència amb el grup i amb la natura permet treballar l’autonomia personal, la cooperació i el treball en equip, el consum responsable i el respecte per les persones i per l’entorn.

Els infants i joves van de campaments acompanyats per milers de joves voluntaris, els i les caps, en el cas de l’escoltisme i el guiatge, i els i les monitores, en el món dels esplais. Sense la implicació i compromís d’aquestes persones voluntàries seria impossible tirar endavant tota aquesta tasca educativa.

La Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge distingeix tres tipus de campaments segons l’edat i els interessos del grup:

• Campaments a la natura: campaments estables amb tendes en ple medi natural i disposant de l’imprescindible per aprofitar aquest entorn privilegiat com a font d’aprenentatge i d’aventura inesgotable. Aquesta és l’opció més comuna.
• Rutes i travesses: la realització d’una ruta de muntanya o per altres indrets de natura, tot pujant cims, descobrint valls i, quan cau la nit, buscant el cobert d’un refugi o fent bivac, si la nit ho permet.
• L’aventura internacional: els grups d’edat més grans a vegades s’animen a dur a terme els seus campaments o el seu projecte fora de Catalunya. Aquesta modalitat de campaments pot prendre la forma d’una ruta, un intercanvi, una estada en un centre escolta o un projecte de cooperació al desenvolupament.
  

L’acampada i els seus valors

El servei de Campaments i Més, que és la central de reserves de terrenys d’acampada de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), ha desglossat els valors que aporta l’acampada:

• Per als infants i joves: l’acampada és una eina pedagògica imprescindible per a les entitats de lleure. Infants i joves treballen valors com el respecte, la solidaritat i la convivència i al mateix temps coneixen la realitat ambiental i social del nostre entorn.
• Per als municipis: per a un poble acollir campaments suposa un benefici per al seus habitants, tant per les persones propietàries dels terrenys com per les que gestionen comerços. Tant els infants com les seves famílies tenen l’oportunitat de conèixer el poble, propiciant un intercanvi cultural i pedagògic entre participants i vilatans.
• Per a les persones propietàries: l’activitat econòmica a les zones rurals i a la muntanya ha canviat molt, per a pagesos i ramaders viure de la producció pròpia es fa molt difícil i una manera d’aprofitar els seus prats de pastura és acollir acampades durant l’estiu. Pels que no fan activitats a la seva finca, l’acampada és una bona oportunitat per no abandonar-la i tenir-la neta tot l’any.
• Per a l’entorn natural: els grups que van de campaments poden aprofundir en el coneixement de la natura i de l’entorn, això els hi permet ser respectuosos amb el medi. A més, és important posar de relleu que una gran quantitat d’entitats fan serveis ambientals durant els seus campaments per contribuir a millorar i cuidar l’entorn.
• Per a la societat: l’educació vivencial és una de les eines més importants de l’educació en el lleure i tots els valors treballats repercuteixen favorablement a la societat.

Evitar riscos

Campaments i més també ha fet un recull de casos habituals que es poden produir durant els campaments i ha publicat un seguit de mesures senzilles de prevenció:

• Onades i cops de calor: si es viuen jornades de calor molt intensa és important parar atenció amb la beguda i l’alimentació i protegir-se del sol i la calor. S’ha de beure tanta aigua i sucs com es pugui, fins i tot sense tenir set, sense consumir begudes alcohòliques i evitant el menjar calent i amb moltes calories. S’ha de procurar estar a les zones més ombrívoles, fresques i ventilades del campament, també cal evitar el sol directe, descansar a una ombra durant les hores de més insolació i limitar l’activitat física quan faci més calor, tot procurant començar les excursions ben d’hora, vestint roba lleugera i ampla de colors clars i remullar-se la cara i la roba de tant en tant.
• Cremades pel sol: durant les hores de sol i després del bany s’ha de fer servir crema fotoprotectora d’índex 30 com a mínim. Cal posar-se un barret, unes ulleres de sol i no anar amb el tors nu innecessàriament, aquestes mesures de prevenció ajudaran a evitar cremades tan a la pell com a la vista.
• Mals de ventre i vòmits: és difícil esbrinar quina és la causa d’un mal de ventre durant els campaments, però si es segueixen mesures de precaució amb l’aigua que es fa servir per beure i cuinar i es té en compte la higiene a la cuina, es podran minimitzar els riscos més habituals.
  • Mai s'ha de beure cap tipus d’aigua superficial ni de font natural llevat que es tingui la certesa que l’aigua estigui controlada. Tampoc s’hi han de rentar els aliments. En general, val la pena desconfiar de qualsevol font natural, ja que alguns comportaments incívics fan desaparèixer les indicacions d’aigua potable, així que davant de qualsevol dubte millor no arriscar-se.
  • Si hi ha la necessitat d’abastir-se d’aigua d’una font no controlada, cal desinfectar l’aigua. Hi ha varies opcions com bullir l’aiga o afegir-hi unes gotes o pastilles de desinfectant especial apte per a la potabilització, o bé posar-hi unes gotes de lleixiu apte per a la desinfecció de l’aigua de beure, seguint les indicacions de l’etiqueta.
  • A la cuina s’han de protegir els aliments dels insectes, rosegadors i altres animals; no s’ha d’utilitzar maionesa d’elaboració pròpia; s’han de consumir els aliments immediatament després de cuinar-los; s’ha de llençar el menjar que sobri fet amb ou o llet; la carn i el peix han d’estar completament descongelats abans de cuinar-los, mentre que les verdures es poden coure sense descongelar, i no s’han d’emmagatzemar els aliments en llocs que siguin molt calorosos, assolellats o excessivament humits, parant compte amb les dates de caducitat.
• Picades de mosquits: és recomanable evitar els llocs humits, calorosos i amb aigües estancades i procurar tenir les obertures de les tendes amb les mosquiteres posades durant tot el dia. Ajudarà protegir-se amb roba de màniga llarga, pantalons llargs, mitjons i repel·lents adequats.
• Butllofes als peus: és probable que apareguin butllofes als peus durant les caminades, la humitat i les arrugues són les principals causes que les ocasionen, per tant es poden controlar aquests dos factors.
  • La humitat: s’han de mantenir els peus secs i sense ferides, es poden aprofitar els descansos per treure’s les botes i ventilar els mitjons.
  • Les arrugues: és molt important que no quedi cap arruga als mitjons. Per escollir uns mitjons adequats es pot optar per unes mitges gruixudes de trekking o uns mitjons gruixuts de cotó col·locats sobre uns de prims de niló. Es recomana no estrenar les botes de muntanya el mateix dia que comencen els campaments, és millor portar-les durant algunes setmanes abans, per anar-les estovant per a què agafin la forma del peu.

El Servei de Campaments i Més alerta que tot i seguir aquestes precaucions, és possible que aparegui la necessitat d’aplicar primers auxilis a alguns dels participants dels campaments. Cal tenir en compte que en cap cas es pot substituir la tasca d’un metge, sinó que l’objectiu serà protegir la persona accidentada fins que l’assistència sanitària sigui possible, mantenint la serenitat i fent el que estigui a l’abast.

Anem preparats!

Un recurs indispensable per poder dur a terme casals, colònies i campaments d’estiu és la guia "Anem preparats", que recull la normativa i les recomanacions per desenvolupar activitats de lleure amb infants i joves. Editada per la Direcció General de Joventut, conté informacions i consells per mantenir la qualitat de les activitats d’educació en el lleure i per preservar la seguretat i la integritat física de les persones participants, tot vetllant pel medi ambient.

Aquesta guia no es pot considerar un text normatiu ni pretén substituir les orientacions en qüestions de salut i seguretat que facin els professionals degudament acreditats.