Tal i com ja vam tractar a Xarxanet, el passat mes de febrer, la Comissió Promotora de la iniciativa legislativa popular per la Renda Garantida de Ciutadania es va reunir amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, per presentar la seva proposta d'ILP.

Aquesta presentació va tenir per objectiu el lliurament del text i memòria de la ILP a fi d’iniciar el procediment legal per dur-la a terme.

Aquesta proposta va sorgir de diferents entitats socials i organitzacions sindicals i es fonamenta, segons la comissió promotora, en la creació d’una renda garantida de ciutadania per import de 664€ al mes, que doni resposta en l’actual context de crisi, per motius d’emergència social i justícia.

L’objectiu, segons els impulsors d’aquesta iniciativa, és que ningú estigui per sota del llindar de la pobresa. Per aconseguir aquesta fita, opten per utilitzar els instruments recollits en les lleis actuals així com desenvolupar el que es reconeix a l’Estatut d’Autonomia.

El passat 12 de març es va reunir la Mesa del Parlament i va decidir admetre a tràmit la iniciativa legislativa popular per la renda garantida de ciutadania

Aquesta iniciativa ha generat una gran controvèrsia, ja que des del Govern no es veu assumible pel seu elevat cost econòmic. Tot i així, el Parlament ha considerat que compleix tots els requisits jurídics exigibles i, per tant, ha aprovat la seva tramitació.

A partir d’ara, es seguirà el procediment establert per a les ILP, que hem desenvolupat àmpliament en dos recursos publicats a Xarxanet. El primer pas és constituir la comissió de juristes del Parlament, qui gestionarà la jura o promesa de les persones fedatàries, així com el tràmit de la numeració i segellat dels plecs de la ILP.

Una vegada es disposi dels plecs, la Comissió Promotora disposarà de 180 dies hàbils per reunir les 50.000 signatures necessàries perquè la proposició de llei continuï la seva tramitació parlamentària.