La massificació turística i entendre l’habitatge com una mercaderia fa que les persones amb rendes mitjanes o baixes i especialment les famílies racialitzades estiguin en una situació de vulnerabilitat i exposades a l’estratègia de l’expulsió immobiliària. Aquesta estratègia es basa en la pujada del lloguer, no renovar els contractes o l’assetjament psicològic, entre d’altres.

L’Institut Infància i Adolescència i l’Institut Metròpoli han aprofundit sobre la situació crítica que viuen infants i adolescents per la crisi d’habitatge. Han publicat el resum executiu ‘La inseguretat residencial impacta en les vides dels infants i els adolescents’.

Així mateix, segons l'aportació de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona al document, entre l’any 2000 i el 2021 els ingressos mitjans de la població de la ciutat de Barcelona han crescut un 60,7%, mentre que el lloguer ho ha fet un 125,1%. Per tant, les famílies cada cop s’empobreixen més, ja que han de destinar una part més gran dels seus ingressos a l’habitatge.

També indica que les llars amb infants i adolescents són les que més recursos destinen a l’habitatge. Això fa que el risc d’infants que viuen sota el llindar de la pobresa augmenti amb la pujada dels lloguers. Un testimoni del resum executiu afirma: “S'han tornat bojos, com pagaré 950 € de lloguer si cobro 700 € al mes? Estic sola amb el meu fill. Clar, si ho lloguen a ‘guiris’ cobren en una setmana el que jo pago en un mes...”.

La salut dels infants i adolescents

Segons el resum executiu, l’any 2021 prop de 2.000 infants i adolescents van haver de ser atesos per la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) per evitar la pèrdua de l’habitatge.

Per tant, el fet de tenir inseguretat en l’habitatge o viure en llars inadequades posa en risc els infants i adolescents que es troben en aquesta situació tant en l’àmbit material, relacional com psicoemocional.

“Quan l’estratègia per poder sostenir l’habitatge depèn de reduir altres despeses familiars, o compartir l’habitatge amb altres persones o famílies, algunes de les necessitats materials o relacionals de la infància queden compromeses”, ha explicat Miryam Navarro, antropòloga i investigadora col·laboradora de l’Institut Infància i Adolescència.

La #inseguretatresidencial no és igual a tota la ciutat. L’any 2021, els districtes on hi va haver un major nombre de desallotjaments assistits van ser: Ciutat Vella, nou Barris i Sants-Montjuïc @laiapineda pic.twitter.com/Ue7URLO3Ul

— InfànciaAdolescència (@InstInfancia) June 13, 2023

Pel que fa als recursos materials, és bastant freqüent que no tinguin espais d’intimitat o per al descans quan viuen en habitatges sobreocupats, on no hi ha habitacions suficients per a les persones que hi viuen. Aquesta realitat genera dificultats en mantenir i cultivar hàbits i rutines fonamentals per a la vida. Així mateix, molts/es estudiants no tenen una taula on poder concentrar-se i fer deures i estudiar.

Un altre gran problema és l’accés als recursos bàsics com l’alimentació, l’aigua, l’electricitat o la calefacció. El fet de no tenir una dieta equilibrada, no tenir accés a aigua corrent o haver de fer els deures amb la llum d’una espelma crea una gran vulnerabilitat. Igualment, pateixen una gran desigualtat a les escoles i instituts, ja que tenen moltes dificultats per fer sortides o activitats extraescolars.

Les relacions es veuen afectades per la inseguretat que pateixen, i això genera desconfiança sobretot cap a les figures d’autoritat com la policia. Així mateix, normalment, no volen convidar les amistats a casa per vergonya, qüestió que dificulta les relacions personals.

Pel que fa a la salut, segons el resum executiu, està greument afectada tant físicament com mentalment. El fet de no poder tenir una higiene adequada o patir fred o calor extrema afecta el desenvolupament de les persones. En l’àmbit de la salut mental, hi ha trastorns que solen ser freqüents en persones que es troben en aquesta situació com l’ansietat, la depressió o l’estrès.

Recursos públics

Per part de l’Ajuntament de Barcelona els recursos públics han augmentat en els últims cinc anys per pal·liar la crisi d’habitatge. “Per acompanyar adequadament els infants i adolescents que pateixen situacions d’inseguretat de l'habitatge és imprescindible escoltar-los. Només ells ens poden ajudar a entendre quins espais i elements de les seves vides queden impactats”, ha sentenciat Laia Pineda, directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona.