Submitted by Ana Isabel Sánc... (no verificat) on Dll, 25/04/2016 - 22:04
Difícil resumir. Ella ja té una edat i les forces minven. El cos no respon com abans a l'hora de moure el seu fill, que ja té 16 anys. Monoparental, sense ajuts d'una exparella més que absent, que l'ofega a judicis per que sap molt de lleis i ha aconseguit no passar-li encara cap pensió, etc... 16 anys de lluita doblant esforços. No només demanant segones opinions sinó duent-lo a d'altres teràpies a més de les que li fan al Centre on va cada dia, al seu cole. Equinoterapia, piano, flauta, piscina, gospel, bicitricicle i tot d'activitats per despertar al màxim neurones i tendons i tot el que es pugui. Va aconseguir fer-li caminar i retardar l'ús de cadira de rodes, però les articulacions estan molt deformes i ara cal passar per una dura operació i més que duríssima rehabilitació. Aquesta gran mare del seu fill gasta el que no ha pogut estalviar en passar el mes d'estiu, quan el centre tanca, el més a prop del mar que pot i amb piscina, per fer-li caminar matins i tardes, fer-li jugar a pales i fer natació. Surt caríssim aquest esforç que paga a preu de "vacances d'estiu en primera línia de mar" quan per ella son un sobreesforç físic que la deixa molt tocada. Tot això us ho dic per que he llegit que teniu moltes ganes de créixer i oferir a les vostres famílies recursos excel·lents. Un gran recurs fora comptar amb un petit edifici de petits apartaments amb petita piscina a poc més d'un carrer d'una platja, per als qui, com la meva amiga, lluiten contra pronòstic amb més forces de les que tenen. Això o aconseguir convenis i enteses amb hotelets per a que, a un preu menys dolorós, es pugui atendre aquestes realitats.
el nen de la meva companya de feina
Difícil resumir. Ella ja té una edat i les forces minven. El cos no respon com abans a l'hora de moure el seu fill, que ja té 16 anys. Monoparental, sense ajuts d'una exparella més que absent, que l'ofega a judicis per que sap molt de lleis i ha aconseguit no passar-li encara cap pensió, etc... 16 anys de lluita doblant esforços. No només demanant segones opinions sinó duent-lo a d'altres teràpies a més de les que li fan al Centre on va cada dia, al seu cole. Equinoterapia, piano, flauta, piscina, gospel, bicitricicle i tot d'activitats per despertar al màxim neurones i tendons i tot el que es pugui. Va aconseguir fer-li caminar i retardar l'ús de cadira de rodes, però les articulacions estan molt deformes i ara cal passar per una dura operació i més que duríssima rehabilitació. Aquesta gran mare del seu fill gasta el que no ha pogut estalviar en passar el mes d'estiu, quan el centre tanca, el més a prop del mar que pot i amb piscina, per fer-li caminar matins i tardes, fer-li jugar a pales i fer natació. Surt caríssim aquest esforç que paga a preu de "vacances d'estiu en primera línia de mar" quan per ella son un sobreesforç físic que la deixa molt tocada. Tot això us ho dic per que he llegit que teniu moltes ganes de créixer i oferir a les vostres famílies recursos excel·lents. Un gran recurs fora comptar amb un petit edifici de petits apartaments amb petita piscina a poc més d'un carrer d'una platja, per als qui, com la meva amiga, lluiten contra pronòstic amb més forces de les que tenen. Això o aconseguir convenis i enteses amb hotelets per a que, a un preu menys dolorós, es pugui atendre aquestes realitats.
Gràcies mil per haver-me llegit.
Ana Isabel