La Fundació Bayt al-Thaqafa és una entitat sense afany de lucre que treballa amb immigrants d'origen arabomusulmà des de l'any 1974. Té dos seus, una a Barcelona i l'altra a Sant Vicenç dels Horts, ciutat que va acollir als primers immigrants arribats a Catalunya als anys 70. Una de les seves prioritats és treballar conjuntament amb altres organizacions. En aquest sentit, Bayt al-Thaqafa col·labora per exemple amb les xarxes de Red Acoge, la Coordinadora Catalana de Fundacions, la Taula del Tercer Sector, o amb XESAJE (Xarxa d’Entitats Socials d’Assessorament Jurídic d’Estrangeria). La seva directora, Rosa Bada, ens explica en aquesta entrevista quins són els avantatges de treballar en xarxa amb altres entitats.

1. Quina és la missió de la vostra entitat?

La missió de la Fundació Bayt al-Thaqafa és acollir a persones migrants i construir col·lectivament espais de dignitat i d’igualtat de drets.

2. Amb qui treballeu en xarxa?

Tenim la sort de treballar amb molta gent i en diferents nivells. Des de la perspectiva més territorial: entitats del barri (per fer projectes de joves, per exemple, o amb les escoles), a entitats de ciutat (que treballen amb migrants o aborden reivindicacions similars a les nostres), entitats d’àmbit autonòmic, nacional i europeu.

3. Quan vau començar a col·laborar amb altres associacions?

La vida de les associacions passa sovint per crear aliances entre iguals, però destacaria les experiències de finals dels 80 quan les entitats que treballàvem amb persones migrants ens vam organitzar al voltant de les protestes contra la Llei d’Estrangeria. Crec que allò va ser l’inici d’una dinàmica que va anar creixent fins ara.

4. Quins avantatges té poder treballar en col·lectiu?

Depèn bàsicament dels nivells de treball, però diria que els avantatges són l’aprenentatge entre iguals (tècnics d’un mateix projecte que veuen com treballen uns i altres), l’aprenentatge també entre diversos (en l’àmbit europeu, per exemple treballem al voltant de l’Agència Europea de Drets Fonamentals: òbviament són mirades molt diferents sobre el mateix tema). Destacaria també la capacitat d’incidència (mobilitzacions, missatges de reivindicació, o funcions de lobby, com fem amb Red Acoge, d’àmbit estatal). A més, un avantatge molt clara és socialitzar problemes, reptes i solucions, a més de compartir recursos i racionalitzar despeses. Per exemple, la Coordinadora Catalana de Fundacions ofereix serveis de gestió, de formació que una entitat mitjana-petita tindria moltes dificultats en accedir-hi). Per últim, donem millor servei a les persones a les quals acollim, com més capacitat d’ajustar-nos a les seves necessitats a través d’una oferta més àmplia. Tots aquests avantatges reforcen i complementen la nostra capacitat.

5. Com us organitzeu en el vostre dia a dia?

Pel que fa al treball en xarxa hi ha dos nivells: el tècnic, que és una organització directa de cada programa, i un nivell més global, que es fa des de l’equip directiu. Com qualsevol tasca exigeix una part del teu temps i energia, però ja està força incorporat a la vida de l’organització i forma part de la cultura organitzativa.

6. Hi ha cap inconvenient de treballar en xarxa?

És clar que hi ha inconvenients! Sovint les presses de decisió són lentes, exigeix negociació i cintura, adaptar-te, matissar,...i ser capaç de no acaparar protagonisme! Potser sol s’arriba més ràpidament, però col·lectivament s’arriba més lluny.

Crec que també és important considerar tota la feina en xarxa no formalitzada, el que diem xarxes informals, que és d’enorme utilitat i agilitat: aquells aliats que tots tenim que faciliten, passen informació, assumeixen, ajuden i fan la vida més amable.

7. Quins consells donaries a una entitat que vol començar a treballar en xarxa?

Ara per ara no hi ha altra manera de treballar. No és fàcil, cal tenir paciència, ser una mica humil i posar energia...i que és molt sa sortir d’un mateix i emmirallar-se en els altres.

8. Per treballar conjuntament amb altres entitats, quins són els aspectes fonamentals que s'han de tenir en compte?

Els diversos ritmes, capacitats (hi ha entitats molt grans, amb equips de moltes persones, d’altres petites amb pocs referents...) i la necessitat de lideratges compartits.

9. Quins valors s'aprenen quan es treballa en col·laboració amb altres?

Que sempre hi ha algú que en sap més que tu, que té més experiència, que dóna una altra mirada. I que al final la visió i la capacitat d’actuació és més àmplia i completa.

10. Amb quin moment et quedaries d'aquests anys de treball en xarxa?

Amb cap en concret, però sí amb molts moments íntims en què la feina de molta gent/entitats ha produït un canvi positiu i concret en la vida d’una persona.