El primer litigi climàtic de la història de l’Estat s’ha topat, de moment, amb la manca de sensibilitat ambiental de la justícia espanyola. Així s’ha d’entendre la decisió –i la justificació de la mateixa– del Tribunal Suprem, que va desestimar la demanda de cinc entitats ambientals contra el Govern espanyol per la seva “inacció” a l’hora de fer front a la crisi climàtica que amenaça el futur del planeta.

El plet es remunta al 2020, quan les ONG Greenpeace, Ecologistes en Acció i Oxfam Intermón –després s’hi van afegir Fridays For Future i la Coordinadora d'Organitzacions per al Desenvolupament– van presentar una demanda contra l’executiu espanyol perquè consideraven que els objectius que s’havia fixat el govern pel que fa a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle no eren prou ambiciosos.

Les organitzacions van denunciar que el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), aprovat el 2021, era insuficient i no complia amb els Acords de París pel que fa a la reducció d’emissions. Inicialment, el pla recollia una disminució de les emissions del 23% respecte al 1990. “Les organitzacions demandants entenem que això és clarament insuficient si es vol arribar a l’objectiu de zero emissions el 2050”, detalla la Inés Díez, responsable de l’àrea jurídica de Greenpeace.

L’actualització del PNIEC, el juny de l’any passat, va incrementar el llindar de reducció d’emissions fins al 32%, una modificació que per a les entitats continua sense tenir l’ambició necessària que requereix el moment de crisi climàtica que vivim. “Nosaltres sempre hem plantejat que per assolir els objectius fixats la reducció de gasos contaminants ha de ser, com a mínim, del 55%; tot el que estigui per sota d’això es pot considerar una inacció climàtica i està lluny de complir els Acords de París”, suma el Josep Hurtado, responsable jurídic d’Ecologistes en Acció.

Sigui com sigui, el Tribunal Suprem va desestimar la demanda en considerar que el PNIEC s’ajusta a dret i compleix els compromisos d’Espanya en matèria de reducció d’emissions com a integrant de la Unió Europea. “És una sentència que no compleix en cap cas les expectatives de les entitats demandants i que, bàsicament, ve a dir que això és competència del govern i que la justícia no pot determinar a què s’ha d’obligar l’executiu, sense fer cap altra valoració”, lamenta Díez.

Per als membres de Greenpeace i Ecologistes en Acció, tot plegat evidencia que la justícia espanyola és, com a mínim, poc sensible als temes ambientals. “Per desgràcia, no és la primera vegada que els magistrats demostren, primer, un desconeixement del dret mediambiental i, després, una manca flagrant de conscienciació ecològica”, diu Hurtado, qui creu que la justícia “ha de poder avaluar si hi ha una inacció climàtica per part del govern, si s’està incomplint la normativa internacional i, per tant, si s'estan vulnerant els drets fonamentals de la ciutadania”.

Ara, les cinc organitzacions ambientalistes han portat el cas al Tribunal Constitucional (TC) per esgotar la via judicial interna i ja tenen la vista posada al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) si la causa no prospera.

La històrica sentència d’Estrasburg contra l’Estat suís

Precisament, ha estat el tribunal d’Estrasburg qui el passat 9 d’abril va emetre una sentència pionera que condemna l’Estat suís per inacció davant del canvi climàtic. Ho va fer en resposta a la demanda de les KlimaSeniorinnen, un col·lectiu de dones suïsses d’avançada edat que van denunciar el seu estat per no haver frenat l'escalfament global i els efectes que això té per a la seva salut.

El TEDH ha argumentat que Suïssa no ha complert amb les seves obligacions en matèria de lluita contra el canvi climàtic i, per tant, ha violat la Convenció Europea de Drets Humans, inclòs el dret a la salut i a la vida privada i familiar.

“La sentència és una victòria històrica perquè, per primera vegada, el TEDH estableix, d’una banda, que el canvi climàtic afecta totes les persones i reconeix que és una realitat, i no una invenció dels grups ecologistes”, assenyala Díez, i afegeix que d’aquesta manera “entén que la protecció davant del canvi climàtic és un dret fonamental i apareix protegit a l’article vuit de la Convenció Europea de Drets Humans”.

Així, la responsable de l’àrea jurídica de Greenpeace subratlla que, a partir de la sentència, la ciutadania podrà començar a demandar als estats una major protecció davant del canvi climàtic i que, realment, s’arbitrin mesures que redueixin les emissions d’efecte hivernacle.

En aquest sentit, des de les organitzacions que han tirat endavant el primer litigi climàtic a l’Estat espanyol, tot i que no confien massa en la decisió que pugui prendre el TC respecte a la demanda, esperen que el tribunal tingui en compte la sentència d’Estrasburg. Si la decisió és negativa, les ONG tenen clar, ara més que mai, que donaran la batalla a la justícia europea.

Una via cada cop més emprada per assolir canvis efectius

Malgrat que és una via relativament nova a Espanya, els litigis climàtics són una eina per actuar davant la crisi climàtica que ha tingut més recorregut a altres països del món. “Es tracta de procediments que s’inicien per exigir responsabilitats a estats o empreses que contribueixen al canvi climàtic i que, en definitiva, reclamen més protecció enfront de la crisi climàtica en àmbits com els de la salut i la vida de les persones”, exposa la Inés Díez.

De fet, actualment hi ha molts procediments d’aquest tipus oberts arreu del món, com apunta la responsable de l’àrea jurídica de Greenpeace: “L’any 2023, Nacions Unides va comptabilitzar més de 2.100 procediments en 65 jurisdiccions”.

Les demandes contra estats han tingut èxit i han aconseguit un viratge en les mesures contra l’escalfament global i la legislació a països com els Països Baixos, amb el cas Urgenda; a França, amb l’anomenat ‘cas del segle’; a Alemanya, amb el cas de Pellworn; o ara a Suïssa amb la victòria històrica de les KlimaSeniorinnen a Estrasburg. Aquest instrument també ha tingut especial incidència als Estats Units, especialment contra empreses.

“A Ecologistes en Acció creiem que la revolució ecologista no es farà al carrer, o serà molt complicat, però sí que podem emprendre una resistència jurídica important per la via dels tribunals, i així ho farem perquè, per molt que es facin declaracions d’emergència climàtica, si no es prenen mesures efectives ens trobem davant d’un blanqueig ecologista”, subratlla el Josep Hurtado.

Sigui com sigui, i encara que el litigi climàtic espanyol no acabi en victòria, no hi ha dubte que el procediment obert ajudarà a conscienciar la població de la importància de complir amb les responsabilitats en la lluita contra el canvi climàtic.“Amb aquest tipus de litigis tenim clar que el tema comunicatiu és molt important per conscienciar la ciutadania i que hi hagi una majoria forta que pugui obligar els governs a prendre mesures efectives, per això considerem que són litigis estratègics”, rebla el responsable jurídic d’Ecologistes en Acció.

En la mateixa línia, la Inés Díez admet que litigar contra aquestes normatives i en aquests temes és molt nou de cara als tribunals i és difícil tenir èxit, però també creu que aquesta nova forma d’exigir responsabilitats, a la llarga, tindrà els seus fruits i aconseguiran que les reduccions d’emissions siguin més importants que les que es plantegen actualment.

“Tot i que sigui un camí llarg, ardu, complex i car, és una batalla que hem d’enfrontar perquè estem parlant d’un tema que afecta tot el planeta, i qualsevol victòria davant d’un estat és una victòria per a la resta de la humanitat”, sentencia.