Afegeix un comentari nou

El racisme ja està instal·lat a les nostres societats, sempre haurà opinions i judicis a les persones pel seu color de pell, religió, idioma, etc. Aquest tipus de racisme és difícil de combatir perquè és la ideologia de la persona i la cultura que s'ha nodrit tota la vida, però el que em preocupa realment és el racisme institucional. No és possible anar a una entitat pública, agència de lloguer, serveis socials O empreses i comenci el show del racisme amb la mirada de fàstic que fan els funcionaris, depenents, contractants, que creuen que el immigrants som ignorants O que no ens adonem quan algú ens mira O ens parla amb un tò despectiu com si no entenem l'idioma. Per l'altra banda ningú sap l'odissea que passem els immigrants per tal de regularitzar la nostra situació en un país com aquest, penseu que la gent es deixa la pell per tal d'obtindre simplement la targeta de residència, no és una targeta vip per entrar a la discoteca i no és una targeta black per gastar tot el que volguem, no, simplement és un document que et permet evitar la repatriació, evitar tenir por al carrer mentres atens a la policía i trobar feina (sempre serà la que no vol fer ningú). Com veieu ja no parlo de trobar un lloguer aquesta qüestió ja la podeu oblidar, i si no aneu a la agencia amb un vel al cap, i pregunteu per llogar un pis veureu la benvinguda i la resposta tan agradable que us donaran. No sabeu la bona vida que us espera i les esperances de futur que hi ha en aquesta terra...tant de bó només existeixi el racisme de carrer, del bar i de xarlatans, ja que aquest racisme no em genera tanta impotència si no indiferència per la seva ignorància... però el racisme institucional és una invitació a marxar per no tornar més, es una invitació al odi que es retroalimenta. Finalment m'agradaria algun dia que els nostres polítics locals, autonòmics i nacionals, parlin d'una vegada del percentatge que representen els immigrants afiliats a la seguretat social, parlin de quants de llocs de treball ocupen, parlin del tipus de treball que desenvolupen, parlin de quants immigrants tenen un treball qualificat, parlin de l'accés a la vivenda, però que comencin a parlar d'una vegada, ja que nosaltres sempre estem en silenci.