Per què la declaració del 2010 com a Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió
D’entrada ja és curiós que només es dediqui un any a un objectiu pel qual caldria lluitar-hi un any rera l’altre fins la seva eradicació.
Ignoro quines mesures s’han pres perquè aquesta lluita aconsegueixi els seus objectius, però em temo que, una vegada més, es vulguin pal·liar els problemes -augmentar el menjadors de caritat, els pisos pels que dormen al carrer- però que no s’anirà al fons del problema.
En tot cas penso que el mateix plantejament de “lluitar contra la pobresa i l’exclusió” s’oblida que, abans, caldria lluitar contra les estructures que generen pobresa i exclusió.
Allò pervers és que aquestes estructures econòmiques i polítiques que generen pobresa i exclusió, es consideren necessàries per a l’equilibri global del planeta.
I de moment, no sembla que hi hagi cap interès per trobar una altre sistema que cobreixi les necessitats humanes per a viure amb dignitat, i recompensi adequadament els que treballen per fer-ho possible, evitant els abusos.
En aquesta situació és vergonyós que algunes entitats internacionals finançades pel gran capital proposin unes mesures aparentment benefactores, dedicant-hi alguns diners, per justificar la seva existència.
Aquesta lamentable situació es dóna per la connivència entre governs, partits polítics de dreta i d’esquerra, i grans especuladors, que han provocat una crisi que paguen els pobres. I als pobres només cal donar-los alguna cosa de tant en tant, i mà dura quan cal.
Mentre un pobre carterista estigui a la presó per mantenir la família, i Fèlix Millet es pugui passejar pel carrer, la Justícia serà una utopia perversa.
I com a conclusió ofereixo gratis a la UNESCO la iniciativa de crear cada any l’Abril de la Solidaritat, en el qual totes les empreses importants del món ric donarien a l’UNESCO el benefici net que han obtingut el mes de març. Caldria complementar la idea amb un planteig de marketing, per tal que les empreses implicades puguin comunicar en tots els seus productes la seva generositat .
Sebstià Benet
Per què la declaració del