“El meu va ser un dels primers sac de gemecs de tot l’Empordà”, diu orgullós en Jordi Jordà, músic i gran coneixedor del món de la música popular i tradicional. Parla d’un dels instruments que durant segles va ser dels més utilitzats al nostre país, però que, com tants altres, va caure en l’oblit durant massa temps.

En Jordi és una de les ànimes de l’Associació Empordanesa de Música Tradicional i Popular (AEMiP), una entitat que va néixer el 2019 a partir del grup Mini-Stress -del qual en Jordi també forma part -, i que té com a finalitat promoure i normalitzar la música tradicional i popular i música d’arrel. En parlem amb ell.

Què entenem per música d’arrel, és diferent de la música tradicional i popular?

La música popular i tradicional són peces històriques i tradicionals, que es toquen exactament com es feia abans. Però ara la tendència és la música d’arrel, que són peces tradicionals a partir de les quals es fan arranjaments actuals i, fins i tot, peces de nova composició, sempre seguint, és clar, la línia tradicional. Diríem que és música popular i tradicional més evolucionada, que potser encaixa millor amb el que li agrada a la gent avui dia.

Així, conviuen bé la tradició i la innovació?

Perfectament, sense cap problema. Per la meva experiència, i pel que veig que es fa a tota Catalunya, ja fa temps que s'ha anat tirant molt cap a la música d’arrel. Es manté l’arrel tradicional, però s’adapta a una mentalitat més actual.

Avui, la música tradicional i d’arrel té bona salut a casa nostra?

Depèn molt del lloc, però en general jo penso que sí. Quan nosaltres vam començar a recuperar-la, ja fa molts anys, a la zona de l’Empordà no hi havia res, era un desert. No és el mateix que a altres llocs del país, com Vilafranca, Reus o Tarragona, on té molta més presència. I si mirem enrere aquí s'ha recuperat moltíssim: ja hi ha uns quants grups, es fan concerts, actuacions, cercaviles a les festes... és que veníem de zero. Malgrat tot, encara falta molta feina per fer i costarà molt normalitzar-la, però hi anem contribuint.

Font: Jordi Jordà.

És un dels objectius centrals de l’associació.

Sí, nosaltres som un grupet de gent que fa molt que ens dediquem a la música tradicional i a la seva promoció, sempre ens hem mogut en aquest àmbit i fa molt que toquem. I és clar, avui dia és molt normal que a les festes majors o a qualsevol esdeveniment hi actuïn grups de pop-rock, però això no passa el mateix amb la música tradicional i d’arrel. S’ha anat introduint molt a poc a poc, però està lluny d’estar normalitzada.

Per què creieu que passa?

Aquí a la zona de l’Empordà potser és perquè no hi ha hagut tanta tradició ni tanta gent que ho mogués. O no hi ha hagut sensibilitat per part dels que organitzen, promotors o sobretot ajuntaments, que al final són els que munten les festes majors i esdeveniments, que és on la música tradicional hauria d’estar present.

Vosaltres sí que heu fet molta feina en aquest sentit.

Sí, hem tingut molta activitat, bàsicament a Figueres i l'Empordà, on durant molts anys vam aconseguir que hi hagués música i grups tradicionals. Però, per qüestions de feina, alguns hem estat fora i hi ha hagut èpoques d'alts i baixos.

Fa un temps vaig començar a reorganitzar el grup de Mini-Stress, que ve de l’antic Ministrers de Figueres, un grup amb el qual vam sonar molt i vam tocar per tota Catalunya, a la festa de Santa Tecla, la Mercè, i fins i tot per Europa, a França, Holanda i Escòcia, entre altres. Després, per poder organitzar més coses i tenir més entitat vam muntar l'associació.

Font: Jordi Jordà.

De quina manera visibilitzeu i treballeu per normalitzar la música popular i tradicional?

Fem concerts amb el grup Mini-Stress, evidentment, i amb altres formacions més petites en què participem. A banda d'això, fem presentacions en què donem a conèixer els instruments tradicionals: parlem del seu origen, ensenyem com es toca i després fem un concert, en què fem un passeig per diferents èpoques de la història tocant peces del moment. Després també hem muntat alguna masterclass, en vam fer una de gralla, per exemple.

I també teniu un ull posat en el jovent.

Sí, fem tallers d'instruments tradicionals a escoles. Portem tota una sèrie d'instruments com la gralla, la tarota, la viola de roda, el sac de gemecs o el flabiol i els hi ensenyem com són, com sonen, com es toquen. També preparem exercicis perquè després segueixin treballant amb els mestres. És molt interessant perquè si des de petits ho comencen a conèixer, despertes un interès en la mainada i podem anar creant un planter.

Hi ha relleu generacional?

Pensa que això sempre va per cops generacionals. Quan nosaltres vam començar, va entrar un bon grapat de gent que hem anat creixent, però amb els anys en van entrant menys. Ara bé, sí que van pujant nanos joves. En això hi ha ajudat que molts pobles tenen colles geganteres i un grupet de grallers. És un planter. El que seria interessant és que les acadèmies de música, les que ja estan instal·lades des de fa anys, incorporessin instruments tradicionals. Més enllà de l'AulaTradi de Salt, a la zona no hi ha gairebé cap acadèmia que ensenyi música tradicional.

No és senzill formar-se en música popular i tradicional.

Et diria que depèn del lloc. Aquí a Figueres, per exemple, fa molts anys que vam recuperar la colla gegantera i vam crear els castellers, i aleshores vam haver de portar professors de gralla per fer cursos perquè no n'hi havia. Després vam aconseguir portar l'Aula de Música Tradicional, que va estar uns quinze anys a Figueres. Va anar molt bé, perquè s’ensenyaven tot d’instruments tradicionals com la gralla, l'acordió, el violí, entre altres.

Després l’Aula es va traslladar a Salt, on hi havia l'aula de dansa, i on ara hi ha l'AulaTradi, que ha seguit el camí que va començar l'Aula de Música Tradicional i segueix funcionant. Però sí, és cert que no hi ha gaires oportunitats per formar-se.

Tot plegat vol dir que no hem cuidat com cal la música popular i tradicional a casa nostra?

Honestament, crec que no s'ha cuidat prou. Tenim la Sardana com la cosa culta, de tota la vida, i és magnífic, però en canvi la música d'altres instruments tradicionals, que era quelcom més de pagès, més de poble, ha estat una mica menystinguda. I no hauria de ser així, perquè durant segles ha estat la música que ha acompanyat les festes i celebracions.

I aquí, a la zona de l’Empordà, hem tingut grans músics històrics, com Peret Blanc o en Fonso de Lliurona, entre molts altres. Ells van mantenir la tradició, però després va venir un desert. No, crec que no s'ha valorat ni potenciat com calia.

Font: Jordi Jordà.

Un dels problemes ha estat la manca de difusió de la música popular i tradicional?

Absolutament. La televisió, per exemple, promou molts grups catalans, però gairebé mai són de música d'arrel o tradicional. Està molt bé que es doni suport a bandes de pop-rock en català com Txarango, Manel, Gossos, però no pot ser que veure un grup de música d’arrel sigui una raresa. Això és un handicap molt important. Si hi hagués més difusió, tot aniria molt millor. A més, és que hi ha grups de música d'arrel que sonen molt bé i hi ha un molt bon planter de músics joves.

Nosaltres fèiem el que podíem i som músics d'estar per casa, però tots aquests músics joves que han sortit de l'ESMUC tenen un potencial brutal, són una passada i sonen molt i molt bé. Però fan música d'arrel i sembla que es menystingui, no els veus ni a la televisió ni a la ràdio.

Trobeu a faltar més suport institucional?

El cert és que suport institucional n'hi ha, però l'has de buscar i te l'has de treballar, i costa moltíssim. Potser és una impressió meva, però al final l'ajuda institucional arriba més aviat perquè pensen que queda bé i políticament és molt correcte semblar que dones suport a la música tradicional i a la cultura, però jo diria que no s’ho creuen. Cal donar més suport a la música tradicional, ha de sonar molt més a festes majors, per exemple. Aquest tipus de música ha evolucionat molt i té un gran nivell.

I pel que fa al suport popular?

Sí que n’hi ha, fins a cert punt. A la gent que va als concerts li encanta i s'ho passa d’allò més bé. El problema que veig és que la música tradicional encara és massa desconeguda per al gran públic, i necessitem massa crítica. I és clar, la gent que ho desconeix potser li costa més anar a aquests concerts. Però sempre que hem fet concerts, les reaccions que he vist han estat molt positives.

Font: Jordi Jordà.

Quin futur albireu per a la música tradicional?

Jo sóc gran i puc parlar amb perspectiva: des que es va recuperar tot plegat, a la dècada dels 80, la música tradicional ha millorat moltíssim. D'aleshores ençà, s'ha fet molta feina i el progrés ha estat gran, sobretot gràcies a persones que han fet enormes esforços per promoure-ho, com el malaguanyat Jordi Fàbregas i tants altres músics.

Ara bé, parlem d'un creixement lent, costa i t'ho has de treballar i insistir molt, és una feina de picar pedra. I, evidentment, si parlem del moment actual, la pandèmia en aquest sentit ha estat un absolut desastre. Nosaltres no és que tinguem molts concerts, perquè no som professionals, però igualment ha estat difícil i hem hagut de suspendre molts concerts i activitats. Ara sembla que tornem a arrencar, esperem que segueixi així.