moviments socials

L'informe exposa quin ha estat el paper de moviments socials com la PAH i l’APE com a identificadors del problema de l’emergència habitacional i pobresa energètica, així com l’impuls de noves legislacions que hi puguin donar resposta.

La finalitat d'aquesta guia és la d'investigar i mostrar com es concebeix des dels diferents àmbits la relació existent entre el Tercer Sector d'Acció Social, el Voluntariat i la Mobilització Social, així com conèixer les característiques, les diferències i les dificultats, però sobretot els nexes d'unió entre tots ells per poder treballar cap a futures aliances.

Com a resposta a les recents retallades dels drets democràtics del conjunt de la població catalana, el CNJC juntament amb l'Institut Internacional per l’Acció Noviolenta (NOVACT) i el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, publiquen aquesta guia estructurada en tres blocs. En primer lloc, el CNJC anota diversos consells que cal tenir en compte a l’hora de participar de qualsevol mobilització. A la segona part, NOVACT aporta un recull de consells pràctics sobre com dur a terme la resistència passiva. I finalment, Irídia complementa la guia amb una visió més jurídica i legal sobre quins són els drets de les persones manifestants i com detectar i actuar en cas que es vulnerin.

Ingeniería Sin Fronteras Asociación para el Desarrollo (ISF ApD) mostra en aquest document les seves pròpies experiències en campanyes de sensibilització, incidència política i relacions institucionals, Responsabilitat Social Corporativa i Educació per al Desenvolupament. El manual s'adreça a estudiants universitaris sensibilitzats cap a Cooperació, a voluntaris i tècnics d'ONGD i d'altres moviments socials i d'Administracions Públiques, i finalment, a persones “sense fronteres”, que col·laborin obertament des de noves formes de participació social i des de qualsevol lloc del món.

L'article té com a objectiu analitzar la interpel·lació que per a l'anomenat «voluntariat jove» suposa, d'una banda, el context sociopolític i socioeconòmic del tot extraordinari, i, de l'altra, l'emergència de nous moviments socials (especialment el 15-M) que plantegen noves formes d'articulació social.

El món que hem conegut aquestes darreres dècades sembla que s’estigui ensorrant a marxes forçades, al mateix temps que emergeixen noves formes d’organització i participació des de la societat civil. El paper dels moviments socials pot ser fonamental en l’articulació d’una ciutadania organitzada que lideri un canvi “des de baix” i generi una transformació social necessària per superar el moment actual.

En aquest darrer Quadern s'aborda el tema dels moviments socials i la seva naturalesa, no només com una agrupació d'interessos sinó també com una forma de participació ciutadana.

A través d'una narració es pretén que el lector reflexioni sobre el proïsme i proposa un itinerari que es concreta en un full de ruta per l'exercici de la solidaritat orientat als moviments de resistència global.

Àngel Castiñeira, Natàlia Cantó i Anna Font presenten aquest estudi en el que es mostren els diversos factors que convergeixen en la vida d'algunes persones identificades com a líders socials i analitzen si són generalitzables. L'objectiu és poder determinar quines són les causes que provoquen que certes persones adoptin un compromís cívic, i conèixer com aquest compromís es tradueix en lideratge social.

La publicació és el resultat d’un projecte de recerca dut a terme entre els anys 2006 i 2007 pel Grup de Recerca en Participació Ciutadana i Moviments Socials de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP). A través de l'anàlisi de tres casos d'estudi s'intenta explicar quins fenòmens fan que existeixi una disfunció entre la participació política institucional i la no institucional.