Amb l’aprovació d’aquesta estratègia es pretén que els esplais, caus o agrupaments, que històricament han arrossegat una manca d’inestabilitat -en part, per la falta de regulació adequada a la seva idiosincràsia-, disposin de recursos materials, econòmics i humans per desenvolupar la seva feina educativa. Núria Valls, responsable de la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut de Generalitat, va destacar a la trobada d’esplais de la Federació Catalana de l’Esplai diversos aspectes: "Hi haurà més recursos per al moviment, millores per a l’accés a locals, en la mobilitat... Però també farem altres coses com una exposició per reconèixer la història dels moviments de lleure, entre d’altres".

L’Estratègia de Reconeixement del Lleure Educatiu preveu que augmentin les subvencions per a les entitats i federacions de lleure educatiu. Segons el govern, el pressupost de 2024 de la Direcció General de Joventut és de 8,6 milions d’euros per destinar a subvencions a entitats i federacions d'aquest àmbit.

També planteja marcar les mesures necessàries per regular aquestes activitats comunitàries no formals dins dels entorns naturals i l’espai públic dels municipis. A més, es posa sobre la taula la creació del Consell Consultiu del Lleure Educatiu, òrgan que haurà d’estar format per la Direcció General de Joventut (DGJ), així com les entitats de lleure i municipalistes.

Alhora, es crearà la Comissió Interdepartamental del Lleure Educatiu, que inclourà tots els departaments vinculats amb aquesta activitat. "Tots els departaments s’han implicat en aquesta estratègia i ens ho han fet saber", va afegir Valls.

Mireia Garcia, responsable dels esplais de la Federació Catalana de l’Esplai i cap del departament de lleure de Fundesplai veu amb bons ulls aquest anunci: "Estem molt contentes i agraïdes per aquest reconeixement al món del lleure. Posa de manifest que hi ha molt bona voluntat i compromís per part del govern envers la importància de l'educació en el lleure i per garantir la igualtat d'oportunitats educatives en la infància i l'adolescència".

Per la seva part, Maria Vilàs, comissària general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, es mostra prudent i a l'expectativa: "Els principis que marquen l'estratègia ens semblen una bona línia de treball, és el que portem demanant des de fa molt de temps. Però ara per ara, només són voluntats i paraules quan el que necessitem són accions reals: el desplegament dels recursos necessaris per fer accessible la nostra activitat arreu amb locals dignes; garantir les nostres activitats, campaments i rutes al medi natural; disposar de recursos econòmics que ens donin seguretat i sostenibilitat i polítiques de joventut sensibles a la nostra realitat associativa".

El #Govern impulsa el lleure educatiu d'infants i joves amb més finançament, visibilitat i inclusió social

@joventutcat crearà un comitè consultiu i una comissió interdepartamental per assegurar la viabilitat i l’extensió del lleure a tot Catalunyahttps://t.co/9EqTSilczx

— Govern de Catalunya (@govern) February 27, 2024

El lleure educatiu com a mecanisme d’igualtat a la infància

Enfortir el sector del lleure educatiu i el reconeixement de la seva tasca manifesta la importància del paper que té en el desenvolupament dels infants i joves. De fet, la tasca dels esplais o caus és fonamental per garantir la igualtat en l’accés al lleure. Garcia s'expressa en aquesta línia: "Creiem que serà un impuls per a l'educació en el lleure i una oportunitat de visibilització i reconeixement de la tasca i trajectòria històrica dels moviments de lleure".

Els moviments de lleure educatiu són eines clau per a l’educació en valors com la cooperació, el respecte amb la natura o el vincle amb l’entorn. Per això, l’estratègia preveu garantir l’accessibilitat a un lleure educatiu de qualitat per a tots els infants i joves. Això, tenint en compte també la qüestió territorial, ja que es vol treballar per estendre aquest model a tot el territori: “Fa temps que reivindiquem el reconeixement del moviment del lleure educatiu perquè aquest model que tenim a Catalunya no existeix en cap altre lloc. Volem que tothom conegui el moviment del lleure i farem accions perquè a les poblacions on no hi ha esplais ni agrupaments n'hi pugui haver", va manifestar Valls.

L’Estratègia de Reconeixement del Lleure Educatiu es basa, en part, en el reconeixement que fa del lleure educatiu el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030: “Com una eina fonamental per al desenvolupament d’infants i joves, per a l’adquisició de competències, coneixements i aptituds, així com per al desenvolupament d’una perspectiva comunitària de l’educació, mitjançant l’establiment de vincles de cohesió i coneixença mútues”.

El Pla, que ja planteja bona part de les mesures que preveu incloure l’Estratègia, a més, vol potenciar la participació del jovent en les entitats que es dediquen a l’educació en el lleure. Per tant, es fa un pas endavant en la consolidació d’un moviment històric a Catalunya i que té un pes molt important per als infants, joves i, alhora, la ciutadania en general, si bé encara falta el desplegament. "Esperem i desitgem que s'arremanguin de debò i compleixin. Celebrem aquest pas. Ja saben que estem disposades a teixir ponts i treballar plegades perquè això sigui així, en comissions, grups de treball i els espais necessaris per construir. Per ara, nosaltres quedem a l'espera de veure si aquestes paraules es converteixen en fets", conclou Vilàs.