El títol del documental és tota una declaració d'intencions: "Yes, we fuck!". Parodiant el famós eslògan de la campanya d'Obama, i amb cert to desafiant, pretén despertar consciències i incorporar en l'imaginari col·lectiu una nova idea: "Sí, nosaltres (i sense utilitzar la paraula literalment traduïda) tenim sexe". Qui, nosaltres? Persones amb diversitat funcional. Persones que es mouen en cadira de rodes, sense visió, que no hi senten, que han viscut una paràlisi cerebral, que tenen síndrome de down, o que no tenen algun membre del cos, o moltes altres possibilitats. Un col·lectiu d'homes i dones concebut erròniament com a "persones asexuades".

"Yes, we fuck!" posa damunt la taula que les persones amb diversitat funcional també tenen vida sexual i que són persones desitjables i desitjades. Quina és l'estratègia per fer-ho? Mostrant històries reals. I amb reals volem dir imatges explícites de relacions sexuals en què una diversitat funcional passa a jugar un rol com a element de la trobada sexual.

Antonio Centeno i Raúl de la Morena són els directors i impulsors del projecte i compten també amb la important implicació d'Andrea García-Santesmasses, qui ajuda a buscar històries. Els detalls del projecte els expliquen a la plataforma Verkami, on també s'hi pot fer una aportació econòmica. Han recollit fins ara 8.985 € i volen arribar a 12.000 en només 8 dies. Diuen destinar a la producció, post producció i difusió a través de festivals audiovisuals i altres projeccions.

Segons l'explicació del projecte, el bloqueig sobre el tema no apareix en el que hi ha escrit, sinó en un imaginari col·lectiu ancorat en el passat, que encara contempla com a infantils i dependents les persones amb diversitat funcional. Escenari davant el qual o bé mors (Ramon Sampedro) o bé et cures (Christoper Reeve) o bé ets un geni (Stephen Hawking). Cal, segons expliquen, construir un relat quotidià i real i que trenqui amb l'erroni imaginari. Centero explicava a una entrevista a eldiario.es, "ja hi ha documentals que parlen sobre sexualitat i diversitat funcional, fins i tot pel·lícules, però són molt discursius". "S'ha dit quasi tot", afirmava. El que deia voler amb el documental era "trencar l'imaginari, posar imatges dins el cap de la gent a la força"

Les 6 històries

El documental mostra 6 històries reals i diverses on el sexe és un instrument de plaer. La primera experiència mostra un taller de Post-Pornografia, una trobada col·lectiva sexual, amb persones amb i sense diversitat funcional . També hi apareixen la Míriam i el Pam. Ella va en cadira de rodes. Ell ha nascut a la índia. I els dos mostren a la càmera com fan l'amor. L'Oriol té un diagnòstic de paràlisi cerebral. Sempre vol experimentar i ho fa en aquesta ocasió amb la Linda, per internet. La Mertxe és una persona cega que assisteix al taller "l'ejaculació dels conys". Hi coneixerà en Kani, un noi a qui li van diagnosticat sexe femení quan va néixer. La cinquena història és la trobada entre nois i noies amb diversitat intel·lectual que parlen sobre gustos, pràctiques i inquietuds sexuals.

I la sisena? Encara no està gravada. Hi ha la porta oberta perquè la gent expliqui la seva història, per empoderar-se. Serà la primera del que vindrà al documental.

"Yes, we fuck!" no és només un documental. És un projecte on la gent participa, dialoga i sobretot qüestiona. El procés d'elaboració, expliquen els seus directors, està servint per créixer, aprendre i elaborar aliances entre col·lectius i persones.

Contingut relacionat

Entrevista d'Albert Om a Francesc Granja, qui viu amb tetraplègia, i va escriure el llibre "Vivir el sexo. El hombre que aprendió a vibrar".

Entrevista a Francesc Granja, de Carme Escales. El Periódico