Els experts en sobirania alimentària Gustavo Duch i Fernando Fernández denuncien les conseqüències del creixement de l’agroindústria i les multinacionals de l’alimentació.

El centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el quadern “L’agroindústria sota sospita”, una anàlisi de la realitat que viu la pagesia a escala mundial i les conseqüències que està tenint el creixement de les grans multinacionals de l’agroindústria sobre la població camperola, la producció i distribució d’aliments, el medi ambient i els consumidors.

La classe camperola segueix sent el grup social que majoritàriament pateix la pobresa. A molts països del món, els camperols continuen sent víctimes d’una injusta distribució de la terra, dels abusos dels terratinents i de la mercantilització de l’aigua. A tot això, s’hi ha d’afegir, els darrers anys, el poder hegemònic que les empreses transnacionals exerceixen sobre tota la cadena alimentària.

La mercantilització de l’alimentació

Unes poques corporacions controlen els mercats de les llavors, dels fertilitzants, de l’aigua, de la genètica animal i de la terra productiva. Les conseqüències: milions d’agricultors es veuen obligats a abandonar les seves petites explotacions, es substitueixen els mètodes de conreu tradicional per un model industrial d’agricultura, l’avenç dels transgènics, la pèrdua de biodiversitat per al planeta, i la concentració en poques mans del control de tota la cadena alimentària, des de la producció fins a la distribució. “El poder corporatiu en el sistema alimentari”, afirmen els autors, “ha crescut tant, que avui podem dir sense por d’equivocar-nos que són les corporacions les que fixen les regles globals, mentre que els governs i la investigació pública segueixen les seves directrius”.

“Disfressades de solidaritat”

El quadern també denuncia com la instal.lació d’aquestes companyies a països del Sud es presenta, sovint, com a projectes de solidaritat i lluita contra la fam de grans fundacions com Gates o Rockefeller quan, a la pràctica, acaben erosionant els sistemes de llavors de la petita pagesia i augmentant la seva dependència i els costos de producció. Un exemple n’és la donació de llavors transgèniques a Haití per part de l’empresa nord-americana Monsanto, després del terratrèmol que va arrassar el país. Unes llavors, però, que només poden ser tractades amb productes químics específics produïts per la mateixa empresa.

L’alternativa de la sobirania alimentària

Com a alternativa a aquesta situació, les organitzacions camperoles i indígenes s’han llançat en defensa de la sobirania alimentària. És un crida en favor d’un model d’agricultura que afavoreixi l’accés dels camperols a la terra i als recursos productius, que promogui unes condicions de treball i de vida dignes per als camperols, que sigui respectuosa amb el medi ambient i lliure de transgènics, i que no margini la dona.

El poder dels consumidors

En la defensa d’aquest model d’agricultura hi té un paper cabdal el consumidor. “El consum crític i responsable es converteix en una falca que acabarà per trencar la pedra, ja que el model econòmic depèn d’aquesta acció quotidiana que tots i totes realitzem”, diuen els autors, que ens conviden a reflexionar sobre el com i el què consumim, i a ser conscients que decisions com el consum d’aliments de temporada i produïts amb mètodes sostenibles incideix directament sobre les possibilitats dels camperols de tenir una vida digna.

Descarregar Quadern: “L’agroindústria sota sospita” (català).

Sobre Cristianisme i Justícia

És un centre d’estudis preocupat per l’anàlisi de les qüestions del nostre temps. La seva tasca apunta directament al debat fe-justícia-cultura, amb una especial atenció als problemes del tercer i quart món. L’equip del centre està format per especialistes, professors i professionals que dediquen voluntàriament part del seu temps a reflexionar sobre les qüestions que ens ocupen. Cristianisme i Justícia organitza actes públics i ofereix diverses publicacions que recullen la reflexió elaborada al centre, entre ells els quaderns CJ, dels quals se n’editen uns 50.000 exemplars, en català, castellà i anglès.