biblioteca
Documents d’interès per a les entitats de descàrrega gratuïta.
L'informe té l’objectiu d’analitzar el context actual que viu Europa, i plasma detalladament les conseqüències i afectacions de la crisi energètica a la població europea.
Es recullen les dades relatives a la repetició escolar i a més, destapen falses creences sobre aquesta tendència, proposant alternatives per evitar-la, entre les quals destaca la idea que augmenten les qualificacions dels menors i la defensa. També vol enfatitzar que els elevats costos directes de la repetició suposen una ineficient despesa que es podria invertir en reforç educatiu o en contractar a més docents, mentors i assessors.
L'informe mostra quatre exemples concrets i viables que ofereixen alternatives en alguns dels àmbits més importants per al desenvolupament sostenible de la societat: l'alimentació (Iniciativa agroecològica en el municipi de Urduña), la vivenda (Cooperativa Cal Cases), les cures (Cooperativa A3calles) i l'energ'a (Comunitatd energètica Alumbra).
Analitza els defectes normatius d’una selecció de prestacions socials que s’atorguen a Catalunya, així com les traves digitals i administratives. S'han detectat els principals obstacles o problemàtiques que una persona es pot trobar en el camí de necessitar un ajut. Des de conèixer, a sol·licitar o rebre la prestació social.
L'estudi posa de manifest totes les facetes de la pobresa infantil. I ofereix recomanacions i consells sobre com donar, un acompanyament a l'acció filantròpica en funció de les diferents motivacions, recursos i espectatives de cadascú.
Anuari que analitza els fets més rellevants del 2021 en termes de naturalesa, causes, actors i conseqüències dels principals escenaris de conflicte armat i tensió socio-política en el món. Permet oferir una mirada comparativa regional i identificar tendències globals, així com elements de risc i alerta preventiva de cara al futur. També identifica oportunitats per a la construcció de pau o per a la reducció, prevenció o resolució de conflictes.
Aquest informe té l’objectiu de visibilitzar que les actuacions amb criteri segregatiu no paren d’augmentar, així com de lluitar en contra del racisme institucional. És el segon estudi que l’entitat dedica a desmantellar i analitzar aquesta circumstància, ja que l’any 2018 ja varen publicar ‘L’aparença no és motiu’, en el qual s’examinaven dades d’identificacions policials cedides pels Mossos d’Esquadra. En l’informe actual també s’ha seguit aquest procés, a través del Portal de la Transparència de la Generalitat, el qual proporciona a la població les dades de l’administració.
Des de SOS Racisme han analitzat les dades d’identificacions de set àrees policials de tota Catalunya: Gironès i Pla de l’Estany, a Girona; Tarragonès, a Tarragona; Segrià, les Garrigues i Pla d’Urgell, a Lleida; i Sants - Montjuïc, Ciutat Vella, l’Eixample i l’Hospitalet, a Barcelona
L'informe analitza la mobilitat amb bicicleta a la ciutat de Barcelona a través de l’observació directa de les persones que circulen per diverses zones. Els objectius són quantificar la quantitat d’usuaris i usuàries que passen pels punts d’interès, conèixer el perfil de les persones usuàries, el gènere, el tipus de vehicle i el seu ús.
L'informe analitza l'impacte de la crisi actual a l'Estat espanyol i proposa una sèrie de mesures per abordar-la.
Quan ens apropem a la literatura que estudia els discursos d’odi, també coneguts com a discursos d’incitació a l’odi, es poden trobar diferents anàlisis i estratègies, per contrarestar-los, gairebé tots basats en la part evident del discurs, el seu contingut i la qüestió legal que gira al seu voltant. Tot i això, des de l’Anàlisi Crític del Discurs (d’ara endavant ACD) es pretén anar més enllà del seu contingut. El seu interès és desvelar com, a través de l’ús del llenguatge, en un context determinat, es canalitzen ideologies que condueixen a la discriminació i a l’odi, la majoria de vegades de forma implícita. De fet, hi ha missatges el contingut dels quals podria semblar-nos neutral, però, en canvi, la seva estructura subjacent està transportant “representacions socials” discriminatòries, amb prejudicis i amb una alta càrrega de violència simbòlica que és rebuda per les persones destinatàries sense que se n’adonin.
