Som realment conscients dels efectes catastròfics que tindria la desaparició de les abelles per al nostre planeta? Des de l’Associació Amics de les Abelles en són plenament coneixedors i treballen cada dia per protegir i preservar aquests insectes, el grup més important de pol·linitzadors, així com divulgar i sensibilitzar sobre la seva importància.

Si parlem de les abelles, el Joan Maria Llorens és una de les veus més autoritzades del nostre país. Fundador de l’Associació Amics de les Abelles, amb seu a Alcover, compta amb una de les col·leccions privades d’apicultura més important de Catalunya, que es pot visitar a la Casa Museu de la Mel d’Alcover. Parlem amb ell de la tasca de l’entitat i de la seva passió per les abelles, que l’ha acompanyat al llarg de tota la seva vida.

Com comença el teu interès per les abelles?

És un tema que ve de lluny a la meva família, el meu avi i el meu pare ja tenien abelles. La veritat és que jo no en volia tenir, era jove i podia triar molts oficis. M’agradava la lampisteria i la fontaneria, però clar, com que això de les abelles ho teníem molt arrelat a casa m’hi vaig introduir de mica en mica, i al final m’hi vaig dedicar de valent. Tant, que he tingut més d’un miler d’arnes i soc apicultor professional.

La teva dedicació a les abelles ha anat molt més enllà de l’ofici.

I tant, d’un ofici ha passat a ser una autèntica passió. Fa gairebé trenta anys que vaig començar a fer una tasca i activitats divulgatives sobre el món de les abelles, juntament amb voluntaris forestals. I l’any 2000 vaig ser l’únic català que vaig estar a Santiago de Compostel·la, on es va fer la Ruta Europea de les Abelles, un congrés apícola en què participaven diversos països com França, Portugal, Bèlgica, Portugal o Galícia, entre altres. I tots tenien la seva associació d’Amics de les Abelles, aleshores vaig pensar que seria bona idea que a Catalunya també tinguéssim la nostra.

Un dels teus tresors més preuats és la teva col·lecció privada d’apicultura, una de les més importants de Catalunya.

Al principi era una col·lecció petita, però a poc a poc ha crescut molt i avui es pot visitar a la Casa Museu de la Mel, a Alcover. Hi ha estris antics d’apicultura i es pot conèixer el procés d’extracció de la mel. Sempre m’ha interessat molt l’ofici, la història, el patrimoni i els valors de tot el que envolta el món de les abelles. Ha estat la llavor a partir de la qual he tirat endavant la meva col·lecció.

També ets un dels principals divulgadors del món de les abelles.

Al llarg dels anys, hem organitzat tallers d’extracció de mel, de fundes, d’espelmes, així com diferents activitats relacionades amb la mel, el producte que donen les abelles. Ho hem fet amb escoles per crear sinergies amb el món educatiu, que sempre m’ha semblat molt important per a la divulgació.

"La desaparició de les abelles seria catastròfica, són les pol·linitzadores més importants i més efectives".

La teva tasca ha traspassat fronteres.

Des d’una associació internacional, radicada a França, que es diu Apistoria, es van interessar per la meva feina i em van fitxar. Van organitzar unes rutes per donar a conèixer el museu i el patrimoni apícola que tenim aquí a les Muntanyes de Prades, com corrals, santuaris, seguers i tota una sèrie de construccions dedicades a les abelles que la gent desconeix. També hi he col·laborat amb diferents publicacions i articles.

A Prades fins i tot vau proclamar la patrona dels apicultors de Catalunya.

En vam ser promotors el 2003, quan vam declarar la Mare de Déu de l’Abellera de Prades com la nostra patrona. Dues vegades l’any li posem una bonica corona amb cinquanta abelles d’or, reina inclosa, una obra de l’orfebre Jaume Mercadé Queralt.

No va ser fins al 2005 que vau crear oficialment l’Associació Amics de les Abelles.

Vam començar a funcionar el 2003, però encara no teníem NIF. I el 2004 vam organitzar la primera jornada internacional de patrimoni apícola, la primera que es va celebrar a Espanya, concretament a Alcover i les Muntanyes de Prades. Van venir més d’una cinquantena d’estudiosos i personalitats d’arreu d’Europa i de l’Estat, i la veritat és que va anar molt bé. I un any després sí que ja vam fer realitat l’associació.

Oficialment, és l’Associació Amics de les Abelles de les Muntanyes de Prades i Poblet.

Sí, de Poblet també perquè amb el Monestir sempre hi hem tingut relació pel tema de la cera. És clar, antigament, no hi havia il·luminació i era molt important tenir abelles perquè produïssin cera i així poder fer candeles i tenir llum. Així, a Poblet sempre n’han tingut i nosaltres els hem ajudat a cuidar-les.

Quines línies treballeu a l’associació?

Som una associació cultural que se centra, sobretot, en la línia de patrimoni apícola. Treballem molt el tema de la divulgació i de la cura del medi ambient. Potser el nostre projecte més destacat és el Redicat, que, de fet, nosaltres ja vam començar a fer des del 2009, però que va anar evolucionant a poc a poc. Amb tot, el projecte com a tal, orientat a la recuperació i protecció de les abelles, va començar el 2019.

En què consisteix?

Bàsicament, es tracta d’agafar eixams silvestres que van a parar a nuclis de població i traslladar-los a dipòsits pol·linitzadors situats al camp. Nosaltres, com a associació, fem de paraigües per crear sinergies en el marc del projecte, que inclou diferents municipis, que poden ser emissors o receptors. Els municipis emissors, habitualment urbans, són aquells nuclis de població on les abelles creen molèsties perquè entren a les cases, per exemple. Viladecans o Reus o Pujalt són municipis emissors.

Es tracta, doncs, de rescatar aquestes abelles.

Sí, perquè hi ha molta gent que quan veu un eixam d’abelles el que fa és polvoritzar-les, eliminar-les. Perquè això no passi, i les abelles no generin molèsties, el que fem és posar unes caixes niu i quan hi arriben les abelles les tanquem. Després les portem a dipòsits pol·linitzadors situats als municipis receptors. Alguns d’aquests són Alcover, Riner o Arnes, per exemple. La idea és que allà trobin més possibilitats de pol·linitzar, i així preservar la seva supervivència i, de retruc, afavorir la millora del medi natural.

La iniciativa també té un vessant de divulgació i sensibilització social.

És així. Per exemple, l’any passat vam traslladar eixams de Viladecans a Riner i en tot el procés ens van acompanyar alumnes dels dos municipis, que després van participar en una sèrie d’activitats al voltant de les flors i les abelles, van gaudir de la mel que produeixen i es van vestir d’apicultors. Pensem que és una feina de divulgació que val molt la pena fer.

I que, ben segur, és molt necessària.

Sí, fa falta molta pedagogia perquè la gent entengui la importància de les abelles, que són font d’aliment i font de vida. Cal tenir en compte que prop del 90% de la pol·linització és una feina que fan les abelles. A més, són molt fidels, és a dir, si van al romaní, continuen de flor en flor de romaní, un fet que és cabdal perquè la pol·linització sigui efectiva. Per tant, la desaparició de les abelles seria catastròfica, atès que són les pol·linitzadores més importants i més efectives.

Les abelles estan en una situació de perill?

Europa ha creat una alerta per la desaparició de pol·linitzadors, que suposa una greu amenaça per al planeta. El canvi climàtic, l’ús d’insecticides i pesticides, i altres efectes negatius de l’acció de l’home en són causes directes. Allà on hi ha camps de conreu es fan tractaments que estan matant les espècies pol·linitzadores com les abelles. Per això, nosaltres treballem per contribuir a salvar-les.

I les persones, com podem ajudar a preservar les abelles?

De moltes maneres. Si veiem un eixam, per exemple, no polvoritzar-lo i trucar al 112 perquè es posin en contacte amb l’associació d’apicultors, que vindrà a recollir-lo. Per altra banda, si es té un jardí, una bona iniciativa és plantar-hi flors autòctones com el romaní, l’espígol o el fonoll, entre altres, que no només van bé per a les abelles sinó també per a altres insectes. També es pot comprar mel a apicultors, que són els que cuiden les abelles, per donar vida al sector i a la gent que s’hi dedica. I, bàsicament, fomentar en positiu tot allò que té a veure amb les abelles i tenir cura del medi ambient.