La Xarxa d’Economia Solidària (XES), una organització formada per gairebé 500 sòcies ha presentat una infografia sobre la violència masclista a l’economia social i solidària (ESS) l’any 2022. Per fer aquest contingut ha comptat amb la participació de més de 2.000 persones treballadores de 120 entitats diferents.

Segons les xifres obtingudes el 3,15% de dones d’organitzacions de l’ESS han patit o presenciat assetjament sexual en l’àmbit laboral. Aquesta data si es compara amb l’àmbit català que es situa en el 15,3% (segons l’'Enquesta sobre violències masclistes a Catalunya 2021' del Departament d’Interior) es pot observar una gran diferència.

“Tot i això, creiem que és inacceptable que en l’ESS hi hagi dones presenciant o patint assetjament, tenint en compte el discurs de rebuig clar cap a les violències, els rols de poder i les jerarquies dins el moviment. Encara tenim molta feina per fer”, ha afirmat Judith Cirac, membre de la comissió d'antiassetjaments de la Xarxa d’Economia Solidària (XES).

Així mateix, segons les dades aconseguides, de les 44 dones que han presenciat o patit assetjament, la meitat no s’han sentit segures per denunciar-lo dins de la seva entitat. Una altra xifra a tenir en compte és que de les vint-i-dues persones treballadores que han explicat un cas d’assetjament sexual, cinc han afirmat que l’entitat no ha abordat aquesta problemàtica.

“Aquest fet pot ser degut a molts factors i no tenim prou informació per analitzar-lo, però sigui com sigui, és un percentatge molt elevat que confirma que les denúncies només són la punta de l’iceberg d’un problema més gran”, ha explicat Judith.

"La prevenció des d’un enfocament comunitari és la clau per tractar aquesta realitat".

Com es pot resoldre aquesta problemàtica?

Segons la Xarxa d’Economia Solidària la prevenció des d’un enfocament comunitari és la clau per tractar aquesta realitat. “La prevenció té a veure amb generar espais de formació, reflexió i sensibilització en violències, privilegis, dinàmiques de rang, relacions de poder, comunicació assertiva, etc. Però prevenir l’aparició de situacions de violència i assetjament també significa dotar-se d’eines i mecanismes de suport mutu per detectar a temps punts calents i revisar la cultura interna organitzativa de les entitats”.

La importància dels protocols i l’anàlisi

Judith Cirac ha compartit, “els protocols són marcs d’actuació genèrics que, tot i que no ens donen solucions infal·libles, representen un compromís vers el rebuig de les violències i l’abordatge d’aquestes. Cap protocol garanteix que no hi haurà casos, però si les primeres barreres de prevenció i detecció fallen i, per desgràcia s’arriba a un cas d’assetjament, un protocol assegura que s’atendrà alhora que defineix unes pautes generals d’abordatge”.

“Les anàlisis, per la seva banda, ens permeten fer una diagnosi d’allò que s’estan recollint dades. En aquest cas, l’anàlisi de les dades d’assetjament recollides en el 'Balanç Social de 2022' ens ha permès per primer cop descriure l’assetjament en l’ESS al llarg de 2021”, ha sentenciat.

Fes Balanç Social, #EnsenyaElCor

Tenim a disposició de l'#ESS l'eina que mesura i certifica l’impacte social i ambiental i el bon govern de les organitzacions, en base als criteris i pràctiques que defineixen l’#EconomiaSolidària

Més info https://t.co/zmtMZJAojt pic.twitter.com/U2BkkvA4gM

— Economia Solidària (@XES_cat) April 27, 2023