Hi ha un principi que diu que les associacions són bones per definició. No només són positives per a qui en forma part sinó també per l’entorn on estan inserides i pel conjunt de la població.

Així, com més associacionismes i més persones associades, millor per a la societat i, per tant, el foment de l’associacionisme, com es fa, per exemple, des de xarxanet.org, pot ser perfectament un objectiu de les polítiques públiques. Si mirem per temàtiques, veiem com en les entitats socials i de cooperació internacional això és ben evident: la tasca que fan té beneficiaris directes i vehiculen l’energia voluntària de la ciutadania cap a una direcció altruista en benefici de les persones amb més necessitats. En el camp ambiental també és clar: els beneficiaris no són les persones amb noms i cognoms sinó els ecosistemes, la biodiversitat i la sostenibilitat del planeta.

En un nivell semblant trobem les entitats culturals, esportives i comunitàries. La intencionalitat primera de la persona que s’associa és realitzar una activitat (esport, castellers, campaments...) de la que n’obté una gratificació personal molt alta i per a la qual no fa cap sacrifici altruista. Però a la vegada són prou clars els enormes beneficis que té per a la societat que la gent s’associï per fer esport, cultura i comunitat.

Després també hi ha les entitats que es dediquen a la defensa d’algun valor o interès, que són claus per una democràcia de qualitat, ja que generen participació ciutadana i ajuden a l’agregació d’interessos i voluntats.

I finalment passem a un altre nivell diferent. Hi ha un conjunt d’associacions que reuneixen a persones que comparteixen les mateixes aficions i els mateixos hobbies. Gent que s’organitza per fer conjuntament alguna cosa que li agrada, que l’entreté, que li omple el temps lliure. Aquestes aficions o hobbies inicialment tenen la intenció de fomentar un repte individual, però a la vegada aquestes aficions acaben generant associacions i per tant acaben passant del repte individual al repte col·lectiu.

Entre aquestes entitats destaquen les relacionades amb el col·leccionisme que ha anat evolucionant des de la filatèlia fins a les plaques de cava, passant pels playmòbils i qualsevol objecte imaginable. També destaquen les que tenen a veure amb el joc amb totes les seves variants, des del joc de taula fins al joc de rol. I moltíssimes més: fent un cop d’ull als directoris d’entitats dels nostres municipis trobem entitats com els amics d’Star Wars, els grups de joves d’skate, els amics del modelisme, els clubs de fans, els amics de les olives i totes les que us pugueu imaginar!

La pregunta és, doncs, en quins casos aquestes organitzacions suposen un bé comú i per tant està bé que hi dediquem esforços públics per ajudar-les i fomentar-les? Parlant en plata: cal fomentar des de les administracions públiques les aficions de les persones si aquestes es fan col·lectivament? Què aporta a la societat una associació que es dedica a promoure les batalles medievals o l’aeromodelisme?

No és tan evident com en el cas de les entitats que abans hem repassat però sí que podríem dir que en general poden tenir molt de sentit públic.

En primer lloc, sempre que tinguin un cert grau d’obertura, és a dir que algunes de les seves activitats puguin ser compartides per altres persones externes a l’associació. És a dir que els reptes que aconsegueixen ho puguin fer amb la comunitat i també per la comunitat. Com aquell club esportiu que a part de competir, de manera anual organitza la cursa popular del barri, algunes d’aquestes entitats, més enllà de ser un reducte d’aficionats endogàmic, de tant en tant comparteixin les seves troballes i avenços amb la societat. No és el mateix tancar-te en un garatge per fer una maqueta ferroviària que aprofitar la festa major perquè tota la ciutadania en pugui gaudir.

En segon lloc, el fet d’associar-se, independentment de la temàtica, comporta un aprenentatge organitzatiu, connexió entre persones diferents que s’han de posar d’acord per planificar objectius i reptes col·lectius. Els reptes col·lectius són una de les millors maneres de generar capital social a la societat. En aquest sentit, és especialment interessant el foment d’aquest tipus d’associacionisme en col·lectius on hi hagi poca tradició associativa, tant sigui en barris amb teixit comunitari feble o també, per exemple, amb determinats col·lectius juvenils allunyats de la pràctica associativa. Aquestes entitats poden ser perfectament la porta d’entrada cap a un associacionisme plenament comunitari.

I acabem l’article amb una bona pràctica fantàstica. Us imagineu que us heu associat per promoure el col·leccionisme dels clics de playmobil. Què millor que construir cada mes un diorama al vestíbul d’un hospital infantil? Doncs, imaginació i endavant amb el suport a tot tipus d’associacionisme.