Després de prop de quatre anys d’intenses i dures negociacions, la Unió Europea (UE) ha anunciat l’acord polític per al futur pacte migratori europeu, una de les grans assignatures pendents de la política europea dels darrers anys i un dels esculls que més tensió ha generat dins del bloc comunitari.

El llargament esperat acord entre el Consell Europeu i l’Eurocambra suposa un nou marc normatiu de gran abast amb relació a la política migratòria europea. Compost de cinc reglaments, basteix una nova arquitectura pel que fa a la gestió de la vinguda de les persones migrants, regulant tot el procés des de l’arribada a les fronteres fins a la concessió o denegació de l’asil.

Amb tot, l’acord polític al qual s’ha arribat sota la batuta de la presidència espanyola de la UE, i que el govern de Pedro Sánchez s’havia fixat com una prioritat absoluta, necessita encara el vistiplau del ple de del Parlament Europeu i dels Vint-i-set per ser adoptat formalment.

Un retrocés històric en matèria de drets humans i asil

Per a les entitats que defensen els drets de les persones en trànsit, l’acord confirma els seus pitjors auguris, atès que suposa una important involució en termes de drets humans i d’asil, alhora que consagra des del punt de vista legal aquesta Europa Fortalesa que criminalitza les persones migrants i les aboca a una greu situació de desprotecció.

“L’acord suposa un retrocés molt greu amb relació als drets humans de les persones migrants i refugiades que arribin a les fronteres europees i està molt lluny de garantir i facilitar vies legals i segures per a les persones en trànsit cap a Europa”, resumeix la Verónica Barroso, responsable de política interior d’Amnistia Internacional (AI).

En la mateixa línia, la Irina Samy, tècnica de NOVACT, en fa una valoració “fatídica” i considera que el pacte és encara és pitjor de l’esperat. “L’acord empitjora moltíssim els drets de les persones migrants i refugiades”, assegura.

Per la seva banda, la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR) sosté, en un comunicat, que el pacte, "enforteix el control fronterer, facilita el retorn de les persones refugiades –deixant-les en situació de desprotecció– i no soluciona la problemàtica de la pressió migratòria als països d'arribada. A més, recalca que l'acord no fa cap referència a programes d'inclusió i integració de les persones migrades i refugiades a Europa i les obliga a arriscar la seva vida per arribar a territori europeu, atès que no incideix en l'absència de vies legals i segures.

En efecte, les noves regles migratòries consoliden un ferri control de les fronteres exteriors de la UE, endureixen les condicions d’acollida i estableixen un mecanisme de ‘solidaritat flexible’ que permet als Estats eludir les quotes de repartiment obligatòries –també en situacions de crisi— a canvi del pagament de vint mil euros per cada persona que rebutgin, obrint la porta a una clara vulneració del dret d’asil.

A més, com fa palès la Verónica Barroso, aquesta ‘solidaritat a la carta’ “no solucionarà els problemes que puguin tenir els països receptors de primera entrada com Espanya, Grècia i Itàlia; al contrari, empitjorarà la situació de col·lapse i agreujarà la manca de garanties per a les persones en punts d’entrada com poden ser les Canàries, per exemple”.

I més tenint en compte que el pacte no imposa cap mena de compromís ferm pel que fa a la rendició de comptes i el monitoreig de polítiques migratòries a les fronteres, configurant “espais d’impunitat i de greus violacions dels drets humans”, adverteixen des d’AI. La CCAR va més enllà i manifesta que aquest mecanisme de solidaritat flexible "mercantilitza la vida de les persones refugiades" i implicarà que els estats no contribueixin amb reubicacions i, de retruc, reforçarà el sistema de deportacions.

Detencions en frontera que soscaven drets

De fet, un altre dels punts controvertits de l’acord és el de les detencions en frontera, ampliant-ne els terminis i incloent un procediment accelerat d’asil que liquida el procediment formal i rebaixa les garanties per a l’accés a aquest dret reconegut. "Els procediments accelerats minven les garanties procedimentals i la valoració de possibles vulnerabilitats perquè no permet una avaluació adequada de les condicions personals i del país d'origen de la persona sol·licitant", alerta la CCAR.

Així, el pacte preveu un control i registre de les persones migrants que arriben a les fronteres per part de les autoritats, que inclou la identificació a través d'empremtes dactilars i dades facials. Un procediment que també afectarà famílies, menors a partir dels sis anys i persones en situació de gran vulnerabilitat.

“Lluny de garantir la protecció de les persones migrants i refugiades, la normativa incrementarà les greus violacions de drets humans a les fronteres i reduirà les garanties pel que fa a l’accés a l’asil de les persones sol·licitants de protecció internacional”, lamenta Barroso, qui afegeix que el pacte “recull una sèrie de mesures molt preocupants”.

Entre elles, cita com a exemple la inclusió dels conceptes d’instrumentalització i de força major al reglament de crisi, que permet als estats incorporació d’excepcions i derogacions a la normativa d’asil, “i això probablement donarà lloc a molta arbitrarietat i a violacions de drets humans de les persones migrants i refugiades”, rebla la responsable d’AI.

La Irina Samy, de NOVACT, assenyala també que l’acord “promociona les devolucions a països tercers que es consideren segurs, segons el criteri de cada país”. Una mesura que valida i aprofundeix en l’estratègia europea exemplificada en els acords signats amb països com Tunísia o Turquia –en què s’han documentat greus violacions dels drets humans de les persones migrants i refugiades– per endurir el control migratori a canvi de diners.

Un pas més en la criminalització de migrants i refugiades

Tot plegat evidencia que les posicions que s’han imposat a l’hora de tancar l’acord han estat les que defensen els estats de la UE que aposten per unes polítiques migratòries que no garanteixen drets i primen el control de fronteres i l’Europa Fortalesa. En un context marcat per l’auge de l’extrema dreta arreu d’Europa, el pacte s’acosta més als seus postulats que als que es proposaven inicialment des del Parlament Europeu, molt més garantistes en termes de drets fonamentals.

“Al final, amb aquest enfocament securitari i restrictiu, l’acord transmet un missatge de més seguretat a les fronteres i de criminalització de les persones migrants i refugiades, que són persones amb drets que s’han vist obligades a fugir dels seus països, en molts casos per situacions de conflicte i de persecució”, diu Barroso, qui creu que Europa “hauria de garantir la seva protecció en comptes de bastir una fortalesa que els denega l’entrada, fins i tot en situacions de gran vulnerabilitat”.

Tanmateix, la Irina Samy recorda que les pràctiques que consagra el pacte ja s’estaven duent a terme a les fronteres europees. “Les detencions a frontera, la criminalització de persones… aquestes i altres són pràctiques il·legals que ja teníem coneixement que estaven succeint a les fronteres i que, d’alguna manera, aquest pacte empara i legalitza, un fet que és molt greu”.

Per tant, per a la tècnica de NOVACT, “estem davant d’un acord que reforça la idea que hi ha persones que mereixen migrar i persones que no, alhora que accelera procediments i els fa més discriminatoris; en definitiva, serà tot molt més ràpid, més violent i més agressiu per a les persones migrants i refugiades”, conclou.