La GRAN pantalla, molt més que un festival de cinema sobre gent gran

“El festival no és només un espai de consum cultural, sinó que va molt més enllà i s’ha convertit en un espai amb valor educatiu, de xarxa, de connexió emocional i de diversitat per a les persones grans”, assegura l’Alfredo Cohen, director de La GRAN pantalla, el Festival Internacional de Cinema de les Persones Grans de Barcelona.

Entre el 2 i el 7 de juliol, el festival, ideat per l’associació elParlante,  celebra la seva sisena edició i, com sempre, ve carregat de propostes per aprofundir en temes importants per a la gent gran com el procés del dol, l’alzheimer, el dret a una mort digna, la sexualitat, l'avorriment, la solitud no desitjada o la bretxa digital, entre molts altres. Les entrades són gratuïtes, amb reserva prèvia.  

Enguany, s’han programat nou llargmetratges i divuit curtmetratges –tres d’ells participatius–, que aniran acompanyats de debats, conferències, taules rodones i activitats paral·leles amb l’objectiu de desmuntar estereotips que encara pesen sobre les persones grans,  promoure un envelliment actiu i reconèixer la diversitat de les persones grans. Tot plegat es podrà veure, principalment, en dos espais de la ciutat de Barcelona: les sales dels Cinemes Girona i de Zumzeig Cinecooperativa. 

A més, el festival homenatjarà la figura de Josep Maria Pou, qui rebrà el premi honorífic del festival a la seva trajectòria i impacte en el món del cinema. “És un honor atorgar el premi a Josep Maria Pou, per la seva trajectòria, per descomptat, però també perquè és un home que continua actiu, treballant i que manté intacta la seva passió per allò que fa”, explica Cohen, qui detalla que Pou serà el primer home que rep aquest premi, que fins ara ha recaigut en dones com Montserrat Carulla o Teresa Gimpera, entre altres.

Una programació diversa per potenciar el debat i la reflexió

Així, qui s’apropi a La GRAN pantalla podrà gaudir d’una programació variada i enriquidora, en què, aquest any, el ball hi té un lloc destacat, obrint el festival amb la pel·lícula ‘Empieza el baile’, una comèdia protagonitzada per Darío Grandinetti, i tancant la mostra amb ‘Nuestro último baile’, un film francès que vol demostrar el gran potencial de les persones grans. En aquest sentit, també es projectarà ‘Calendar Girls’, un documental tipus ‘road movie’ sobre un grup de dones grans que viatgen pels Estats Units presentant les seves coreografies.

Més enllà del ball i l’alegria, la cartellera del festival està repleta de joies audiovisuals que l’audiència podrà descobrir, com el film ‘Hay una puerta ahí’, una de les preferides del director de la mostra. “És una pel·lícula que m’encanta i que no coneix gaire gent, que parla sobre temes complexos que remouen, com les cures pal·liatives i l’eutanàsia; estic segur que emocionarà i sorprendrà molta gent perquè visibilitza temes que sovint tenen poc espai”, raona Cohen. 

Gairebé totes les projeccions del festival compten amb debats o activitats posteriors per fomentar la reflexió i l’abordatge de noves mirades al voltant de temàtiques importants per a la gent gran. 

El director de La GRAN pantalla en destaca dues, entre les moltes que inclou l’esdeveniment. La primera, una taula rodona sobre cinema, cures i avorriment, que se celebrarà al Zumzeig. Moderada per l’experta en cinema i gènere, Mireia Iniesta, establirà un diàleg entre la Celia Rico, guionista i directora del film ‘Los pequeños amores’, inclòs al festival i que tracta el tema de les cures; i la Josefa Ros, experta a investigar l’avorriment. 

“Segur que serà una xerrada molt entretinguda i que té molt de sentit perquè l’avorriment sostingut pot portar a problemes de salut mental, depressió i solitud no desitjada, i sovint té relació amb les cures també”, exposa Cohen.

Una altra d’aquestes activitats destacades per al director és la masterclass que impartirà Clàudia Pinto, directora de ‘Mentre siguis tu’, programada al festival. “És un documental sobre la Carme Elías, l’actriu catalana guanyadora del Goya, que pateix Alzheimer i que ha esdevingut un referent per a totes les persones que tenen aquesta malaltia”, assenyala Cohen, i afegeix que “després del film, establirem un diàleg amb la directora i potser la Carme; i qui vulgui aprofundir més en el tema ho podrà fer a la classe magistral de la Clàudia Pinto, que girarà al voltant de documentar la vulnerabilitat”.

Aquestes són només algunes de les propostes destacades del festival La GRAN pantalla, però n’hi ha moltes més, que ajudaran a reconèixer la diversitat de la gent gran i endinsar-se en temàtiques moltes vegades invisibilitzades com la sexualitat en la vellesa o el dret a morir dignament. 

Al llarg de les sis edicions que ja suma la mostra, l’evolució del festival ha estat molt positiu en tots els aspectes, destaquen des de l’organització. “Hem millorat quantitativament, pel que fa al nombre de projeccions, públic i dies de festival, i també en termes d’impacte qualitatiu, que ha crescut molt i ha anat més enllà del món social i de les persones grans, i ha potenciat part de la indústria del cinema i de connexió i enxarxament amb altres festivals de la ciutat”, remarca Cohen, qui, de totes maneres, sosté que “el més important és que continua sent un espai comunitari de trobada i de reflexió entorn de la gent gran”.  

Com a prova d’això, Cohen explica un parell d’anècdotes que exemplifiquen l’impacte que el festival té en el col·lectiu de persones grans: “Una senyora se’m va apropar i em va dir que feia deu anys que no anava al cinema i hi havia tornat gràcies al festival; i una altra em va comentar que venia al festival perquè no tenia gaires oportunitats d’escoltar gent interessant parlant de coses interessants, i que gràcies al festival estava aprenent moltíssim”. 

En aquest sentit, des del festival treballen de valent per incloure tothom i no deixar ningú enrere. Per exemple, a través d’una estratègia de comunicació als casals de gent gran, o el desenvolupament d’una web per reservar les entrades pensada per evitar la bretxa digital, entre altres.