Iniciatives municipals per tal de donar una alternativa a la realitat dels pisos buits

Autor/a: 
Mireya Ponce Sastre
 Font:
Font:

Iniciatives municipals per tal de donar una alternativa a la realitat dels pisos buits

Autor/a: 
Mireya Ponce Sastre

Resum: 

Cada vegada són més els Ajuntaments, que han decidit posar mesures per tal d’impedir que determinades barriades es converteixin en barriades fantasmes o en indrets on el conflicte i la degradació sigui cada vegada més habitual degut a aquesta desocupació d’immobles, sol•licitant l’esforç de les entitats bancaries per evitar els desnonaments.

Davant la realitat actual de les nostres ciutats, on cada vegada són més el nombre de pisos buits, bé perquè els seus propietaris han estat desnonats per impossibilitat de fer front a les altíssimes hipoteques que fa uns anys es van facilitar per part dels bancs; bé perquè en la millor de les situacions aquest pisos no s’han arribat a vendre mai. Són cada vegada més els Ajuntaments que han decidit posar mesures al respecte per tal d’impedir que determinades barriades es converteixin en barriades fantasmes o en indrets on el conflicte i la degradació sigui cada vegada més habitual degut a aquesta desocupació d’immobles, sol•licitant l’esforç de les entitats bancaries per evitar els desnonaments.

En aquest sentit es pronuncien Ajuntaments com el de Terrassa o Sabadell, amb polítiques que volen promoure la conscienciació de les entitats bancàries, actuals propietàries d’aquest immobles buits, que amb el temps o han estat ocupats o es troben en un estat cada vegada més preocupant degut a la poca cura que els bancs tenen dels immobles. En alguns barris d’aquestes ciutats es dona des de fa un temps aquestes situacions com una realitat cada vegada més normal.

Des de Terrassa, es vol demanar la col•laboració als banc per tal que puguin posar aquest immobles buits a disposició d’un lloguer social, que pot anar des de 80 a 150€, per a la població amb més necessitats. Caldria acreditar per part dels llogaters aquest situació de necessitat que hauria d’anar avalada pels serveis socials municipals així com per la intervenció d’una entitat del tercer sector que faria d’intermediària i portaria el control i seguiment dels casos. D’aquesta manera si millorès la situació dels llogaters se’ls podria demanar més lloguer o deixar el pis per l’ús d’altres famílies més necessitades.

Per la seva banda Sabadell, plantejava l’alternativa d’oferir els pisos a aquestes persones amb especial risc d’exclusió social, pagant unes quotes socials que rebrien els bancs i que es podrien anar acumulant fins arribar a representar una entrada per la compra del pis en cas que la família ocupant estigués interessada.

Afegeix un comentari nou