Del Xavi Ortiz es pot dir que la faceta de botiguer ja la portava a la sang. Primer van ser els seus avis, després els seus pares, i per últim, ell i el seu germà Joan. Tots ells van regir una botiga de queviures de Vilafranca del Penedès. El fet d’estar darrere un taulell, li comportava estar moltes hores treballant, de bon matí fins al tard. Però un cop acabada la jornada laboral, engegava la jornada del voluntariat.

Amb el Xavi parlem sobre la seva faceta com a voluntari de diverses entitats i sobre les sensacions que té ell quan està fent voluntariat.

Explica'ns la teva trajectòria com a voluntari.

Des de sempre he tingut la vessant solidària i he intentat donar un cop de mà en tot allò que he pogut. Quan em vaig jubilar, i per mantenir-me ocupat, em vaig apuntar al Rebost dels Aliments de Vilafranca del Penedès. Al cap d'un temps, també em vaig apuntar, juntament amb un amic, amb el voluntariat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.

De totes les entitats que has participat, quina és la que guardes més bons records?

De totes, però m’agrada destacar les dues últimes entitats per aquestes raons. Del Rebost, la bona sintonia que hi ha entre totes les persones que som allà i les persones que veus cada dia. És molt gratificant trobar-te’ls, després, per Vilafranca.

De Lourdes, els vincles d'unió que generes, durant 5 dies, amb persones que no coneixes. Tots som allà per una mateixa finalitat: donar un servei als malalts.

Quines són les teves funcions actuals com a voluntari?

Del Rebost faig la funció de reposador. És a dir, quan un producte arriba, miro si està en bones condicions i, en cas que sí, el col·loco a les estanteries, a la nevera, al congelador. També, si fa falta, escombro, frego... vaja, faig el que faci falta!

Com ha sigut l'experiència de fer de voluntari en ple confinament i durant la pandèmia?

Ha sigut molt gratificant. Des del 16 de març, el dia que ens van confinar, cada dia, de dilluns a dijous, que són els dies que el Rebost està obert, la majoria de voluntaris hi hem anat i el servei no s'ha aturat.

S'ha de tenir present que abans de la pandèmia, 450 famílies, quinzenalment, eren beneficiàries del Rebost. Ara mateix, la xifra segueix augmentant. Són 600 famílies que venen cada 15 dies. És a dir, hi ha feina per parar un tren! Malauradament, a Lourdes, aquest any, no hi hem pogut anar.

Per a tu, ser voluntari és simplement un passatemps o una tasca que t'omple, interiorment, com a persona?

És una tasca que m'omple interiorment. Jo sempre dic que ’val més ajudar que no pas que t'hagin d'ajudar a tu’.

Si el món fos perfecte, continuaries fent algun tipus de voluntariat?

Com que perfecte el món no ho serà mai, és necessari que seguim fent aquesta tasca de voluntariat.