L’Institut d’Investigació per la Pau d’Estocolm (SIPRI, organització independent fundada a Suècia l'any 1966, actualment amb presència a Suècia, Xina i Estats Units) ha presentat aquest juny l'Anuari 2013, que analitza l’estat de la seguretat internacional, de la pau, de l'armament mundial i del desarmament. Veiem el resum que fa FundiPau (Fundació per la Pau).

El SIPRI és una fundació creada a a Suècia l'any 1966, actualment amb presència a Suècia, Xina i Estats Units, i membre de xarxes internacionals per la cultura de la pau

El control de les bombes de dispersió no avança

El 2012 va ser un any “decebedor pel que fa als intents de millorar els controls internacionals sobre l’ús, la producció, la comercialització i l’emmagatzematge de les bombes de dispersió, ja que els partidaris de la Convenció de 2008 sobre aquest armament van ser incapaços de persuadir nous estats perquè signessin la convenció”. Els principals productors de bombes de dispersió que no han signat la Convenció són Brasil, Corea del Sud, Egipte, Estats Units, Índia, Israel, Rússia i Xina. Diversos d’aquests estats han usat en el passat bombes de dispersió, que dispersen múltiples petites municions, algunes de les quals poden explotar mesos o anys després del seu llançament, causant víctimes civils.

“Mentre els grans productors quedin fora de la Convenció sobre bombes de dispersió, poden argumentar que aquestes municions segueixen sent un mitjà 'legítim' per a la guerra i com a producte industrial - militar, fins i tot si la majoria de països ha reconegut el seu impacte humanitari potencialment greu”, explica la investigadora del SIRPI Lina Grip, coautora d’una nova secció de l'Anuari referida al control humanitari d’armes.

Armes nuclears

A l’inici de 2013, 8 estats -Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França, la Xina, l’Índia, el Pakistan i Israel- posseïen 4.400 armes nuclears operatives. D’aquestes, 2.000 es mantenen en un estat d’alerta màxima operativa. Si es compten tots els caps nuclears, en conjunt aquests estats posseeixen un total de 17.300 armes nuclears, en comparació a les 19. 000 de principis de 2012.

“Una vegada més, hi ha pocs indicadors esperançadors de que els 'estats nuclears' estiguin realment disposats a renunciar als seus arsenals. Els programes de modernització a llarg termini que duen a terme aquests estats demostren que les armes nuclears segueixen sent un indicador d’estatus i de poder internacional”, afirma Shannon Kile, investigador del SIPRI.

Les forces de pau cauen bruscament

El nombre de forces de pau desplegades a tot el món es va reduir el 2012 en més del 10%, a causa de l’inici de la retirada de les forces internacionals d’Afganistan. Tot i així, el nombre total de personal, 233.642 efectius, va ser més del doble del nombre desplegat el 2013. Aquest personal es va desplegar en 53 operacions a tot el món el 2013, una més que el 2012.

“Les Nacions Unides van semblar paralitzades davant la crisi de Síria. El nou principi de responsabilitat internacional de protegir la població si el govern nacional no ho fa –la base de la intervenció de 2011 a Líbia– no es va tenir en compte en aquest cas, ja que la Xina i Rússia van amenaçar amb vetar qualsevol acció a través de Nacions Unides, i altres membres del Consell de Seguretat es van oposar a una “interferència” de fora en els assumptes interns de Síria”.

“La falta d’acció a Síria l’any 2012 va posar de manifest la debilitat del compromís internacional amb la responsabilitat de protegir. Al final, els interessos nacionals i els temors profundament arrelats que la responsabilitat de protegir soscavi el principi de la sobirania de l’Estat, semblen pesar més que la difícil situació de les poblacions atrapades en el conflicte”, explica Van der Lijn, investigador del SIPRI.