Alliberar les ciutats del vehicle privat suposarà una profunda transformació de la societat actual. Què serà del capitalisme sense la indústria automobilística, els seus combustibles o les seves grans infraestructures? Abans i després de la crisi del petroli, el fordisme i el toyotisme van saber convertir l’automòbil en un motor econòmic, en una font primordial d’ocupació i en un «bé» de consum massiu. La transició cap a una societat posterior al cotxe no pot deixar de preguntar-se com es resoldran aquests aspectes. D’una banda, caldrà pensar en el transvasament dels llocs de treball que avui genera l’automoció cap a activitats més lògiques i ecològiques. Potser es pot reconduir la ingent despesa pública que encara genera el vehicle privat? De l’altra, davant la probabilitat que el pic de Hubbert ens sorprengui abans que les energies renovables siguin hegemòniques, l’estalvi i el decreixement semblen les receptes més raonables. A més, pot ser que la distribució de mercaderies sigui més operativa quan els turismes s’apartin dels carrers. Caldria anar acceptant que, en el món que ve, serà molt més fàcil moure bits que moure àtoms. Com deia Keynes, «és millor enviar la recepta de les galetes que enviar les galetes». Al cap i a la fi, tan de bo descobrim que no és cap renúncia menjar enciams propers o anar a peu a l’escola.

La conferència anirà precedida d’un «llindar sonor» específic [3 min.], obra de Miquel Jordà i Úrsula San Cristóbal, i de la lectura dramatitzada L’entrevista de Joan Martínez, intepretada per Armand Villén i Mima Riera.

Antonio Turiel, científic titular del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar.

A la Sala Beckett, dins del programa el cicle 'Adéu al Cotxe!' dedicat a la mobilitat de la ciutat.