“Vam veure que hi havia una necessitat de fer tribu, de fer xarxa”. Així explica Elena Valle Barragan, presidenta de l’Associació de Famílies Monoparentals, el naixement, fa 21 anys, d’aquesta entitat. És una necessitat que, a hores d’ara, encara no ha estat coberta per la legislació.

L’Associació de Famílies Monoparentals és una organització que ofereix suport i acompanyament a aquests nuclis familiars, repartint elements, organitzant intercanvis i mercats de recursos de segona mà com joguines o cotxets, oferint serveis psicològics i jurídics mitjançant entitats col·laboradores, acompanyant a les usuàries amb la recerca de feina... Així i tot, dur a terme la seva tasca s’ha anat complicant amb el temps, a causa de les retallades en les subvencions.

Per davant de tot, Elena Valle denuncia que en aquest moment encara no hi ha cap llei que reconegui les famílies monoparentals, tot i ser un col·lectiu amb un nivell alt de vulnerabilitat: “Demanem un tracte equitatiu, que una persona que cobra un sou normal no hagi d’estar en risc d’exclusió (...). Fa dos anys que esperem una llei que ja es queda curta, perquè un cop aprovada només reconeixerà les famílies monoparentals amb dos fills”.