Quan ens apropem a la literatura que estudia els discursos d’odi, també coneguts com a discursos d’incitació a l’odi, es poden trobar diferents anàlisis i estratègies, per contrarestar-los, gairebé tots basats en la part evident del discurs, el seu contingut i la qüestió legal que gira al seu voltant. Tot i això, des de l’Anàlisi Crític del Discurs (d’ara endavant ACD) es pretén anar més enllà del seu contingut. El seu interès és desvelar com, a través de l’ús del llenguatge, en un context determinat, es canalitzen ideologies que condueixen a la discriminació i a l’odi, la majoria de vegades de forma implícita. De fet, hi ha missatges el contingut dels quals podria semblar-nos neutral, però, en canvi, la seva estructura subjacent està transportant “representacions socials” discriminatòries, amb prejudicis i amb una alta càrrega de violència simbòlica que és rebuda per les persones destinatàries sense que se n’adonin.