Tota professional del tercer sector, l'anomenat i publicitat com a essencial (paraules que repeteixen patronals i algunes directives d'entitats i fundacions), pot posar exemples propis de com la precarietat, forma part del seu dia a dia, no només en la realització de les seves tasques i funcions, sinó com la "recompensa" o retorn que rep, en forma de salari (baix) i de condiciones laborals (precaries).

Cal canviar el paradigma del sector social, deixant d'establir condicions desiguals entre la classe treballadora i directives, comandaments i patronats, i un exemple és la manca de regulació i actualització de les condicions laborals, salarials i normatives, que un sector publicitat com a "essencial", no es pot permetre, però que sembla que s'ha acostumat a malviure i maquillar les mancances, i el millor exemple és la no renovació ni actualització del conveni d'acció social, gràcies al bloqueig de la patronal, que precisament és qui publicita les bondats de les seves professionals, però no fa res per a reconèixer-les.