El passat 2 desembre, un grup de voluntaris ambientals de la Plataforma de defensa de l’Ebre, va defensar al Parlament Europeu la “queixa” de la societat civil per les indemnitzacions del cas Castor. L’entitat va recollir les argumentacions, va elaborar informes establint aliances amb els científics, i va presentar la informació als assessors tècnics dels eurodiputats. Han estat els voluntaris i una “entitat” la que ha portat a l’agenda política aquesta “queixa“ popular. Han fet lobby ambiental.

Grups de pressió per fer avançar en les polítiques mediambientals

L’activitat política ha de gestionar els temes en matèria pública i respondre al bé comú, però sovint pateix la pressió d’uns grups de poder, “lobbistes” tradicionals, afavorits per l’statu quo i amb un mode d’actuar arbitrari.

En matèria de medi ambient, existeix el reconeixement científic, i inclús polític, del fet que cal un canvi en el mode de funcionar. Però sovint les modificacions arriben de forma molt lenta a causa de pressions conservadores.

Que pot fer la societat civil que vol produir canvis reals en la gestió ambiental? També pot organitzar-se com a lobby ambiental. És a dir, oferir, de forma clara i transparent, informació, propostes i alternatives, i fer arribar els seus coneixements a la classe política.

Per això, des de la primera aparició de les entitats ambientals, una de les activitats principals d’aquestes és actuar com a grup de pressió i conscienciació ciutadana, per defensar el patrimoni natural.

Els grans “lobbistes” internacionals del medi ambient

En l'àmbit internacional existeixen potents entitats com Greenpeace, WWF o SEO Birdlife. Promouen iniciatives molt ambicioses com frenar l’escalfament global, protegir els ecosistemes de l’Àrtic o aturar la desforestació de les selves tropicals, per a les quals engeguen importants campanyes mediàtiques. El seu objectiu és produir els canvis legals necessaris i obtenir el compromís escrit dels estats.

Qui hi ha a Catalunya?

Algunes associacions amb gran activitat conscienciadora a Catalunya són APNAE, IAEDEN, GEPEC, Associació CEN, ANG i cada cop més entitats, que vetllen pel medi ambient a escala local. Aquestes posen en marxa la maquinària de denúncia davant l’opinió pública, i de vegades, davant la mateixa justícia, quan les decisions dels gestors públics afecten greument la fauna, la flora i el medi natural.

Per exemple, el 1979 els precursors de l’APNAE van mobilitzar-se, amb l’ajuda de científics i assessors legals, conscienciant la població, per aconseguir salvar els Aiguamolls de l’Empordà de la urbanització.

Recentment, el 2014 les associacions de veïns de Tarragona van mantenir la Platja Llarga en el seu estat natural, evitant la seva destrucció.

Per tant, és aquesta una important tasca que redunda en benefici de tothom, i sobretot, de les generacions futures dotades dels mateixos drets que nosaltres.

DEPANA, un referent en la lluita pel medi ambient a Catalunya

Una de les entitats pioneres en la defensa legal de la natura a casa nostra és DEPANA. Des de 1976, quan es va crear com una de les primeres entitats del sector ambiental a tot l’Estat, ha defensat inesgotablement el medi ambient. Exemples dels seus fronts són davant el Pla Hidrològic Nacional de l’Ebre, el Bcn World al Delta del Llobregat o el Bulli Foundation a la Cala Montjoi del Cap de Creus, entre molts d’altres.

Lluitant per la pesca sostenible, una iniciativa local amb abast global

En els últims anys ACOIO (Associació Catalana d’Oceanògrafes i Oceanògrafs), està actuant en defensa de la gestió responsable de les pesqueries. Juntament amb moltes altres entitats europees de protecció de la biodiversitat marina, i dins de la coalició Ocean 2012, van engegar una campanya de conscienciació ciutadana i pressió política al Parlament Europeu, amb manifestos ambientalistes a favor d’una gestió pesquera sostenible en el temps.

Aquests manifestos van ser entregats als respectius representants polítics a Brussel·les, de forma coordinada amb multitud d’actes reivindicatius arreu d’Europa com el famós Paint a fish.

Crida a la participació i a la ciutadania activa

Aquests tipus d’iniciatives, i els seus bons resultats, porten a pensar que la diferència entre actuar i no actuar és molt gran. En aquest context, la crida a la participació i a la ciutadania activa és una de les conclusions més compartida en tots els fòrums ambientals i workshops sectorials. És a dir, davant els imminents intents globalitzadors i liberalitzadors d’altres lobbies més potents, com l’econòmic o l’industrial, el millor és organitzar-se en un activisme conscient, i pressionar als dirigents, alhora que fer visible per l’opinió pública tots aquests moviments socio-ambienals.

Així doncs, a què esperes per a llençar-te a l’acció?