Afegeix un comentari nou

Hola, Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure l'entrevista mentre sopava amb la meva mare (que pateix dues malalties mentals comòrbides). Només volia agraïr-te a tu i a tot el teu Equip la tasca que esteu emprenent amb aquest Projecte d'oci inclusiu, que és alhora tant terapèutic com socialment necessari. L'entrevista em va semblar una presa de posició molt valenta i sincera, especialment tenint en compte la cobertura que habitualment se sol fer d'aquestes qüestions als mitjans. Fins i tot, en certs moments, em vaig sentir incòmode (com a espectador que coneix aquesta situació, s'entén) amb certes preguntes i una certa mirada, que furgava innecessàriament en vivències personals, com si aquests aspectes haguéssin d'eclipsar la tasca professional i el compromís ètic que la defineix. En certa manera, em va semblar evocar l'esperit de la Marató de fa un parell d'anys, amb algunes de les preguntes que semblaven recuperar el vell discurs amarat de paternalisme i d'una certa ignorància. No obstant, considero que el programa va ser prou respectuós. Imagino que el senyor Barberà no s'esperava unes respostes tant sinceres ni un discurs tant honest com el que es va poder veure ahir. D'altra banda, voldria agraïr-te que esmentessis la qüestió dels mètodes conductistes, de la mirada de l'altre i de les contencions físiques o mecàniques. Són qüestions fonamentals que molt rarament tenen presència als mitjans (molt menys encara si es tracta d'una perspectiva crítica o d'una vivència personal). El vostre és un projecte brillant, ple d'esperança i de futur per a qualsevol persona afectada per problemes de salut mental o discapacitat, així com pels seus familiars i amics. Espero que el vostre projecte permeti crear un precedent, com va passar amb La Colifata / Radio Nikosia ja fa uns quants anys. Salut i força! Joan.